Forcadell, Rull i Forn descarten per ara tornar a la primera línia política

Tot i que amb l’eliminació de la sedició el Tribunal Suprem els hagi condemnat per desobediència i hagi donat per complerta la pena d’inhabilitació, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn descarten per ara tornar a la primera línia de la política institucional. Tots tres han carregat contra l’actitud de «venjança» que atribueixen a la justícia, que sí que ha decidit mantenir la inhabilitació al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.

En declaracions en diversos mitjans de comunicació, Rull s’ha centrat a criticar la decisió del Suprem i la negociació d’ERC amb el PSOE per reformar el Codi Penal. «Fa la sensació que la reforma els ha excitat encara més i han fet un desplegament testosterònic del tipus ‘salvarem Espanya al preu que sigui’, i és inaudit que el Govern central digui ‘veieu com no surten impunes’, tot és un despropòsit», ha afirmat. Sobre el seu futur polític ha dit que seria «frívol» plantejar-se una candidatura electoral. «No he deixat mai de fer política, l’important no és el que puguem fer cada un sinó el que fem junts».

L’antítesi de Borràs

Rull ocupa un lloc destacat en els lideratges de futur de Junts. Fonts pròximes a l’exconseller consideren que ell aposta clarament per Turull i es resisteix a ocupar un càrrec més elevat que el del president del consell nacional del partit, si bé és conscient que és a les quinieles. El seu perfil és molt apreciat en la part de Junts que se situa als antípodes del discurs i l’estil de la que va ser candidata i ara presidenta de la formació, Laura Borràs.

En Rull veuen la recuperació de la centralitat, del discurs social i d’un estil polític dialogant i sensible. A més, el pas per la presó i la manera amb què ha afrontat la seva vida política després d’aquella etapa li confereix unes característiques úniques. Amb tot, la percepció en el partit és que tot és prematur. La sentència sobre Borràs serà un punt d’inflexió per decidir candidatura i tot això en un context de lluita entre espais i sensibilitats diferents.

Notícies relacionades

El Suprem condemna Junqueras, Romeva, Turull i Bassa per desobediència en concurs amb malversació

Jordi Turull i Jordi Sànchez demanaran la nul·litat de la resolució del Tribunal Suprem

En relació amb la situació de Forn, el cert és que ja es va resistir a ser candidat a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals anteriors i en l’actualitat viu més apartat que Rull de l’activitat diària de la direcció de Junts. La seva aposta, abans de la decisió del Suprem, ja era la de recolzar el partit a Barcelona, en especial després de la candidatura de Xavier Trias a l’alcaldia, però sense tornar a presentar-se a les llistes. I la decisió del Suprem no ha interferit en això.

Forcadell carrega contra els jutges

En una entrevista a Ràdio4 i La2 recollida, Forcadell ha descartat la seva tornada a la política institucional i ha criticat que el PSOE «hauria d’haver admès que, malgrat fer la reforma, no controla la fiscalia», tot i que ha defensat els canvis al Codi Penal pactats amb ERC al Congrés dels Diputats. Així, segons el seu parer, els magistrats actuen amb la intenció de «castigar» el Govern central i corregir, en les seves paraules, la nova redacció del Codi Penal després d’eliminar-se la sedició i modificar-se la malversació. «Estan fent política, evidentment. És una manera de castigar l’independentisme», i tot i que no ha concretat si recorrerà la sentència de revisió del TS, ha remarcat que els seus advocats ja han portat el cas davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).