Jordi Turull i Jordi Sànchez demanaran la nul·litat de la resolució del Tribunal Suprem

Davant aquesta decisió, acordada amb els advocats dels dirigents sobiranistes, tant Turull com el seu antecessor a Junts, Jordi Sànchez, han decidit demanar la nul·litat de la resolució del Suprem i, en cas de no aconseguir-la, recórrer al Tribunal Constitucional. L’objectiu final d’aquesta estratègia continua sent obtenir una resolució de la justícia europea a través del Tribunal Europeu de Drets Humans. «Ens veurem a Europa on hi ha justícia, no venjança», apuntava Turull aquest dilluns després de conèixer-se la resolució judicial.

Junts considera que la decisió del Suprem confirma que el pacte del PSOE i ERC per revisar el Codi Penal no ha donat fruits. El més contundent a l'hora de denunciar-ho ha sigut l'expresident Carles Puigdemont al qualificar d'error els pactes «en solitari, en secret i sense mediador» amb els «espanyols». Turull ha qualificat de contraproduent, perquè el resultat és «invers» al que es pretenia al retocar el Codi Penal. «És una decisió que va prendre una formació política pel seu compte sense comptar amb la resta, però si la idea era la desjudicialització, ja veiem quins són els resultats», ha asseverat.

De la sedició a l'alternativa més greu

Notícies relacionades

El Suprem condemna Junqueras, Romeva, Turull i Bassa per desobediència en concurs amb malversació

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Després de la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació, el Tribunal Suprem estava obligat a revisar la sentència i la seva conclusió és que els que van ser condemnats per sedició han de ser-ho ara per desobediència en concurs real i malversació de cabals públics en la seva modalitat més greu.

Així Junqueras, Raül Romeva, Turull i Dolors Bassa no veuen rebaixada la pena imposada per malversació perquè un fi il·legal com el referèndum de l'1-O no pot emmarcar-se en la nova fórmula que castiga el fet de destinar uns diners públics a un altre fi també públic i la inhabilitació que els queda per complir es manté intacta. A Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, sí que se'ls condemna ara com a autors d'un delicte de desordres públics, però es declara extingida la pena d'inhabilitació que encara complien. L’expresidenta del Parlament Carmen Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn, principals beneficiats de la reforma, són condemnats com a autors de desobediència, i, com que la pena prevista per a aquest delicte no supera els dos anys d’inhabilitació, ja l’han complert amb escreix.