El Suprem condemna Junqueras, Romeva, Turull i Bassa per desobediència en concurs amb malversació

Després de la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació, el Tribunal Suprem estava obligat a revisar la sentència amb què va condemnar els líders del procés l’octubre del 2019. El seu objectiu era determinar si la modificació legislativa afecta la pena d’inhabilitació que es va imposar als condemnats i que, a diferència de la de presó, no va ser indultada. La seva conclusió és que els que van ser condemnats per sedició ho han de ser ara per desobediència, però el que no canvia és que aquest delicte s’entengui comès en concurs real amb un altre de malversació de cabals públics en la seva modalitat més greu.

Aquest és el cas dels condemnats a més penes, els exconsellers Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que no veuen rebaixada la pena imposada per malversació perquè una finalitat il·legal com el referèndum de l’1-O no pot emmarcar-se en la nova fórmula que castiga el destinar uns diners públics a una altra finalitat també pública, argumenten els magistrats. Per això la inhabilitació que els queda per complir es manté intacta. Segons la liquidació de condemna practicada, continuaran vetats per a tot càrrec públic fins al 17 de juliol del 2031 en el cas de Junqueras, el 10 d’octubre d’aquell any, Bassa, i el 5 de juliol del 2030, Turull i Romeva.

En canvi, als que eren líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, sí que se’ls condemna ara com a autors d’un delicte de desordres públics, tot i que es declara extingida la pena d’inhabilitació que encara complien. L’expresidenta del Parlament Carmen Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn, principals beneficiats de la reforma, són condemnats com a autors de desobediència, i, com que la pena prevista per a aquest delicte no supera els dos anys d’inhabilitació, ja l’han complert amb escreix.

La Sala Penal comparteix així el criteri que l’instructor del procés al Suprem, Pablo Llarena, va aplicar als fugits amb l’expresident de la Generalitat Carlos Puigdemont al capdavant, fet que permet augurar que confirmarà la seva resolució, malgrat els recursos interposats per la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que pretenien que la sedició fos substituïda pel nou delicte de desordres públics agreujats.

Processos impunes

Els magistrats que van dictar la sentència del procés adverteixen que la reforma deixa impunes els processos secessionistes que no vagin acompanyats d’actes de violència o intimidació. La interlocutòria afirma que la reforma «ha fet una redefinició dels delictes contra l’ordre públic», però la sedició «era una mica més», al castigar «també qui promou per la força o fora de les vies legals l’incompliment de les lleis o les resolucions judicials» sense limitar-se «a pertorbar l’ordre públic».

«L’autoritat que desatén contumaçment els requeriments del Constitucional, que desatén les prohibicions imposades pel Tribunal Superior de Justícia, que porta a terme un procés legislatiu de ruptura –per més que aquest manqui de tota viabilitat jurídica– no està simplement alterant l’ordre públic», explica la resolució. «Qui per fer realitat un referèndum no avalat per la Comissió de Venècia del Consell d’Europea i prohibit pels Tribunals de justícia mobilitza milers de persones, en la il·lusionada creença que exerciran l’imaginari dret a decidir, està menyscabant, sens dubte, les bases constitucionals que defineixen la convivència», afirma el Suprem.

Segons la seva opinió, resulta «indubtable que la col·lectiva desobediència als requeriments del Constitucional o a les ordres dels agents que intentaven complir un mandat emanat de l’autoritat judicial van ser alguna cosa més que un atemptat contra la pau pública, sobretot, perquè aquesta voluntat era el motor que empenyia el frustrat desig d’aconseguir la vigència d’unes lleis de transitorietat que preparaven el camí cap a la independència». Com que tot això no pot emmarcar-se en el nou delicte de desordres agreujats, afirma que la reforma ha «generat un buit normatiu en el qual fets com els que van ser enjudiciats en la sentència que ara es revisa poden topar amb visibles esquerdes de tipicitat».

A partir d’ara només es podran castigar si hi ha violència, mentre que abans, malgrat el que diguin la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació que exerceix Vox, no s’exigia violència, perquè «també era punible quan simplement s’executava fora de les vies legals». I critica que amb la reforma, entre el delicte de rebel·lió i el de desordres públics s’hagi creat «un espai intermedi que pot allotjar en el futur conductes greument atemptatòries al sistema constitucional, en el qual l’observança de les lleis i l’incompliment de les resolucions judicials, si no anessin acompanyats d’una violència preordenada a aquestes finalitats o no impliquessin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses quedarien impunes».

Després d'insistir que amb la sedició no es penalitzava l’exercici dels drets de reunió i manifestació, el Suprem aborda la situació de Sànchez i Cuixart, la conducta del qual sí que veu emmarcable en el nou delicte de desordres públicspel que va passar a la Conselleria d'Economia durant els registres, en què els detinguts no van poder ser presents, es van destrossar vehicles de l’Institut Armat, i la secretària judicial va haver de sortir per l’edifici contigu.

Últim codi del franquisme 

Quant a la malversació, la sentència recorda que la reforma ha introduït un precepte que «és una còpia literal del predemocràtic article 397 del Codi Penal», que aquell castigava amb multa i inhabilitació i aquest, amb presó d’1 a 4 anys l’ús de diners públics en altres finalitats públiques. Conclou que entendre que aquest article és aplicable a l’1-O «seria contrari a la més elemental lògica jurídica» entendre que «qui fa seus els fons públics incorre en una pena que pot arribar als 8 anys de presó i qui els destina a una activitat delictiva o antijurídica –en el nostre cas, la celebració d’un referèndum prohibit judicialment– pugui ser castigat amb multa».

Notícies relacionades

¿Fins quan estan inhabilitats els líders del procés després de la revisió de condemnes del Suprem?

Experts creuen que la reforma de la malversació no salva els condemnats del procés

«Aplicar els fons públics de la Generalitat per a a una consulta popular que desbordava el marc competencial dels que la promovien, desenvolupada després de reiterats requeriments del Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia per evitar-la i, en fi, orientada a un procés secessionista que no va arribar a tenir virtualitat, mai podrà considerar-se ‘una aplicació pública diferent’ d’aquella a què estaven pressupostàriament adscrits aquests fons. I, el que és més evident, mai podrà entendre’s que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre», sentencia.

Per si quedava algun dubte, la interlocutòria afegeix que si s’entengués la malversació per si sola i no en concurs amb la desobediència, la inhabilitació a imposar ascendiria a 15 anys, per la qual cosa no és procedent modificar la imposada per aquest delicte als principals condemnats.