Els ajuntaments podran impulsar desocupacions en 30 dies

L’ofensiva contra les ocupacions il·legals promoguda per Junts ha estat aprovada pel Parlament, però ho ha fet amb els dos punts que generaven més controvèrsia limitats. Finalment, seran els ajuntaments, però no les comunitats de veïns, els que podran recórrer a la justícia perquè es desnonin habitatges de grans tenidors –més de 10 propietats– ocupades per inquilins que generin conflictes. La llei incorpora també una referència sobre com s’ha d’interpretar si es produeix o no aquesta alteració de la convivència, malgrat que els impulsors admeten que és impossible acotar-la a totes les casuístiques. L’ajuntament podrà adquirir temporalment l’ús de l'habitatge per destinar-lo a ús social durant set anys.

La norma, que implica la moficiació del codi civil català, ha estat aprovada amb els vots a favor de Junts, el PSC, Ciutadans i el PP, que ja es van aliar per impulsar-la per la via ràpida, però també per ERC, que finalment s’hi ha sumat després de considerar que les seves esmenes han aconseguit mitigar l’«arbitrarietat» del text inicial. La CUP i els Comuns han votat en contra, mentre que el PP i Vox s'han abstingut. Els republicans argumenten que han accedit a negociar perquè la llei tenia prou majoria per prosperar sense canvis si no hi intervenien i perquè creien necessari que es retirés la possibilitat que fossin els mateixos veïns dels immobles ocupats els que poguessin posar en marxa un procediment judicial per al seu desallotjament.

Tant els Comuns com la CUP s’han oposat a un canvi legislatiu que alerten que posa més el focus en la gent que ocupa que en els fons voltor i que s’esperona ara pensant en les eleccions municipals del pròxim 28 de maig i obviant, en canvi, les molèsties que provoquen els pisos turístics. Entitats en defensa del dret a l'habitatge, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, presents aquest dimecres a la grada de convidats de l’hemicicle del Parlament, han carregat contra una norma que titllen d'"aberrant" i que consideren que pot perjudicar i "estigmatitzar" famílies vulnerables que es veuen obligades a ocupar un pis.

Junts, com a impulsor del canvi normatiu, ha posat l’accent des del principi en el fet que són necessàries més eines per mitigar la "inseguretat" i l’"alarma social" que provoquen les ocupacions. La diputada i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, arquitecta de la llei, ha subratllat que els ajuntaments necessiten aquesta via per fer front als casos d’ocupacions que provoquen "alteració de la convivència, de l'ordre públic o posen en perill la seguretat o la integritat de l'immoble" i que fan «la vida impossible» als veïns quan els grans tenidors es desentenen de la situació.

Es tracta, insisteixen els postconvergents, que les administracions puguin intervenir davant aquesta situació. El text aprovat recull que siguin els ajuntaments, sense perjudici d’altres administracions competents –la Generalitat–, els que puguin promoure el desallotjament de l'habitatge. Per evitar actuacions de caràcter arbitrari, les comunitats de veïns, argumenta Junts, només podran dirigir les seves queixes als consistoris, en els quals serà l’alcalde qui, a partir d’un expedient elaborat en base a actes policials que acreditin l’ocupació conflictiva, podrà liderar la desocupació. En aquest punt, Ciutadans i el PP s’hi han abstingut, perquè estan en contra de que pugui expropiar-se durant set anys aquests habitatges i perque eren partidaris de mantenir la capacitat d’acció dels veïns davant la justícia per activar un desallotjament.

Madrenas ha defensat que la mesura va en contra dels grans propietaris que no actuen i és per a casos d’ocupants que alteren "la pau social" i que es recorrerà a la jurisprudència per acotar quan s’entén que s’està alterant la convivència. Tot i així, els detractors de la llei adverteixen del risc que suposa que s'acabi incloent dins d’aquesta casuística les punxades d’electricitat per justificar l’activació del mecanisme.

ERC admet haver votat amb la pinça al nas a favor d’una llei que, assegura, no es podia tombar per falta de correlació de forces. "Hem fet unes esmenes de control de danys per reduir discriminacions i arbitrarietats", ha defensat el diputat Pau Morales. El seu propòsit era evitar que les comunitats de veïns poguessin denunciar directament als jutjats. «Hem eliminat el perill d’assenyalament social i que es vagi en contra de famílies vulnerables», insisteixen els republicans.

Risc de xoc competencial

Però, tot i això, els republicans admeten que en funció de qui sigui l’alcalde de torn hi haurà marge discrecional, a més de posar en dubte que els jutjats puguin fer front al termini de 30 dies i alertar del xoc competencial que es pot produir pel complex "entramat legislatiu" en l’àmbit català i estatal sobre l'habitatge. Malgrat tot, han rebutjat portar la norma al Consell de Garanties Estatutàries, com demanaven els Comuns. "Pot ser que la llei no tingui recorregut, però surt molt diferent de com va entrar", han resumit.

Notícies relacionades

Vilagrà sobre el PSC: «No ens posem d’acord en res amb el model de país»

Com més població, més recursos

La diputada d'En Comú Podem Susana Segovia ha criticat que hi hagi ocupacions "perquè hi ha habitatges buits" i ha subratllat que els Mossos ja actuen en els pisos on es produeixen activitats il·legals. La diputada del PSC Eva Candela, per la seva part, ha subratllat també que la possibilitat de multar grans tenidors no ha estat suficient per revertir la situació. La 'cupaire' Montse Vinyets ha assenyalat els fons especuladors i els pisos turístics com el "vertiable problema d'ordre públic".

Ciutadans, per la seva banda, que justament va retirar la seva pròpia proposta de llei contra les ocupacions per afavorir l'aprovació per la via exprés de la de Junts, s’ha mostrat contrariat per l’aprovació d’una versió descafeïnada de la llei i, després de recordar amb insistència la diputada Anna Grau que l’ocupació "és un delicte", ha justificat el seu vot a favor perquè considera que millora la situació actual.