El Govern supera els vetos als pressupostos i escenifica la ruptura amb Junts i la CUP

Els pressupostos han superat ja el primer assalt al Parlament, el de l’intent de veto de l’oposició, gràcies a l’acord d’ERC, el PSC i els Comuns. L’aliança, just el dia en què es compleixen dos anys de les eleccions del 14 de febrer del 2021, ha sigut interpretada per Junts i la CUP com l’enterrament oficial per part de Pere Aragonès de la majoria independentista. De poc ha servit que el Govern hagi defensat que es tracta d’un pacte «puntual i concret». Per als dos partits que van votar la investidura del president la legislatura té corda per continuar, però ho fa a cavall de l’«autonomisme» escollit pels republicans.

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha recitat les bonances dels pressupostos «més expansius», «més participatius» i «més col·laboratius», i ha reivindicat que per aconseguir-los l’Executiu ha sortit de la «zona de confort» i ha assumit «contradiccions» –la B-40 n’és la cessió més flagrant–. Mas ha recordat a la postconvergència que la negociació amb els socialistes la va començar l’exconseller Jaume Giró, així com el pacte a la Diputació de Barcelona de les dues formacions, i els ha demanat que se sumin a l’acord, i evitin els «maximalismes». Però ha sigut com pregonar al desert. La incomoditat per tirar endavant els comptes de la mà de Salvador Illa és palpable en les files republicanes, tot i que també el PSC s’ha encarregat de recordar que en cap cas la seva voluntat és «falcar» el Govern.

Les esmenes a la totalitat presentades per JxCat, Vox, la CUP, Cs i el PPC han sigut rebutjades amb 59 vots a favor i 74 en contra, i per això el projecte pressupostari inicia ara la seva tramitació, que està previst que culmini amb l’aprovació definitiva dels comptes en un ple previst per al 10 de març.

«Esmena a la totalitat» a Aragonès

L’objectiu de Junts era convertir la posada de llarg de l’acord de pressupostos entre ERC, el PSC i els Comuns en la prova del cotó fluix del canvi de rasant escollit per Aragonès en l’equador de la legislatura. És el ‘leitmotiv’ a què s’han cenyit els postconvergents a l’hora de defensar la seva esmena a la totalitat als comptes, que han convertit en una «esmena a la totalitat» a un president que ha prioritzat un pacte «autonomista» a un amb segell independentista, que suposa una «renúncia a la solvència i a la independència» i, en conseqüència, la culminació d’una aliança «amb l’Estat», han assegurat.

En termes estratègics, JxCat ha aprofitat la configuració del que considera un nou «tripartit» per reivindicar que l’«alternativa» a l’actual Govern no és el PSC, com pregona Illa, sinó Junts, que ha definit com l’«alternativa solvent a la barrabassada» que ha desembocat en un acord amb els socialistes.

Més decibels ha utilitzat la CUP a l’hora de carregar contra la decisió d’ERC de segellar un pacte amb un PSC «de dretes i espanyolista fins als ossos». «¿‘Quo vadis’, PSC?, ha deixat caure la diputada Eulàlia Reguant, que ha mirat directament Illa a l’hemicicle per criticar-li sense pèls a la llengua la «metamorfosi» del seu partit: «Felicitats, ha aconseguit situar en els pressupostos totes les merdes de Foment». De nou, els anticapitalistes han emplaçat els Comuns a desmarcar-se i rebutjar uns comptes que, segons el seu parer, consoliden un model de país que pivota en els macroprojectes. Justament, per reforçar la seva oposició a aquestes infraestructures, els cupaires han tret una pancarta cridant a la manifestació del 4 de març enmig del ple.

Contra un nou tripartit

Durant el llarg ple d’aquest dimarts, el Govern ha hagut d’aguantar l’aspre discurs de Junts i la CUP, però és que tampoc han sigut plàcids els discursos del PSC i els Comuns. La portaveu socialista, Alicia Romero, ha volgut deixar clar que el seu suport als comptes té per objectiu fer «política útil» perquè «Catalunya pugui avançar», però que en cap cas «falcaran» el Govern «més dèbil de la història». En aquest sentit, ha demanat a Aragonès que «cedeixi» si vol mantenir una agenda legislativa.

Notícies relacionades

Els Comuns adverteixen Aragonès del risc de convertir-se en el «Govern dels macroprojectes fracassats»

Com més població, més recursos

Davant les critiques i les acusacions de tripartit, Romero ha recordat que el seu partit té acords fora de la Cambra catalana també amb Junts i fins i tot amb la CUP, a qui ha retret que els donin «lliçons» de polítiques socials quan el pressupost augmenta la despesa en sanitat, educació, residències o dependència.

Finalment, els Comuns han volgut marcar distàncies amb l’acord de «macroprojectes fracassats» al qual ha arribat el Govern amb el PSC, remarcant que no hi ha «ni un sol euro» als comptes que vagi destinat a aquestes infraestructures. L’aprovació definitiva dels pressupostos serà el 10 de març.