Així afecta la revisió de penes del Suprem a Puigdemont i altres líders del procés pendents de judici

El mateix dia en què entrava en vigor la reforma del Codi Penal, el jutge Llarena va dictar una interlocutòria a la qual declarava que la modificació legal que derogava la sedició suposava a la pràctica la despenalització de l’esdevingut la tardor del 2017 a Catalunya per als líders independentistes pròfugs de la justícia. Aquest delicte havia de ser substituït per un de desobediència, penat amb multes i inhabilitació fins a dos anys. La seva situació judicial no és tan encoratjadora com això podria fer creure, perquè l’expresident català Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig també estan processats per malversació de cabals públics.

Tant per al jutge Llarena, a la seva resolució del 12 de gener, com per a sis dels seus companys de la Sala Penal del Suprem, la reforma atenuada d’aquest delicte de corrupció no és aplicable al procés, perquè l’ànim de lucre no és únicament posar-se diners a la butxaca i el precepte, eliminat al Codi Penal del 95 i recuperat ara per castigar amb fins a quatre anys de presó el que destina diners públics a un altre objectiu públic, tampoc és aplicable quan aquest objectiu és delictiu, com ho és un referèndum il·legal. Per això, si fossin jutjats, el més probable és que hagin d’enfrontar-se a una petició de pena de fins a 12 anys de presó per aquest delicte.

La situació de Lluís Puig es diferencia de la de Puigdemont i Comín en el fet que ell és l’únic dels tres que no és diputat del Parlament Europeu. Això permet al jutge Pablo Llanera dictar una nova euroordre per mirar d’aconseguir la seva entrega per malversació de cabals públics, un delicte en el qual a priori el procediment és més àgil a l’estar inclòs entre els de corrupció. El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea va declarar, el 31 de gener, que Bèlgica no pot negar l’entrega a Espanya d’un reclamat, tret que consideri que hi ha vulneracions sistèmiques de drets, i no pot posar-se en dubte la competència del tribunal que el reclama sense acreditar aquests problemes generalitzats i sense consultar abans el país en qüestió.

En canvi, amb Puigdemont i Comín, el jutge Llarena esperarà que es pronunciï el Tribunal General de la UE sobre les demandes que van interposar en relació amb la seva immunitat contra el Parlament Europeu al considerar que no els va defensar prou davant el suplicatori cursat pel magistrat espanyol pel procés.

Les més beneficiades per la interlocutòria de Llarena són l’exconsellera Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ja que el delicte que se’ls imputa després de la reforma queda reduït al de desobediència. Això significa que en cas de tornar a Espanya no ingressarien a la presó de manera cautelar, al no poder ser condemnades a aquesta pena. La fiscalia va recórrer la interlocutòria de Llarena pel que fa a Ponsatí, Puigdemont, Comín i Puig, a l’entendre, com l’Advocacia de l’Estat, que havien de ser processats pel nou delicte de desordres públics agreujats. En el cas del ministeri públic, la imputació per desobediència de Rovira no va ser discutida.

El jutge Llarena esperava conèixer el criteri de la Sala Penal per resoldre aquests recursos. El tribunal que va condemnar els líders del procés comparteix el seu criteri, per la qual cosa difícilment el modificarà al pronunciar-se sobre les impugnacions. No obstant, com ell mateix explicava a la seva resolució, que ell consideri que el comès pels pròfugs va ser una desobediència i no uns desordres públics agreujats no és obstacle perquè les acusacions ho defensin així al judici que se celebrarà una vegada estiguin a disposició de la justícia espanyola. L’únic que estableix la interlocutòria són els fets, no la qualificació jurídica, precisen fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

La resolució del Tribunal Suprem també tindrà repercussió en els procediments que se segueixen a Catalunya en relació amb l’1-O, perquè, si no considera que la sedició és equiparable als desordres públics agreujats, tret de per als líders dels moviments socials, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, difícilment serà cap altre el criteri que segueixin altres jutjats. De la mateixa manera, una vegada que el Suprem ha condemnat per malversació agreujada Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (i els manté intacta la pena d’inhabilitació que els va imposar el 2019), serà difícil que no sigui aquest tipus el que s’apliqui als acusats d’aquest delicte.

En aquesta situació estan el dirigent d’ERC al Parlament i exsecretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i el també diputat i exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, pels preparatius del referèndum de l’1-O. La fiscalia catalana va demanar més temps per presentar el seu escrit d’acusació, ja que volia conèixer el criteri del Tribunal Suprem i el decret fiscal sobre el delicte de malversació de cabals públics abans de redactar-lo i sol·licitar una pena concreta de presó en funció de la responsabilitat i quantia que atribueix a cada un d’ells.