El col·laborador de Laura Borràs pacta amb la fiscalia inculpar-la en el judici

Les negociacions entre l’advocada d’Herrero i la fiscalia van començar fa unes setmanes. Les fonts consultades per EL PERIÓDICO apunten que, d’entrada, el judici començarà i, segons com declari Herrero, la fiscalia rebaixarà la quantitat de la pena que se li sol·licita, que provisionalment és de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació. En aquest supòsit, la modificació es faria abans dels informes finals. Tanmateix, hi ha la possibilitat que aquest tràmit es faci abans. Tot depèn de si l’informàtic compleix el seu compromís, confessa i inculpa Borràs.

La idea és que l’informàtic expliqui al tribunal que era Borràs qui li indicava com havia de trossejar els contractes. Aquest acord obriria la porta a aconseguir que Herrero fos condemnat a una pena mínima de menys de dos anys de presó i s’acordés suspendre l’entrada en un centre penitenciari. Una sentència anterior contra ell de cinc anys i tres mesos de presó per tràfic de drogues, entre altres delictes, no el perjudicaria, ja que els fets que ara es jutgen són anteriors.

La dirigent independentista, que va ser suspesa com a presidenta del Parlament després d’obrir-se el judici oral, ha arribat a denunciar una persecució política contra ella per ser independentista. La fiscalia li reclama 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, igual com a Herrero, per un delicte de prevaricació i un altre de falsedat en document públic. Un tercer imputat, Andreu Pujol Martín, s’enfronta a tres anys de presó. Les defenses reclamen l’absolució.

Els correus electrònics inculpatoris

Està previst que el judici s’allargui durant vuit sessions, és a dir, fins a l’1 de març. El primer dia es dedicarà a les qüestions prèvies. És a dir, la defensa intentarà anul·lar les proves principals que hi ha contra els tres acusats, sobre tots els correus electrònics en els quals Herrero parlava de la seva relació amb Borràs, amb la qual havia mantingut abans una relació professional en el grup Hermeneia (d’investigació d’estudis literaris) i a la Universitat de Barcelona. «Jo tinc una quantitat de marrons, buff... Home és clar, però jo amb la Borràs, amb la cap, jo facturo amb la Cooperativa, i facturo uns tripijocs per allà», va escriure de l’informàtic en un missatge el 2017.

La investigació, que es va iniciar contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de monedes, va permetre acreditar, sobretot mitjançant una cadena de correus electrònics, que Borràs, sent directora de l’ILC, donava indicacions a aquest informàtic per presentar pressupostos «comparsa» per encobrir qui n’era l’adjudicatari real o per simular que hi havia competència entre diferents ofertes. Els contractes es van fraccionar, cosa que va permetre adjudicar treballs per valor de 335.700 euros a dit entre el 2013 i el 2017. L’acusació afirma que Borràs «va abusar de les seves funcions».

Les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto expliquen en el seu escrit que la junta de govern de l’ILC va acordar el 20 de març del 2013, quan Borràs ja n’ostentava la direcció, encarregar l’elaboració d’un portal web i el manteniment a Herrero. «Actuant de mutu acord i amb unitat de propòsit», tots dos van pactar que la retribució per aquests serveis informàtics es faria a través de la contractació administrativa, «fraccionant indegudament en diferents contractes menors» (d’import no superior als 18.000 euros, sense IVA). «De manera recurrent», la dirigent de Junts va atorgar 18 contractes a Herrero, «directament o indirectament a través d’altres persones físiques o jurídiques interposades».

Vulnerar el concurs públic

Notícies relacionades

Cinc anys de presó per narcotràfic per al beneficiari dels contractes a dit de Borràs

Com més població, més recursos

El propòsit, segons la fiscalia, era «vulnerar els principis de transparència i concurrència pública previstos legalment», i eren conscients que amb «la seva manera d’actuar infringien obertament el compliment de la normativa en matèria de contractació administrativa» i impedien que «la gestió del servei es pogués adjudicar a una altra persona».

A fi d’«oferir una aparença fingida respecte dels principis de publicitat i concurrència pública», segons les fiscals, Borràs i Herrero van acordar que en cada un dels expedients aportarien tres pressupostos a nom de diferents proveïdors, dos dels quals no eren ofertes reals sinó propostes «comparsa» elaborades «fal·laçment» per ells i per l’altre imputat, Pujol Martín. La idea era «simular que l’adjudicació es feia al millor licitador, d’encobrir que l’adjudicatari real de tots» era Herrero i d’«emmascarar el fraccionament il·legal dels esmentats contractes». Els jutges tenen l’última paraula.