Pressupostos de Catalunya: ¿en què consisteix l’acord entre el Govern i el PSC?

«Modernitzar» i «guanyar capacitat» han suplert la petició d’«ampliació» que feien els socialistes per a l’aeroport del Prat. Illa ha dit que se sent «còmode» amb aquest plantejament, que es vehicularà a través d’una «comissió tècnica» entre la Generalitat i la Moncloa durant el 2023. Inicialment, els socialistes plantejaven que s’arribés a un acord sobre aquesta infraestructura durant el primer semestre de l’any. A més, aquesta «modernització» ha de respectar la biodiversitat, la convivència veïnal i les directives ambientals europees, i posar èmfasi en la preservació del delta del Llobregat. L’aeroport no és només una matèria espinosa per a la files republicanes, sinó que ho és també per al Govern de coalició de la Moncloa, ja que Podem s’oposa rotundament al creixement de la infraestructura.

El PSC ha exigit per activa i per passiva que hi hagi un «reflex pressupostari» per als grans projectes. ¿Està assegurada aquesta reclamació? «Quan sigui necessari, sí; quan no sigui necessari, no», ha admès Illa. I és que, per exemple, en el cas del Hard Rock s’ha acordat prosseguir la tramitació ordinària, un acte de tipus administratiu. En el cas de la B-40, davant la qual ERC va cedir assumint una contradicció interna, es recull el compromís de tancar durant el primer trimestre de l’any el conveni de finançament. I, en el cas de Rodalies, en què els socialistes demanaven que arribés a un acord en dos mesos per firmar el contracte programa del finançament perquè la Generalitat gestioni el servei, ha caigut la referència temporal. Per als comuns, que no hi hagi partides per a aquests projectes és clau per mantenir el seu acord segellat amb el Govern.

El pressupost per a sanitat s’incrementarà en 1.284 milions d’euros. A més, els socialistes han arrencat que el 24% dels recursos de Salut –2.100 milions– es destinin a l’atenció primària. A l’acord amb els comuns aquest percentatge havia quedat lleugerament per sota. També, 30 milions addicionals per a la salut mental i 50 milions per reduir les llistes d’espera quirúrgiques i diagnòstiques. L’acord amb el PSC també inclou la creació de 2.000 noves places públiques de residència, així com la reducció a la meitat dels temps de valoració de la llei de dependència.

Salvador Illa ha destacat els 54 milions que es destinaran al programa de barris per a la rehabilitació d’edificis i la millora de la seva eficiència energètica en entorns de vulnerabilitat socioeconòmica, uns recursos importants en clau municipal. El pacte fixa 180 milions d’euros per accelerar la instal·lació de fonts de producció d’energia renovable per a l’autoconsum domèstic i industrial, xifra que suposa un increment del 50% respecte als anteriors comptes. El líder del PSC també ha fet recalcament en els 75 professionals que s’incorporaran al Departament d’Acció Climàtica per accelerar la tramitació de projectes d’energia renovable.

L’acord entre el Govern i el PSC no inclou cap novetat en matèria d’impostos. Els socialistes sempre han defensat no obrir aquest meló i, de fet, van arrufar les celles davant les pujades pactades amb els comuns en patrimoni i pisos buits, així com davant l’impost als creuers i als aliments ultraprocessats. Finalment, els socialistes no han insistit en aquesta qüestió, que era una altra de les línies vermelles que podia posar en perill l’entesa amb el grup de Jéssica Albiach.

Tot i que el PSC va plantejar el 28 de desembre la seva «proposta de mínims», hi ha qüestions en les quals ha acabat cedint. Una és que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) passés a dependre del Parlament, una petició d’alt calibre polític que finalment ha quedat fora. L’acord tampoc esmenta el pla pilot de la renda bàsica universal, a la qual el Govern preveu destinar 40 milions i que el PSC demanava frenar. Segons l’Executiu sí que s’impulsarà i queda recollit a la llei de mesures fiscals i financeres. El que sí que accepta l’Executiu és un pla per reduir en un 10% els ens que depenen de la Generalitat, així com analitzar –no passuprimir, com exigia inicialment Illa– l’eficiència tant de la delegació del Govern a Barcelona com la de les altres tres províncies.

La desconfiança mútua ha impregnat la negociació entre el Govern i el PSC. Lluny d’haver-se dissipat, han acordat una comissió per fiscalitzar el compliment de l’acord que estarà formada per tres representants de cadascuna de les parts i que es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre. En aquesta comissió també s’hi inclou un «seguiment» de les ajudes que atorga la Generalitat als mitjans de comunicació, així com la reducció de les llistes d’espera.