Els comptes (electorals) d’Illa i Aragonès

Enmig dels alts i baixos negociadors, la temptació del PSC de provocar la caiguda del Govern i precipitar eleccions ha estat sobre la taula i fins i tot s’ha estudiat la data de març. Amb la legislatura catalana a punt de travessar l’equador i amb Aragonès en extrema fragilitat, Illa preferia sotmetre’s a les urnes ara que arriscar-se a fer-ho un cop passades les municipals i les generals d’aquest any. Avui els socialistes governen en coalició l’Ajuntament de Barcelona i la Moncloa, i les enquestes no li garanteixen la continuïtat en cap de les dues places.

Davant unes eleccions catalanes, en canvi, la mitjana de tots els sondejos publicats el 2022 atorga al PSC 4,2 punts d’avantatge sobre ERC i 9 punts més que Junts. Traduït en escons, la partida demoscòpica va 37-33 a favor dels socialistes. Majoria absoluta si volguessin pactar. Però la suma de l’independentisme resistiria també en els 68 escons i Illa ja té experiència a guanyar uns comicis i no poder governar. Li sortia més a compte que el PSC recuperés la centralitat que va perdre amb l’estrepitós final del tripartit i l’eclosió del procés. I desplaçar-ne Junts.

Aragonès té oxigen per a un any més. Ha aguantat el pols al PSC amb la carta que a Pedro Sánchez tampoc li convenia gaire prescindir del tot d’ERC i començar a perdre votacions al Congrés a les portes del cicle electoral. Els republicans l’havien avisat amb una abstenció (tot i que innòcua) al seu últim decret anticrisi. El president pren aire, a més, per afrontar amb més tranquil·litat els dos exàmens electorals d’aquest any, que seran els primers després del cisma entre ERC i Junts.

Fins que es va produir aquella ruptura, els republicans veien opcions de governar a Barcelona i guanyar les municipals i les generals a Catalunya. Amb aquesta triple victòria sobre el PSC i Junts al sarró, Aragonès comptaria amb una bona pista d’aterratge per a un avenç de les autonòmiques el 2024, perseguint un Govern més estable. Però la carta barcelonina se li ha complicat amb la irrupció de Xavier Trias, que ha tingut com a primer efecte arrabassar a ERC una quarta part dels seus votants, segons l’enquesta del GESOP que aquesta setmana ha publicat EL PERIÓDICO.

Tant Aragonès com Illa asseguren que no estem davant un acord de legislatura, una afirmació fàcil de creure a curt termini davant una competició electoral tan igualada entre republicans i socialistes. Però la necessitat de desplegar els compromisos pactats i el desenllaç de les municipals i les generals poden tornar a acostar-los. La batalla per l’alcaldia de Barcelona posarà a prova la voluntat de reconciliació d’ERC i Junts, tot i que, si es mantenen les tendències que apuntava el GESOP, tant Trias com Ernest Maragall podrien veure’s en la tessitura d’haver d’acceptar els vots del PSC per conquerir la capital de Catalunya.

Quant a les generals, la mitjana de les enquestes publicades des de setembre esbossa un panorama tan obert a 10 mesos vista que el concurs d’ERC tornaria a ser imprescindible perquè Sánchez continués a la Moncloa. En definitiva, els camins del PSOE i d’ERC tornaran a creuar-se tard o d’hora. Una altra cosa és que, tot i que sigui de mala gana, els tornin a sortir els comptes.