El Govern estudia accions legals contra l’atac cibernètic d’un empresari israelià durant el 9-N

El Govern estudia emprendre accions legals per l’atac cibernètic que va patir la Generalitat durant la consulta independentista del 9-N del 2014, després que un empresari israelià que treballa per a serveis d’intel·ligència i organismes de seguretat governamental l’hi hagi atribuït. Sense atacar directament l’Estat, tot i que parlant de «joc brut» per «frenar la força imparable de la ciutadania», el president Pere Aragonès ha reclamat «transparència» i «aclarir els fets».

Es tracta d’una agressió per internet que va bloquejar de manera intermitent i durant tres dies la pàgina web de la Generalitat ‘participa2014.cat’, però que també en va trastocar d’altres com la del servei d’emergències mèdiques, el gestor de requeriments policials o el portal e-justicia. Darrere de tot això hi hauria Tal Hanan, que, sota el pseudònim de Jorge, hauria exhibit l’atac cibernètic com a cas d’èxit en reunions davant potencials clients el mes de juliol. Ho ha revelat una investigació de Forbidden Stories, en la qual participen una vintena de mitjans de comunicació.

Hanan és expert en tecnologia, exsubcomandant de l’Exèrcit israelià i està vinculat a la consultora britànica Cambridge Analytica, una empresa que ha sigut acusada d’utilitzar milions d’usuaris de Facebook per influir en la victòria de Donald Trump el 2016.

Per tot això, el Govern ha activat els seus serveis jurídics i ja examina quines accions legals pot emprendre. Asseguren que estudiaran «què o qui» pot ser darrere de la contractació d’aquest empresari israelià i avisen que es tracta d’una acció «il·lícita» que podria haver «compromès infraestructures o serveis de primer ordre de la Generalitat». Per ara, no obstant, l’Executiu no s’ha posat en contacte amb el Govern central per abordar la qüestió.

En canvi, qui ja té clar contra qui disparar és l’expresident Carles Puigdemont, que ha acusat el PSOE de tenir «experiència» en el tema i ha parlat directament de «GAL tecnològic». «El client sempre és el mateix», ha conclòs en un missatge a les xarxes socials, tot i que durant la consulta del 9-N qui governava a Moncloa era Mariano Rajoy i el Partit Popular.

Notícies relacionades

Així afecta la revisió de penes del Suprem a Puigdemont i altres líders del procés pendents de judici

Forcadell, Rull i Forn descarten per ara tornar a la primera línia política

També qui estava al comandament de la Generalitat en aquella època, Artur Mas, ha considerat que hi ha massa evidències de la participació de l’Estat. Posant com a exemple l’Operació Catalunya i el ‘CatalanGate’, l’expresident ha urgit a una investigació «sense excuses i amb la màxima celeritat». «S’ha de saber si també en aquest cas algun organisme de l’Estat o vinculat a aquest va tenir algun tipus de participació en accions que, sota qualsevol prisma, es poden considerar delictives», ha etzibat en un comunicat.

L’exdirector del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé, que era al comandament de la infraestructura tecnològica de la consulta, ha considerat que la informació d’‘El País’ només és la confirmació que l’atac «estava organitzat» i que al darrere no només hi havia «dues persones». En una entrevista a RAC-1, ha afirmat que desconeix la raó de l’atac cibernètic, però dona per fet que ho va tramar «una indústria o empreses organitzades».