Aragonès pressiona Junts perquè s’afegeixi al pacte de pressupostos

«Catalunya tindrà un nou pressupost». Així de satisfet es va mostrar aquest dijous el president Pere Aragonès amb l’aprovació dels comptes per part de l’executiu, i ja amb l’acord amb PSC i Comuns sota el braç. El republicà va voler deixar clar que era un «pas endavant» i que es tractava d’un pressupost per a la «ciutadania» i les «empreses». En aquest sentit, va posar en valor que eren uns comptes «ambiciosos» i «expansius», amb més de 41.000 milions, i que respondran a «les necessitats de la ciutadania» amb «més inversions, més treball, més hospitals i més escoles».

Per aquesta raó, va voler mostrar la seva «àmplia satisfacció» pels acords arribats amb Salvador Illa i Jéssica Albiach, i que permetran que els comptes siguin una realitat a partir del 10 de març, el dia marcat al calendari parlamentari per a la votació final. Fins aleshores, queden 36 dies en què Esquerra aprofitarà per pressionar Junts que s’afegeixi a l’acord. I un primer pas en aquest sentit ja el va fer ahir el president en una carta enviada al secretari general de Junts, Jordi Turull, on li tornava a allargar la mà i defensava que un 79% de les seves peticions ja estan incloses en el projecte de pressupostos.

Després d’unes llargues negociacions, ara Aragonès treu pit que els comptes tenen, no només suports parlamentaris suficients, sinó també el dels principals agents socials i del món de la cultura. Això li permet dir que els comptes «no donen aire al Govern, sinó al país», i demanar «encara més» suports parlamentaris. Amb tot, el president defensa que seria «desitjable» que els postconvergents s’afegissin a l’acord.

Especialment, va dir el republicà, si es té en compte que Junts va col·laborar en la seva confecció –en l’etapa de Jaume Giró al capdavant d’Economia– i que van ser ells els que van obrir per primera vegada la porta als socialistes. A més, va recordar que els de Laura Borràs i Jordi Turull han pactat quatre pressupostos amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Això sí, ja va avisar que no hi haurà rebaixa d’impostos «als més rics». Una de les demandes dels postconvergents és abaixar alguns trams de l’IRPF i de l’impost de successions.

¿Esmena a la totalitat?

Per la seva banda, Turull ja ha va avançar aquest dijous a Catalunya Ràdio que votaran en contra dels pressupostos del Govern si arriben a la cambra «tal com estan». El que encara no han fet públic és si també presentaran una esmena a la totalitat. Una decisió que hauran de prendre abans del 14 de febrer, quan se celebrarà la primera votació a l’hemicicle. Fonts postconvergents asseguren que ho estudiaran amb detall en els pròxims dies i l’abordaran en la reunió executiva de dilluns vinent.

Per a Turull, el president prioritza «estabilitzar el Govern espanyol» a l’hora de pactar els pressupostos catalans amb el PSC. Segons el dirigent de Junts, els republicans obren un «nou cicle», ja que, segons el seu parer, no es tracta d’un pacte «conjuntural», sinó que estableix les bases d’un nou tripartit. «Han canviat l’acord del 52% [independentista] per l’acord d’estabilitat amb el PSOE.

Notícies relacionades

Pressupostos de Catalunya: ¿en què consisteix l’acord entre el Govern i el PSC?

Pressupostos de Catalunya: les grans infraestructures pactades amb eufemismes

Unes afirmacions que no comparteix en absolut Aragonès, que considera que «l’aprovació d’aquests pressupostos no dilueix la majoria del 52%». En la seva compareixença, el president es va escapolir de la pregunta directa sobre si s’estava conjuminant un altre tripartit. «Catalunya es troba davant la possibilitat de lluitar per votar el seu futur, per això vaig proposar l’Acord de Claredat», va sentenciar a tall de resposta i deixant clar que això és incompatible amb el PSC.

En aquest sentit, va voler deixar clar que l’acord amb el PSC «no és un pacte de legislatura», en la mateixa línia que ho va fer Salvador Illa dimecres. De fet, segons el president, cada força manté la seva òptica en moltes qüestions, com per exemple, amb l’ampliació o modernització de l’Aeroport de Barcelona-el Prat o altres macroprojectes. Un punt que s’ha pactat estudiar al marge dels comptes i en què socialistes i postconvergents coincideixen.