Entrevista
Salvador Illa (PSC): «Intentem governar des de l’oposició»
El dirigent socialista considera que el pacte de pressupostos amb ERC evidencia que a Catalunya s’obre pas «la política de consensos», però deixa clar que no garantirà l’«estabilitat» d’un Govern amb un «enfocament equivocat»
Multimèdia | Els pressupostos de la Generalitat, d’un cop d’ull
El líder del PSC, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), volia córrer aquest diumenge la Mitja Marató de Granollers, però no podrà a causa de la seva agenda política. En vermell té assenyalat el 19 de febrer, perquè la de Barcelona no se la pensa perdre. Uns 21 quilòmetres li semblen poc si es comparen amb tres mesos de negociació de pressupostos. Per al cap de l’oposició, el pacte amb el Govern de Pere Aragonès suposa un punt d’inflexió en la política catalana que constata el fracàs de la coalició que van forjar ERC i Junts al principi de la legislatura. Assegura que no el preocupa que el seu suport als comptes suposi també allargar la vida del Govern en minoria d’Aragonès i, per tant, s’allunyi un escenari electoral. En aquesta carrera, insisteix, no té pressa perquè és de fons. La seva aposta és la «política útil», guanyar centralitat amb un rol de «governar des de l’oposició» que en cap cas suposa garantir l’estabilitat d’un Executiu que considera que, malgrat disposar de pressupostos, és «feble» i no té «un enfocament adequat».
¿Dona per trencada la política de blocs a Catalunya?
Estem en una etapa diferent. A Catalunya s’està imposant la política útil, que és la que busca els consensos i unir els catalans. Amb els pressupostos, aquest tipus de política fa un pas endavant molt important.
¿El pacte de pressupostos certifica que el procés s’ha acabat, com diu el president Pedro Sánchez?
En la segona dècada del segle XXI hi ha hagut una manera de fer política que s’esforçava a remarcar el que ens separa i la confrontació permanent. Ara els ciutadans demanen que, sense amagar el que ens diferencia, remarquem el que ens uneix i fem una política de consensos. És el que hem fet en aquest acord pressupostari.
¿La sortida de Junts del Govern i el divorci independentista ha sigut per al PSC una oportunitat per guanyar centralitat?
No em sembla mai una bona notícia la ruptura d’un govern. Vaig dir que la fórmula no funcionaria i ens estem esforçant a construir una alternativa. Es va trencar el Govern, hi ha un Govern molt dèbil i el que hem fet és exercir la nostra responsabilitat amb aquest horitzó de política útil i d’intentar governar des de l’oposició. Fer oposició no és només un treball de crítica o de fiscalització de l’acció del Govern.
¿«Governar des de l’oposició» suposa més o menys cooperació amb ERC a partir d’ara?
Cooperar, cooperarem amb tothom. La política és millorar el benestar i la vida dels ciutadans, l’objectiu no és derrotar un adversari polític. Les eleccions són l’instrument que t’ha de permetre millorar amb les teves propostes la vida dels ciutadans, per això volem més suports per governar des de la Generalitat.
¿Pot afirmar ara que confia en el president?
Tinc una relació cordial amb el president i de molt respecte a ERC, com també la tinc amb Junts i la resta de forces del Parlament. Hi ha coses que han costat molt en aquesta negociació. Tinc la confiança que tots som prou madurs perquè complim. Aquests últims dies he parlat amb més intensitat amb Aragonès i ha anat bé.
«Aquests últims dies he parlat amb més intensitat amb Aragonès i ha anat bé»
¿Li preocupa que aprovar els pressupostos suposi insuflar oxigen al Govern en minoria?
No m’importa ni em preocupa per res, el que em preocupa és millorar la vida dels catalans i que Catalunya torni a ser exemple d’admiració.
Fins ara havia mantingut que amb 33 diputats el Govern difícilment podria acabar la legislatura. ¿Ara sí que pot?
¿Seria millor que Catalunya tingués un Govern estable amb prou suport parlamentari? Per descomptat. ¿A qui li correspon prendre decisions sobre aquesta qüestió? Al senyor Aragonès. Ell tenia 74 diputats, ara en té 33 i haurà de dir què pensa fer. És veritat que els pressupostos són una oportunitat de recursos que demano que el Govern gestioni amb eficàcia i eficiència d’acord amb els compromisos segellats. Nosaltres serem lleials.
¿Estaria disposat a negociar aquesta estabilitat si el president l’hi demanés?
Jo estic construint una alternativa a un Govern que crec que no té un enfocament adequat. Estic disposat a allargar la mà, però crec que Catalunya necessita una altra manera de fer les coses. Els pressupostos poden ser una degustació d’aquesta manera de fer les coses. Convé tenir estabilitat i rumb, però jo no soc responsable de l’enfocament del Govern ni que s’hagi trencat.
¿La cessió d’ERC amb la B-40 va ser un gest determinant perquè hi hagués acord?
Tot va ser determinant. La qüestió que ha focalitzat més l’atenció ha sigut la B-40 perquè va ser objecte de declaracions molt rotundes per part d’alguns dirigents d’ERC.
«Jo estic construint una alternativa a un Govern que crec que no té un enfocament adequat»
Els Comuns han qualificat de mera «declaració d’intencions» els acords sobre les infraestructures. ¿Pot garantir que es portaran a terme?
És el que hem acordat. N’estic segur. He sigut molt respectuós amb tots els processos de negociació i demano el mateix respecte.
Per ara, no hi ha cap partida pressupostària explícita per això. ¿N’hi haurà?
Veurem que aquests projectes tiren endavant en els termes acordats.
¿L’aeroport de Barcelona-el Prat pot «guanyar capacitat» i «modernitzar-se sense necessitat d’ampliar la tercera pista, com diu ERC?»
A mi em sembla que no. El que hem acordat és que estudiarem les opcions perquè guanyi capacitat. Això és essencial per a Barcelona, per a Catalunya i per a Espanya. L’aeroport de Barcelona-el Prat està al límit de la seva màxima capacitat, al voltant de les 70 operacions per hora, i hauríem d’arribar a les 90. Els vols de llarg radi els fan avions que tenen uns requisits tècnics que fan que els aeroports hagin de tenir dues pistes llargues. Ha d’operar amb les restriccions per no perjudicar la qualitat de vida dels veïns i respectant la normativa mediambiental.
¿Suscita aquesta proposta unanimitat dins el Govern central?
Centrar la transformació del Prat en una disputa dins el Govern central és enganyar-nos. El problema el tenim aquí i ens hem de posar d’acord. Que no ens passi com amb el quart cinturó, que portem 30 anys sense decidir per on passa.
«Per guanyar capacitat, s’ha d’ampliar l’aeroport amb la tercera pista. Els vols de llarg radi necessiten que hi hagi dues pistes llargues»
El PSC ha fet cessions per a l’acord. Ha quedat fora que el CEO quedi en mans del Parlament i no es fa menció explícita al tancament de la delegació del Govern a Barcelona o a les delegacions de l’exterior.
En algunes coses ens hem ajustat per arribar a un acord. Hem acordat que les entitats que depenen de la Generalitat es retallin en un 10% per fer-la més eficient. I les delegacions territorials s’han de revalorar. Sobre que el CEO depengui del Parlament farem una proposta per la via parlamentària perquè tothom es pronunciï.
El Govern afirma que manté el pla pilot de la renda bàsica universal en la llei d’acompanyament. Vostè ha defensat que no. ¿Com queda aquesta qüestió?
Hem de fer front a la inflació i potser no és el moment de destinar 40 milions a fer una experimentació amb la renda bàsica. Hem demanat que s’aturi i que ho fem en un altre moment més propici.
¿Veu raons perquè Junts s’afegeixi a l’acord com ha demanat el president Pere Aragonès?
No soc ningú per parlar en nom de Junts. Els respecto, tenen un paper clau a Catalunya.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va dir que no farà cap pacte de governabilitat amb el PSC i que ells, a diferència d’ERC, no contribuiran mai a la investidura d’un president no independentista.
És el seu posicionament i ho respecto. Quan arribi el moment farem el nostre plantejament. Jo vull sumar, unir. Tenim horitzons polítics diferents, però hem tingut capacitat d’acord amb aquesta formació en altres àmbits. Les coses no són estàtiques ni en la vida, ni en la política ni en l’economia.
Notícies relacionadesEl preocupa que arreli en l’imaginari d’una part de la ciutadania catalana que s’acosta un nou tripartit?
Estem en un moment diferent. També parlen de la sociovergència els que fins ara han governat junts la Generalitat. Nosaltres no hem governat mai amb CiU i els seus successors i ells sí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- SANITAT El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial
- Medi ambient El polit becfí, la primera au que s’extingeix a l’Europa continental