Ayuso, Colau, Almeida... guerra cultural preelectoral a compte d’Israel i Palestina

Israel viu un dels seus moments polítics més tensos dels últims anys i un pic de violència que ha acabat amb la vida d’almenys 31 palestins i set israelians només en les últimes tres setmanes. Des de fa dos mesos hi ha protestes gairebé diàries als carrers contra el nou Govern de dreta, ultradreta i d’ultraortodoxos jueus per les reformes judicials, polítiques i socials que impulsa el nou Executiu. És en aquest context explosiu en el qual han entrat de ple els alcaldes de Madrid i Barcelona i la presidenta de la Comunitat de Madrid, a poques setmanes que se celebrin les eleccions autonòmiques i locals, en el que cosa amenaça de convertir-se en una de les guerres culturals. 

El tret de sortida el va donar dimarts passat Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid va anunciar una visita a Israel amb un contingut polític «potent» i una trobada amb el president del país, Isaac Herzog. Serà la primera política espanyola que visita el país després de l’ascens a l’Executiu del Govern més dretà de la seva història, compost per una amalgama de partits de dreta i ultraconservadors sota la batuta del primer ministre Benjamin Netanyahu, que pretenen expandir les colònies il·legals als territoris ocupats i han provocat les protestes dels israelians per la seva intenció d’aprovar una reforma que permeti al Parlament anular per majoria simple una decisió del Tribunal Suprem del país, que s’ha vist com un excés del poder legislatiu sobre el judicial. Davant d’aquest panorama, Ayuso va dir que es reuniria amb altres polítics, però el seu gabinet no ha volgut, fins ara, precisar amb quins.

La relació de la presidenta madrilenya amb la comunitat jueva de la regió ve de lluny i respon, igualment, a una llarga tradició en la política madrilenya, on l’exponent màxim del vincle entre la Puerta del Sol i la societat jueva es va produir amb Alberto Ruiz Gallardón al capdavant del Govern de la Comunitat i després com a ministre de Justícia, amb l’aprovació de la llei per a la concessió de la nacionalitat als sefardites. 

La proximitat amb el col·lectiu jueu a Madrid i la relació amb l’Estat d’Israel que mostra la presidenta madrilenya contrasta amb l’última decisió que ha pres l’Ajuntament de Barcelona aquesta mateixa setmana. La seva alcaldessa Ada Colau va anunciar, només un dia després de conèixer-se la visita d’Ayuso a Jerusalem, que suspèn de manera temporal les relacions amb Israel a causa de l’ocupació de Palestina. Ada Colau ha enviat una carta al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la qual també li anunciava que deixava sense efecte l’agermanament que uneix la capital catalana amb Tel Aviv, la segona ciutat del país, reconeguda internacionalment com la seva capital i seu de totes les ambaixades internacionals tret de la nord-americana. Colau responia així a la petició de 112 entitats de l’organització «Barcelona amb l’apartheid, ¡no!» que consideren incompatible l’entesa amb l’ocupació de Palestina. «És un gest contundent i necessari per convidar a la pau», va dir Colau, que acusa Israel de sotmetre els palestins a un règim d’«apartheid». 

Israel incompleix nombroses resolucions de les Nacions Unides que demanen la creació de dos Estats i manté sota ocupació el territori palestí de Cisjordània, que està trufat de colònies il·legals. A més, sotmet a un tancament total per terra, mar i aire la Gaza, on malviuen dos milions de palestins. Organitzacions de Drets Humans com la israeliana B’tselem, Humans Rights Watch i Amnistia Internacional qualifiquen les polítiques israelianes cap a la població palestina com d’apartheid, amb referència a la discriminació a què Sud-àfrica va sotmetre la seva població negra.

Almeida s’afegeix a la polèmica

L’abisme entre l’actitud de les dues dirigents no es mostra només en aquests dos gestos. Fa uns mesos, a l’octubre, el PP d’Ayuso va elevar al Congrés dels diputats una iniciativa de l’Assemblea de Madrid per limitar el finançament públic d’organitzacions sospitoses d’antisemitisme que va deixar en evidència la bretxa que s’obre a Espanya entre els partits conservadors i els progressistes al voltant de tot el que tingui a veure amb l’estat israelià i la situació dels palestins. El PSOE va donar suport a la tramitació d’aquella proposició de llei sota l’argument que caldria ampliar el subjecte, limitant el finançament també a totes les organitzacions sospitoses de discriminar altres col·lectius, però el que va quedar d’aquell debat és que els grups de l’esquerra advertien a la dreta que «no es pot confondre antisemitisme amb la crítica a un Govern». Aquell mes d’octubre no s’havia format encara l’actual Govern de la ultradreta a Israel.

Tot i que al PSOE hi ha molts simpatitzants de la causa palestina que van aixecar la cella davant la futura tramitació d’aquesta proposició, també són conscients del paper d’Israel en el panorama internacional i de la importància de mantenir unes relacions diplomàtiques que no es vegin afectades pel Govern de torn. 

En aquest context, el PSC, soci de govern de Barcelona en Comú, ha atribuït la ruptura de les relacions amb Israel a una «decisió unilateral» de Colau i l’ha qualificat de «gravíssim error». Barcelona no hauria de trencar relacions ni amb Tel Aviv ni amb Gaza. El candidat dels socialistes catalans i rival de Colau en els pròxims comicis del 28 de maig, Jaume Collboni, va publicar una carta al diari El País titulada «Shalom [una salutació hebrea que significa ‘pau’], Tel Aviv». Hi assegurava que Barcelona hauria de continuar mantenint les seves polítiques de cooperació amb la capital israeliana i va anunciar que miraran de revocar-la tan aviat com es pugui. 

No va trigar gaire l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, a afegir-se a aquesta onada i anunciar que havia enviat una carta al seu homòleg de Tel Aviv per oferir-li un agermanament, en lloc del rebutjat per Barcelona. «És una excel·lent ocasió per mostrar a Tel Aviv i, per extensió, a l’Estat d’Israel, que Madrid té clar on ha de ser i que Madrid sí que té clar quin és el costat correcte», va dir el regidor madrileny, abans de remarcar la capitalitat de Tel Aviv i d’assegurar que l’actuació de Colau són comportaments amb un «clar tuf antisemita».

En la mateixa línia es va expressar el ministeri d’Exteriors israelià. «La declaració de l’alcaldessa de Barcelona [...] és una decisió lamentable que està totalment en contra de l’opinió de la majoria dels ciutadans de Barcelona», es llegia al compte de Twitter del seu portaveu, Lior Haiat, en castellà i català. «La decisió és un reforç per a extremistes, grups terroristes i antisemites».

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Colau va col·locar la pilota i Almeida va aprofitar la passada per llançar-se. L’alcalde de Madrid ha vist clar que sumar-se a l’estela que li deixa Ayuso amb el seu viatge a Israel pot ajudar-lo davant un electorat madrileny que sembla que ho té més clar amb la seva presidenta regional que amb el seu alcalde, i a Colau aquesta decisió de trencar relacions amb un país li permet desmarcar-se d’unes polítiques i un govern que l’allunyen del seu electorat natural i al qual el seu paper institucional com a alcaldessa la té més lligada.

Per Ayuso aquest viatge és una oportunitat més de projectar la seva imatge internacional per posicionar-la de cara a les pròximes eleccions. El seu objectiu inicial, apunten a la Puerta del Sol, és atraure inversions econòmiques a la regió, però a l’equip regional no amaguen que l’agenda internacional ajuda en la seva projecció presidenciable i el context en el qual es produeix posa de manifest com la guerra cultural de l’esquerra i la dreta es produeix també al tauler internacional.