Salvador Illa salva els pressupostos i Pere Aragonès apuntala la legislatura

Els equips negociadors de Palau i del PSC han arribat, després de més d’una vintena de reunions, a un pacte que suma el ‘sí’ dels 33 diputats socialistes als vuit dels Comuns, i dona a Aragonès el marge de 74 vots favorables (comptant-ne els 33 republicans)perquè el seu projecte tiri endavant. Les tres parts han insistit per activa i per passiva que no és un pacte d’estabilitat, com assenyala Junts amb la proclama que s’ha consumat un tercer «tripartit». De fet, les desconfiances creuades són manifestes, més petites, això sí, que abans de la firma de l’acord, però a ningú se li escapa que fins avui ERC, que era a la corda fluixa de veure’s abocada a un viacrucis parlamentari si no hi havia nous pressupostos, apuntala la legislatura i allunya el botó electoral.

Aquest dijous els comptes aterraran a la Cambra catalana i, una vegada comenci la tramitació, s’habilitaran 10 dies per a la presentació d’esmenes i la compareixença de cada conseller en comissió abans del primer debat. En total, faran falta un mínim de 45 dies fins a l’aprovació definitiva dels pressupostos.

L’esquerda entre ERC i Junts

«No és habitual que el president de la Generalitat i el cap de l’oposició firmin un acord en matèria pressupostària», ha remarcat Illa, que ha precisat que, malgrat la rellevància del pacte, aquest és només «puntual» i que la seva preocupació no és si Aragonès té ara més oxigen per allargar la legislatura, sinó el fet que l’actual Govern «no governi». Ara, ha insistit, té «l’eina» per fer-ho gràcies al que ha venut com un acte de «responsabilitat» davant un moment complex i de generositat del seu partit perquè«anteposa els interessos» dels catalans als electorals. La seva vocació, ha emfatitzat, és «buscar consensos amplis» i exercir una «política útil». De fet, Illa ha aprofitat l’esquerda oberta entre ERC i Junts per pactar a conveniència a bàndol i bàndol i anar consolidant una posició central al Parlament.

Tot i així, la interlocució entre republicans i socialistes s’ha allargat durant tres mesos marcats pels recels. Un estira-i-arronsa en el qual els grans projectes han sigut el principal os. El PSC va plantejar un pols a ERC tot i saber la incomoditat que provoquen en les files del partit d’Aragonès. Més enllà de la B-40, el gripau que els republicans van decidir empassar-se la setmana passada com a jugada estratègica per arrossegar el PSC cap al ‘sí’ als pressupostos, les dues parts han rubricat un acord amb els altres gràcies a l’orfebreria del llenguatge. Es crearà una comissió tècnica per plantejar que l’aeroport del Prat «guanyi capacitat» i es modernitzi, una decisió que el PSC qualifica d’«essencial» malgrat que sobre el paper ha caigut la paraula ‘ampliació’. També que prossegueixi la tramitació del Hard Rock i que s’aprovi el pla director durant el primer semestre de l’any. I en matèria de Rodalies, el pacte recull arribar a un acord amb el Govern central per traspassar els recursos a la Generalitat perquè es faci càrrec de la gestió, tot i que no s’especifica el termini de dos mesos que inicialment plantejava el PSC.

Els socialistes exigien que aquests grans projectes tinguessin un «reflex pressupostari». Preguntat per si, efectivament, això serà així, Illa ha respost que «quan sigui necessari, sí, i quan no sigui necessari, no». I és que alguns depenen del Govern central i d’altres, com el Hard Rock, són un acte administratiu reglat, motiu pel que el Govern ha defensat sempre que havien de quedar al marge del pressupost. Els Comuns han celebrat que hagi quedat clar que no hi haurà cap partida per a aquests projectes i considera que el que s’ha acordat amb el PSC és una simple «declaració d’intencions» que no arribarà a materialitzar-se.

Illa ha presumit d’haver aconseguit 54 milions per al Pla de Barris, 50 milions per reduir les llistes d’espera, dues mil places públiques de residències, un acord per reduir el temps de valoració de la llei de dependència o més recursos per a l’educació inclusiva. També, que la Generalitat es compromet a estudiar la reducció d’un 10% dels ens que depenen de l’administració. El que ha quedat fora de l’acord, ha admès el líder del PSC, és que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) passi a dependre del Parlament. Tampoc s’esmenta explícitament l’eliminació de la delegació del Govern a Barcelona i de la resta de províncies, tot i que sí ‘analitzar-ne’ l’eficiència. I el pla pilot per a la renda bàsica de ciutadania es manté en la llei d’acompanyament malgrat que els socialistes van demanar explícitament que es frenés.

¿Aquest acord suposa que les desconfiances entre el PSC i ERC estan resoltes? La resposta d’Illa és que han garantit una «confiança verificable» a través de la comissió de seguiment que es crearà per fiscalitzar el compliment del pacte. Estarà formada per tres membres de les dues parts i es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre. En aquesta comissió es farà també un seguiment compartit dels recursos que s’atorguen als mitjans de comunicació.

La negociació a quatre bandes del Govern ha donat els seus fruits amb dos grups –el PSC i els Comuns–, però descarta ja del tot Junts, que sempre ha advertit que un pacte amb el PSC no seria compatible amb les seves sigles, mirant que Aragonès elegís entre els seus dos socis majoritaris. De fet, davant la imminència de l’acord amb els socialistes, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha intentat una maniobra d’última hora oferint-se a pactar els comptes i refer la majoria independentista. Ara, els postconvergents estudien la presentació d’una esmena a la totalitat a uns pressupostos que, paradoxalment, recullen els macroprojectes que ells reclamaven i que han defensat al Parlament votant-hi a favor amb el PSC.

Satisfacció republicana

ERC es va mostrar més que satisfeta per l’acord. Ho havien fiat tot a aquest. En el seu cas, i per tenir el comandament de la Generalitat, l’interès de partit es fon amb el del Govern. Malgrat tot, i aquest tot inclou la renúncia formal, ja es veurà si efectiva, a oposar-se a la B-40, l’Executiu republicà ha aconseguit, com a mínim, un any més de vida. I l’objectiu d’arribar al final de la legislatura és ara una mica menys utòpic.

Notícies relacionades

Pressupostos de Catalunya: les grans infraestructures pactades amb eufemismes

El Govern i els comuns tanquen l’acord dels pressupostos

Això sí, faltarà veure amb quins suports compta per a cada iniciativa. Potser per refer ponts, Laura Vilagrà va asseverar que seria molt important que Junts s’afegís al pacte de pressupostos. La Consellera de Presidència va detallar que el Govern donarà complida resposta a la carta de Jordi Turull i que en aquests moments de sotsobre econòmic és important transmetre estabilitat, i que la inclusió de Junts al pacte l’aportaria. «Seria bo per al país i bo per a l’independentisme», va dir.

Vilagrà, d’altra banda, va mostrar afany a demostrar que quant a l’aeroport no hi ha grans novetats. Comissió d’estudi, que no té res a veure amb la bilateral, l’ànim compartit d’elevar el llistó de competència de l’aeròdrom i, com sempre, les prevencions mediambientals.