Eleccions municipals
Trias i els afins a Borràs busquen l’encaix de les dues ànimes de Junts en la llista electoral
Els exconsellers Alsina i Calvet es perfilen com a números 4 i 5 després de Neus Munté i Jordi Martí
La tàctica preelectoral, que eludeix la qüestió sobiranista, incomoda un sector del partit
Xavier Trias perfila la llista de la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona, en la qual els primers llocs estaran ocupats per perfils que marquen una tendència clara: dirigents de pes en el grup municipal del partit i exconsellers, tots ells situats als antípodes de les posicions de la presidenta de Junts, Laura Borràs.
Així, després d’anunciar-se que Neus Munté i Jordi Martí, primeres espases municipals de JxCat, ocuparan la segona i tercera posició, l’exconsellera Victoria Alsina es perfila com a número quatre seguida del també exconseller Damià Calvet. Borràs, per la seva banda, intenta que la seva visió del partit no sigui ignorada en aquesta candidatura, que és decisiva per al futur de la postconvergència. Així que pretén fer-hi un espai per situar els seus afins.
La llista electoral no està tancada, però després d’aquests noms apareixeran amb tota probabilitat altres figures com el també exconseller Ramon Tremosa. Trias ha optat per una estratègia personalista en la qual, tal com va reclamar el partit, ell s’encarrega de decidir la llista completa, el to i el contingut de la campanya. I si alguna cosa ha deixat clara en les seves intervencions és que el discurs independentista, les referències a la Declaració Unilateral d’Independència o a la «confrontació intel·ligent» amb l’Estat, no estan entre les seves prioritats.
Al contrari, amb perfils com Alsina, Calvet i Tremosa, l’alcaldable vol situar el debat en la confrontació de models amb l’alcaldessa Ada Colau, en terrenys com el turístic –compta amb Alsina per a això–, el de les infraestructures –Calvet va ser conseller de l’àrea– i l’economia i l’energia –Tremosa està especialitzat en les fonts d’energia i acaba de publicar un llibre sobre el tema–.
La confrontació
L’estratègia de campanya de Junts es basa en l’anomenada pluja fina de propostes, que sorgeixen d’un comitè de campanya que dirigeix Jordi Martí, responsable de la maquinària del partit en el grup municipal. Ja fa mesos que s’estan celebrant reunions i el desplegament de propostes s’anirà llançant progressivament, com la recent iniciativa de Trias de plantejar-se cobrir la Ronda de Dalt en els pròxims anys si aconsegueix l’alcaldia. La qüestió sobiranista amb prou feines és citada.
Notícies relacionadesEn canvi, Borràs reivindica un partit que faci bandera de la confrontació independentista amb l’Estat, que eviti assemblar-se a l’antiga Convergència i, per descomptat, allunyat dels pactes amb el PSC. Les tres prioritats xoquen amb una premissa bàsica exposada per Trias com a condició per presentar-se de nou als 76 anys: de mans lliures tant per nomenar el seu equip, com el programa i la política d’aliances. Tot això per sobre de les sigles, perquè, segons ell mateix afirma en els espots, aquesta vegada es tracta d’una confrontació entre dos models de ciutat. Trias ha demanat un partit fort i evitar les «tonteries».
El candidat a l’alcaldia vol atraure així tot el descontentament amb Colau i, per això, intenta tancar un acord amb el PDECat –que ha elevat sense èxit les exigències, ja que té els drets electorals– i ha aconseguit convèncer Sandro Rosell que no competeixi en la cita de maig.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Victòria Alsina Neus Munté Eleccions municipals Xavier Trias Ramon Tremosa Damià Calvet Laura Borràs Junts per Catalunya
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia