PP, Vox i Cs fracassen en el seu intent d’impedir que Puigdemont es presenti a les eleccions

En un hemicicle gairebé desert, el diputat de Vox Javier Ortega Smith ha desplegat una foto de l’expresident Carles Puigdemont entre reixes. «L’únic cartell electoral que a persones que són pròfugues de la justícia podria permetre-se-li és aquest», ha sentenciat des de la tribuna per defensar una proposició de llei per modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) per impedir que tots els fugits de la Justícia espanyola no puguin presentar-se a les eleccions. El suport de PP i Cs no ha sigut suficient contra la resta de la Cambra baixa, que ha rebutjat aquesta reforma al considerar que vulnera el principi d’innocència i que ja existeixen altres mecanismes per evitar aquestes situacions.

La proposició de llei registrada pretenia introduir una nova situació d’«inelegibilitat» per a «aquells respecte dels quals estigués vigent una ordre de detenció i entrega per a la seva posada a disposició de jutges i tribunals espanyols, dictada per l’autoritat judicial espanyola, per la seva responsabilitat en la comissió de delictes contra la Constitució o de sedició». A més, també buscava ampliar els casos d’aquells que, fins i tot sense sentència ferma, fossin condemnats per delictes «contra l’Administració Pública, contra la Constitució, de sedició i de terrorisme».

El ‘no’ de la Cambra

El diputat de Fòrum Astúries Isidro Manuel Martínez Oblanca ha sigut el primer a posicionar-se sobre aquesta iniciativa de Vox i ha marcat ja el discurs pel qual, després, han transitat la resta de portaveus: «La LOREG, en el seu article 108.8 estableix en el moment de prendre possessió i per adquirir la plena condició dels seus càrrecs, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució. [...] És a dir, només si el candidat en qüestió compareix davant la Junta Electoral amb aquestes finalitats podrà tenir-se’l per electe, per la qual cosa únicament trepitjant terra espanyol i deixant la seva condició de pròfug de la justícia podrà fer-ho, personant-se davant l’òrgan judicial que requereix la seva presència».

Aquesta mateixa argumentació oferta per Martínez Oblanca és la que sosté la Junta Electoral Central davant el Parlament Europeu després que Puigdemont es presentés com a candidat a les últimes eleccions comunitàries. La JEC, en una resolució emesa al novembre, «considera que [Puigdemont] no ha adquirit la condició plena de diputat al Parlament Europeu» al no haver acatat la Constitució i que, per tant, «el seu escó s’ha de mantenir vacant temporalment fins que es produeixi aquest acatament, amb la consegüent suspensió dels seus drets i prerrogatives en els mateixos termes».

Notícies relacionades

Jordi Turull i Jordi Sànchez demanaran la nul·litat de la resolució del Tribunal Suprem

Forcadell, Rull i Forn descarten per ara tornar a la primera línia política

PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, Junts, PDeCat, la CUP i altres formacions minoritàries han rebutjat la iniciativa del partit ultra sota aquesta premissa i oferint altres argumentacions. D’una banda, consideren que no es pot restringir un dret per la mera existència d’una petició judicial, ja que s’ha de respectar el principi d’innocència. També, han criticat que la intenció d’introduir la condemna per «delictes contra la Constitució» com un motiu d’il·legibilitat suposa ampliar en excés aquests supòsits, ja que s’inclourien, per exemple, les injúries i calúmnies a la Corona o a les institucions de l’Estat, la usurpació d’atribucions o l’ofensa als sentiments religiosos.

Suport insuficient

Al costat de Vox s’han posicionat el PP i Cs. Els conservadors han denunciat que el PSOE, una vegada més, es posi del costat de les formacions independentistes i han criticat la «doble burla» que suposa que fugits de la Justícia com Puigdemont no es presentin als jutjats, però sí que vulguin «ser candidats a les eleccions». «Necessitem protegir l’Estat de dret», ha clamat la diputada Edurne Uriarte abans de demanar als socialistes que donin suport a la proposta per canviar «les regles del joc» amb el «més ampli consens possible».