¿Fins quan estan inhabilitats els líders del procés després de la revisió de condemnes del Suprem?

El president d’ERC, Oriol Junqueras, que exercia com a vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda a la convulsa tardor del 2017, va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 anys d’inhabilitació absoluta per delictes de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia. Després de la revisió, el Suprem ha decidit condemnar Junqueras per delicte de desobediència en concurs amb malversació i ha rebutjat rebaixar la pena per malversació, així que n’ha confirmat la inhabilitació absoluta fins al 17 de juliol del 2031. Això significa que el republicà no podrà exercir cap càrrec públic ni presentar-se a les eleccions fins aleshores. Els magistrats consideren que «està fora de qualsevol dubte» que els fets provats a la resolució «van implicar una mobilització tumultuària i violenta». La sentència del 2019 recollia que Junqueras va tenir un «paper destacat en el procés que va conduir a la inobservança de les lleis i al menyspreu contumaç a les resolucions del Tribunal Constitucional i del TSJC» i que la seva «pertinaç desatenció» dels requeriments «aclareix qualsevol dubte sobre el seu control del procés de creació legislativa i reglamentària que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal».

L’ara secretari general de Junts, durant el 2017 conseller de Presidència i portaveu del Govern, va ser condemnat a 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia. Després de la revisió del Suprem, Turull queda sentenciat com a autor d’un delicte de desobediència en concurs real amb un delicte de malversació de cabals públics i la seva pena pel delicte de malversació no queda rebaixada, així que no quedarà extingida fins al 5 de juliol del 2030. El tribunal manté a la resolució que el postconvergent va propiciar actes que «van implicar una mobilització tumultuària i violenta», en la línia en el que s’exposava a la resolució sobre la seva participació en diferents reunions «definitòries» de l’estratègia, fins i tot presentant les urnes que s’havien d’utilitzar l’1-O i el sistema de cens, una cosa que «incloïa la creació d’una legalitat paral·lela per promoure la inobservança de les lleis i, a més, la celebració d’un referèndum prohibit que es pretén fer realitat mitjançant una tumultuària mobilització ciutadana».

El que era conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència aleshores, Raül Romeva, va ser condemnat a 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia. Després dels canvis al Codi Penal, Romeva és condemnat per un delicte de desobediència en concurs real amb un delicte de malversació de cabals públics i no veu rebaixada la seva pena pel delicte de malversació que tenia imposada, que acabarà el 5 de juliol del 2030. Com es va indicar a la resolució del 2019, el Suprem valora que el seu paper es va centrar a «assumir l’estratègia» del Govern i «promoure una legalitat paral·lela» de cara a l’estranger per legitimar internacionalment el referèndum i, des d’aquesta posició, va intentar convèncer de la viabilitat de la construcció d’una república catalana, va relativitzar les dificultats logístiques per a la celebració de la consulta popular i va arribar a dir a les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referèndum».

La que era en aquells moments consellera de Treball, Assumptes Socials i Família, Dolors Bassa, va ser condemnada a 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia. La revisió dels magistrats del Suprem certifica que passa a ser condemnada per un delicte de desobediència en concurs amb malversació, però no retoca la pena per malversació, de manera que confirma la inhabilitació absoluta per a ella fins al 10 d’octubre del 2031. La sentència del Suprem donava per provat que Bassa va adoptar les decisions necessàries per procurar la celebració del referèndum, ja que «va cedir l’ús de centres cívics com locals per a la votació l’1-O, i per a la jornada d’Escoles Obertes que es va celebrar durant aquell cap de setmana», una iniciativa ciutadana que tenia com a objectiu, tal com exposa la sentència, «evitar o, com a mínim, dificultar notablement el compliment de les ordres del Tribunal Superior de Justícia sobre el tancament dels centres de votació».

La que era presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ser condemnada a 11 anys i sis mesos de presó i al mateix temps d’inhabilitació absoluta per delicte de sedició. Després de la reforma penal, Forcadell és condemnada per un delicte de desobediència, però queda extingida de manera total la seva condemna d’inhabilitació. Això implica que Forcadell pot exercir qualsevol càrrec públic i, fins i tot, presentar-se a les eleccions.

El que era líder de l’ANC, Jordi Sànchez, i el que dirigia l’entitat Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser condemnats a 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició. Però, després de la modificació del Codi Penal, que implica la derogació del delicte de sedició, passen a ser sentenciats pel vigent delicte de desordres públics. Això comporta que quedi extingida definitivament la pena que es trobaven complint de 9 anys d’inhabilitació absoluta, i que puguin tornar a la vida política, exercint càrrecs públics o figurant en llistes electorals. La resolució del Suprem apunta que la condemna de Sànchez i Cuixart es justifica perquè «ells sí que van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre les persones i les coses» per la manifestació davant la Conselleria d’Economia quan es portava a terme el registre policial.

Notícies relacionades

De la supervivència a la victòria: els reptes dels partits catalans dos anys després de les eleccions

Com més població, més recursos

El que era conseller d’Interior, Joaquim Forn, va ser condemnat a 10 anys i sis mesos de presó i al mateix període d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició. La reforma del Codi Penal implica que l’extitular del Govern passi a ser condemnat per desobediència, però que quedi finalitzada la seva inhabilitació, així que pot recuperar la seva activitat política institucional i ser elegit en unes eleccions. A la resolució, els magistrats van afirmar que «en tot moment va ordenar el seu comportament, tant com a membre del Govern com a cap de la conselleria de la qual depenien els Mossos d’Esquadra, a reconduir la interpretació dels mandats» judicials i que «la presència dels Mossos no només va mancar de cap activitat dirigida al desallotjament dels centres, sinó que va ser ocasió perquè informessin de l’estratègia policial que se seguiria al respecte».

El que exercia com a conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va ser condemnat a 10 anys i sis mesos de presó i al mateix temps d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició. Després de la revisió de penes, Rull passa a ser condemnat per desobediència i queda finalitzada la seva inhabilitació. La sentència del Suprem va concloure que Rull va impedir «el normal funcionament de l’Estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatòria d’un referèndum il·legal i va participar també en la seva realització», i que la seva activitat «no es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l’execució d’actes que van suposar la creació d’unes condicions que situen el procés en la il·legalitat, posant les condicions que va estimar necessàries per impedir el funcionament dels serveis públics i l’actuació d’Estat d’acord amb la legalitat».