ERC tria 70 polítiques comunes sobre la seva gestió municipal per consolidar la seva marca electoral

La marca i el seu valor. Aquest és el gran objecte d’estudi de la publicitat i el màrqueting. Més que publicitar les novetats tècniques d’un nou producte, les empreses venen la seva marca intentant que la simple menció del seu nom generi en el consumidor una sèrie de sensacions i certeses de com se sentirà a bord d’un determinat vehicle o envoltat d’una fragància. Salvant totes les distàncies, que de vegades són moltes i d’altres no tant, en política cada vegada es tendeix al mateix. A ERC l’objectiu que assenyalen no és tant crear aquestes sensacions, sinó donar seguretat al seu votant. És a dir, per portar l’assumpte al terreny real i immediat, aconseguir que, sigui un municipi petit, mitjà o gran i el candidat a alcalde sigui home, dona, jove o menys jove, sempre que es voti el ciutadà sàpiga el que vota i què li aportarà aquest partit.

Això està fent Esquerra de cara, precisament, a les eleccions municipals del 28 de maig. El partit ha analitzat les mesures dutes a terme en aquells municipis on tenen responsabilitats de govern i n’ha extret un mínim comú denominador. Independentment que, òbviament, un municipi metropolità no és el mateix que un de les comarques de Lleida.

‘Junquerisme’ cartesià

Si una cosa defineix ERC en aquesta dècada de ‘junquerisme’ és el seu cartesianisme. Amb més o menys encert, el partit intenta que els postulats que es defineixen en cada administració en concurs siguin els mateixos, tot i que degudament adaptats a l’entorn. La construcció de la marca va començar, doncs, amb les últimes eleccions catalanes, de les quals ara es compleixen dos anys, i davant la perspectiva d’arribar, com va ser, a la presidència de la Generalitat.

Així, en l’última Conferència Nacional, al març del 2022, es va posar de llarg el catecisme dels quatre eixos, que bé podrien definir-se com l’esquema de les línies de metro. Són els quatre vessants que defineixen ERC. Les quatre juntes, en pack, no per separat. Així es van desenvolupar els eixos vermell (lluites socials, que comparteixen amb altres partits d’esquerra), el verd (el de l’ecologisme, participat també, per exemple, pels Comuns), el lila (el feminisme, si fa no fa el mateix amb el partit que lidera al Parlament Jéssica Albiach) i el groc de les «lluites democràtiques», és a dir, l’amnistia i l’autodeterminació. Tot això s’empaqueta sota el concepte més ortodox, és a dir, francès, de republicanisme.

70 accions

Notícies relacionades

ERC obre la batalla municipal contra el PSC amb Gabriel Rufián d’ariet

Ernest Maragall (ERC) rescata la reivindicació d’un ‘salari mínim de ciutat’ a l’americana

En total s’han identificat 70 accions polítiques a nivell local, classificades en cada una de les quatre transformacions (verda, feminista, social i democràtica) que impulsen els republicans i també segons l’àmbit d’aplicació. «Són polítiques amb identitat 100% republicana. Algunes les valorem perquè són molt innovadores, d’altres per l’impacte positiu que generen en la ciutadania, per exemple la recollida de residus porta a porta d’Esponellà (Pla de l’Estany), que no és nova però sí molt efectiva i és necessari que tots els municipis republicans l’assumeixin», assenyalen els republicans.

Entre les «polítiques marca» de transformació social figura el conveni per a vivenda assequible de la Seu d’Urgell, la instal·lació de comptadors socials a Manresa o el projecte Arrela’t per la integració de joves en risc d’exclusió a través de l’esport a Amposta. I en les de transformació democràtica trobem la figura del síndic municipal d’Arenys de Mar, l’aplicació per a mòbils dels Hostalets de Pierola i els pressupostos participatius de Palamós (Baix Empordà).