Les vuit travetes de Junts a ERC al Parlament després de la ruptura del Govern

La realitat és que tant els uns com els altres pacten amb Salvador Illa, que aprofita l’esquerda entre independentistes per guanyar centralitat. Si bé els republicans han acordat la llei més important del mandat amb el PSC per insuflar oxigen al seu govern en minoria, Junts ha intensificat la relació amb els socialistes des que s’asseuen al grup de l’oposició. Des de la seva sortida del Govern, han ordit fins a vuit travetes parlamentàries perquè ERC ensopegués a la Cambra catalana a compte de la seva minoria de tan sols 33 diputats.

No havien passat ni dues setmanes de la ruptura quan va arribar la primera clatellada parlamentària per a ERC. Amb vocació d'evidenciar que a partir d’aquell moment no donarien treva des de l’oposició, els postconvergents van deixar caure la llei del pla estadístic malgrat que va ser elaborada per l’exconseller Jaume Giró. El seu vot era clau, ja que el PSC va votar-hi en contra. Junts va acabar abstenint-se, decisió que els republicans van titllar de «tacticisme estèril», i, per tant, va forçar la primera derrota d’Aragonès al Parlament després del divorci independentista amb l’argument que la llei seria aplicada «sense visió d’Estat». Junts acusa els republicans d’haver renunciat a l’objectiu de la independència després del pacte de pressupostos i la reforma penal acordada amb el PSOE al Congrés.

Va ser en el mateix ple en el qual es va tombar la llei del pla estadístic, el 20 d’octubre, quan va prosperar una moció de Junts pactada amb el PSC per facilitar el desallotjament d’«ocupacions delinqüencials», una iniciativa que va estar precedida per la polèmica contractació de Desokupa per part de l’Ajuntament de Premià de Dalt (governat per Junts i PSC), que va acabar rescindint el contracte. En aquest cas, que va ser el pròleg de la llei que s’ha aprovat aquesta setmana per facilitar que els ajuntaments puguin impulsar desnonaments de pisos de grans tenidors en 30 dies, ERC es va abstenir. Es va aprovar també gràcies als vots de Ciutadans i PP.

El 10 de novembre, ERC, la CUP i els Comuns van registrar una proposta de resolució per crear una comissió d’investigació sobre els fons voltor. Tot i que els tres van convidar el PSC i Junts a sumar-s’hi, els primers es van desmarcar de la iniciativa i, els segons, van presentar esmenes que no van ser acceptades pels impulsors perquè consideraven que «desvirtuaven» el propòsit de la comissió. Tot i això, la proposta no s’ha votat encara en el ple perquè, segons denuncien els partits proposants, socialistes i postconvergents impedeixen a la junta de portaveus que s’inclogui en l’ordre del dia.

Rabejar-se amb la minoria del Govern d’ERC ha sigut un objectiu transversal de l’oposició, especialment durant els primers mesos, ja fos forçant que perdés votacions o, també, en el terreny simbòlic. En aquest últim pla se situa la moció que va promoure Junts també en el ple del 10 de novembre perquè el Parlament constatés «la pèrdua de confiança de la majoria parlamentària» que va permetre la investidura d’Aragonès. Es va aprovar també amb els vots del PSC, la CUP i els Comuns. ERC, resignada perquè la majoria era aclaparadora, es va abstenir.

Que el PSC i Junts s’aliessin el 15 de desembre per modificar per la via urgent el fons de transició nuclear ha sigut una de les accions que han irritat més els republicans en aquests últims mesos. Es va validar per lectura única i Ciutadans també va votar-hi a favor, mentre que els Comuns es van abstenir i ERC i la CUP van votar-hi en contra. El partit d’Oriol Junqueras va carregar llavors contra una modificació que considera que es va fer amb criteris «partidistes» i «d’esquena» al consens territorial al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

El que havia de ser un mer tràmit, la validació del decret llei de pròrroga pressupostària mentre no hi hagués nous comptes, va acabar sent un parany per a Aragonès. El PSC i Junts van acordar de nou en el ple del 25 de gener perquè es tramités com a projecte de llei, una fórmula que els permetia tenir una via oberta per, a través d’esmenes, colar partides i contrarestar l’estratègia d’anar decret a decret que el president es reservava com a pla b si la negociació dels pressupostos del 2023 saltava pels aires. Aquest escenari augurava tal viacrucis per al Govern que va augmentar la urgència per tancar un pacte amb el PSC, com finalment va passar a costa, això sí, de la gran cessió d’ERC amb la B-40.

Notícies relacionades

Aragonès i Illa defensen braç a braç els pressupostos dels seus respectius crítics

Els ajuntaments podran impulsar desocupacions en 30 dies

Després de la moció sobre les ocupacions, Junts va començar a bastir la seva llei perquè els ajuntaments puguin impulsar desnonaments de pisos de grans tenidors en 30 dies. El 25 de gener i de la mà del PSC, de Ciutadans i del PP, va aprovar que es tramités per la via ràpida. De fet, els postconvergents van negociar amb el partit taronja i ells van accedir a retirar la seva pròpia proposta, que anava en la mateixa línia, però que havien impulsat per la via ordinària. Dimecres passat es va aprovar de manera definitiva la norma, tot i que en una versió descafeïnada perquè ERC va negociar l’exclusió de les comunitats de veïns de la possibilitat de recórrer als tribunals. Finalment, els republicans van votar a favor, de mala gana, d’una llei que van argumentar que tenia majoria per prosperar i en la qual només tenia possibilitat d’intervenir per a un «control de danys».

El Govern va aconseguir convalidar el decret per equiparar l’impost de patrimoni al de grans fortunes i garantir que aquests recursos de més siguin per a la Generalitat. Tot i això, la votació va ser desangelada, ja que ERC només va obtenir el suport de la CUP i dels Comuns, mentre que el PSC i Junts es van abstenir i Ciutadans, PP i Vox van votar-hi en contra.