Entrevista

Xavier Rius Sant: «Les baralles en el Govern són un caramel per a Vox»

L’autor de ‘Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron’ (Akal) assegura que Macarena Olona pot generar una crisi en el partit ultra si es presenta a les eleccions

Xavier Rius Sant: «Les baralles en el Govern són un caramel per a Vox»

Ricard Cugat

4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) ha tornat a submergir-se en els inframons de la ultradreta per explicar qui és Vox i quin paper polític pot tenir. Enmig d’un any electoral, i amb el nom ‘Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron’ (Akal), Rius es fica a les seves entranyes per explicar el funcionament d’una formació sense democràcia interna i en mans d’un nucli molt reduït. Aquest dilluns arriba a les llibreries.

Hi ha un debat que sembla etern i és si hem de parlar de la ultradreta o no. Vostè li dedica un llibre.

A mi no m’agrada Vox, però és la tercera força al Congrés i la quarta al Parlament. Hem de parlar de qui són i què fan. És important mostrar que darrere del seu discurs hi ha una ideologia feixista, alguns amb historial neonazi, i que volen abolir les llibertats.

El seu relat és un recorregut per la història i l’auge de l’extrema dreta. Fa uns anys Espanya era una excepció dins d’Europa. ¿Què va canviar?

El seu discurs sobre la immigració, l’avortament o les polítiques de gènere no els va portar a fer el salt. A Europa aquests temes triomfaven, però a Espanya, no.

I això, ¿per què?

Perquè la societat espanyola pot ser classista, però no racista. Aquí a Espanya el tema va ser el d’’Espanya és una, no 51’.

O sigui, el procés.

Sí, però això no vol dir que Vox és gràcies al procés. És gràcies al paper que fa Ortega Smith picant pedra en els tribunals. Amb el judici de l’1-O van aconseguir la quota del telenotícies.

Però ara el moviment independentista està en ‘stand by’ i no sembla que l’afecti a les enquestes.

Vox té ara altres caramels, que són les baralles, contradiccions i ficades de pota del Govern amb la llei del ‘només sí és sí’, la llei trans i el canvi del Codi Penal. I aquí Vox fa un discurs sense correcció política.

Com a màxim a finals d’aquest any hi haurà eleccions al Congrés...

Sí, i el tema no serà si de 52 diputats en passen a 60 o a 35, serà si són els que Feijóo necessita per tenir la majoria al Congrés. Vox ha vingut per quedar-se.

Abans hi ha comicis municipals. A Catalunya no tenen bones perspectives.

És una anomalia que un partit que té 11 diputats al Parlament i dos representants a Madrid, no tingui regidors. Només en té els de Salt, que eren de PxC.

¿A què ho atribueix?

No fan campanya municipal. Com que no hi ha llibertat perquè el grup sigui autònom, als ajuntaments hi van amb les polseres, les banderetes i les 100 mesures de Vox. A Sabadell, per exemple, no parlen del Quart Cinturó.

Al Parlament tampoc estan marcant agenda.

Perquè són irrellevants i tenen un perfil de persones molt baix. L’únic que se n’assabentava és Antonio Gallego Burgos, que ha passat al grup mixt. El van posar de número dos, però després el van rellevar perquè allà només manen Ignacio Garriga i Joan Garriga. El tenien marginat.

Internament hi ha comandament únic, ¿oi?

Vox va néixer amb el discurs de donar veu als ciutadans i contra la casta de partits. Però internament, per evitar dissidències, no tenen executives regionals. Tot ho decideix un comissari polític nomenat des de Madrid.

Tampoc hi ha primàries.

Les van abolir i envien paracaigudistes a les eleccions. No tenen democràcia interna i això demostra que és un partit autoritari i que vol abolir a poc a poc totes les llibertats.

Vox és un partit autoritari, per això la gent se’n va

Gallego no és l’únic que se n’ha desmarcat.

La primera gran crisi del partit és perquè es carreguen les executives provincials i posen com a candidats gent de fora. La segona gran crisi és a Múrcia, dels quatre diputats que tenien ja cap és a Vox.

La crisi a Múrcia va començar pel finançament del partit.

Els regidors i diputats autonòmics havien d’ingressar els diners que rebien de les cambres a un compte d’Ortega Smith a Madrid. Mentrestant, ells havien de pagar la gasolina, les fotocòpies i les cerveses de les trobades amb simpatitzants. Els diners servien per nomenar comissaris que els deien què havien de votar. Això fa que el 40% dels regidors hagin dimitit. Se’ls en va la gent.

¿Pot haver-hi una gran crisi a Vox que faci trontollar el partit?

Ara s’ha apartat Ortega Smith i s’ha posat Ignacio Garriga, que jo el veig un secretari general molt dèbil. Però qui continua manant com a número dos és Jorge Buxadé, que és el cervell.

Notícies relacionades

Per tant...

La crisi la pot generar Macarena Olona en les generals si fa un Errejón. I s’haurà de veure si Ortega Smith s’estavella a l’Ajuntament de Madrid o no, i si va de número dos en les generals o el releguen. Tot i que no crec que ho facin.

Temes:

Vox