El Govern descarta que la interlocutòria del Suprem reobri la crisi territorial: «Catalunya no vol retrocedir»

El Govern central assisteix incòmode al debat que ha obert el Tribunal Suprem en la seva revisió de les condemnes als líders del procés. Els magistrats, que confirmen la inhabilitació fins al 2031 d’Oriol Junqueras per ostentar un càrrec públic, assenyalen en la seva resolució que la derogació de la sedició impulsada per l’Executiu i ERC crea un espai d’«impunitat». Alhora, no consideren aplicable al que va passar en el referèndum del 2017 la nova malversació atenuada, aprovada també a finals de l’any passat, en contra del que pretenien socialistes i republicans. 

La fallada no ha provat bé a la Moncloa. Fonts socialistes critiquen a l’alt tribunal els seus retrets, que consideren que superen els continguts d’una resolució judicial. Però el Govern central descarta que reobri la crisi territorial, després de diversos anys, des que Pedro Sánchez va ser investit per primera vegada president el 2018, marcats per la recuperació del diàleg entre les administracions. «Hem aconseguit normalitzar la política institucional, els afectes entre catalans i dels catalans amb el conjunt dels espanyols. No volem mirar enrere. Catalunya tampoc vol retrocedir», va assenyalar aquest dimarts, un dia després de la interlocutòria, la portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez.

Per a la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, la fallada de l’alt tribunal suposa un «cop a la democràcia» per part d’una justícia «retrògrada» que ha convertit la reforma penal en «paper mullat». Rodríguez va evitar fer aquest tipus de valoracions després del Consell de Ministres, i es va limitar a traslladar el «respecte» del Govern central a les resolucions judicials, però també es va esforçar a defensar l’estratègia de desjudicialització de la crisi territorial catalana, així com a rebaixar l’impacte polític que pot arribar a tenir la decisió del Suprem. Sobretot, davant l’escenari que s’acosta als tribunals, amb prop d’una vintena de dirigents del procés (els anomenats ‘segons nivells’) que seran jutjats pròximament i als quals, en principi, no se’ls aplicarà la malversació atenuada aprovada a finals de l’any que ve, una cosa que augmenta les seves possibilitats d’acabar ingressant a la presó. Era l’escenari que volia evitar el Govern central aquest any electoral.

La «convivència»

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics

«Afortunadament, gràcies a l’eina del diàleg, hem aconseguit que el que abans era un problema polític i judicial avui és en el camí de la convivència. La Catalunya d’avui no té res a veure amb la Catalunya del 2017. No crec que pugui tornar a aquest escenari: la societat catalana ha evolucionat, no vol retrocedir al 2017. I entenc que les forces polítiques catalanes tampoc volen retrocedir», va insistir la també ministra de Política Territorial, amb referència al partit de Junqueras.

Perquè a la Moncloa argumenten que ERC, aliat indispensable del Govern central per impulsar lleis al Congrés, no pot dirigir ara les crítiques al Govern central pel que ha passat al Suprem. Al cap i a la fi, insisteixen els col·laboradors del president, la reforma penal va estar pactada de principi a final amb els republicans.