¿Continuarà Laura Borràs sent presidenta de Junts passi el que passi en el judici?

«Esperem una sentència absolutòria i que es respecti la presumpció d’innocència», ha afirmat el portaveu de Junts, Josep Rius, que ha afegit que considera que no tindrà «un judici just» i que si no fos independentista el presumpte fraccionament de contractes no hagués acabat als tribunals. Però preguntat per si, passi el que passi, el partit pot garantir que mantindrà el càrrec de presidenta del partit, Rius s’ha limitat a respondre que no contempla l’escenari de la condemna.

Borràs té als estatuts de la formació postconvergent una salvaguarda. Al congrés de l’estiu passat va aconseguir que els estatuts incloguessin que, davant el cas d’una condemna amb sentència ferma que respongui a un procés de ‘lawfare’ serà la comissió de garanties la que valori si pot continuar o no exercint la seva funció. Tant ella com els seus adeptes afirmen que es troben davant d'aquest supòsit. I també el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha subscrit públicament que aquesta és una causa de «persecució política». Fonts de la direcció afirmen que Borràs té un mandat de dos anys i posen en dubte que una sentència condemnatòria suposi que sigui apartada.

Però el posicionament a la cúpula no és unànime. Veus crítiques amb la línia política de la presidenta del partit, que ja van demanar al juliol que dimitís abans de ser suspesa pel Parlament, argumenten que el judici que afronta «no respon» a un cas de ‘lawfare’ i donen per descomptat que, si hi ha condemna, haurà de ser apartada. Més enllà d’aquest posicionament discrepant amb les tesis de Borràs, la comissió de garanties, l’òrgan que haurà de decidir el seu futur, està presidit per l’advocada Magda Oranich, amb qui la relació es va enterbolir arran de la gestió de la polèmica del diputat Francesc de Dalmases per haver intimidat una periodista del ‘FAQS’.

Oranich va revelar públicament que havia patit «pressions inacceptables» de Borràs per intentar influir en les conclusions de la investigació interna que es va obrir per aquest cas i per la qual finalment Dalmases va ser forçat a dimitir de la vicepresidència de Junts, una conseqüència que es va sumar a la reprovació i la multa de 600 euros que li va imposar el Parlament per considerar que, amb el seu comportament, va vulnerar el codi de conducta dels diputats.

La baralla amb ERC

Notícies relacionades

Laura Borràs carrega contra ERC per no recolzar-la a les portes del judici per corrupció

L’amic de Laura Borràs negocia amb la fiscalia inculpar la líder de Junts

«El que vingui després es parlarà a nivell de partit, amb la presidenta. Però en aquest moment té tot el suport per afrontar aquest judici amb totes les garanties possibles», ha insistit Rius, que ha evitat valorar les pantalles que podrien derivar-se. Per ara, Junts es concentra en criticar la resta de l’independentisme, especialment a ERC i a la CUP, la seva falta de «solidaritat» amb Borràs per no acompanyar-la aquest divendres a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tant republicans com cupaires han rebutjat donar-li suport davant d'un judici que entenen que ha de dirimir si hi va haver o no «mala praxi» en la gestió que va fer en la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

El que també veuen a venir els dos partits independentistes és què passarà si, davant d'una condemna, Borràs acaba definitivament sense escó i cal escollir una nova presidència del Parlament, una tasca que en aquests moments està exercint en funcions la vicepresidenta primera, la republicana Alba Vergés. «Ni ERC tindrà garantit el suport de Junts ni Junts el d’ERC per elegir un nou representant», sostenen fonts republicanes. El judici d’aquest divendres manté en suspens partidaris i detractors de Borràs.