Anna Grau: «No pactaré mai amb Colau. ¿Amb Trias? Encara no sé què farà»

Després d’aquestes primàries, ¿el partit queda més dividit?

Les primàries sempre són una bona notícia. Era una de les meves tres condicions per fer el pas: primàries, sigles de Ciutadans i, evidentment, llibertat de pactes. La militància ha parlat. És una oportunitat meravellosa per mirar al futur, donar per conclòs qualsevol malentès o error i posar-nos a treballar.

¿Hi haurà integració amb l’altra candidatura?

He intentat que algunes persones del grup municipal que tenen litigis amb el partit no el tinguin amb la candidatura. Per desgràcia, els meus esforços no han fructificat en una llista única. Hi ha qui ha anat a les primàries amb un missatge de confrontació i venjança i qui hi ha anat amb missatge d’unitat i retrobament. És evident amb qui s’ha quedat la militància.  

¿Qui serà el seu número dos? ¿Hi haurà algun fitxatge estrella? 

No ho avançaré perquè el meu número dos encara no ho sap. No descarto integracions de la societat civil, però serà una llista molt de Ciutadans i molt de planter. És moment de compensar esforços i de remar junts. 

Les enquestes li donen mals resultats. ¿Creu que podrà donar-los la volta?

¿Quines enquestes? He vist enquestes per salvar el soldat Trias, o d’autoconsum... Jo soc valenta, però no masoquista ni suïcida. He llegit sondejos i estudis en profunditat, no una enquesta amb 800 trucades i cuinada, i això m’ha animat. Ciutadans té un ampli recorregut. Catalunya no tornarà a ser normal, des del punt de vista de la convivència, fins que no hi hagi un president i una alcaldessa de Ciutadans. Treballaré perquè sigui així.

¿Quin votant busca? ¿En quins barris se centrarà?

Al votant de l’abstenció. Jo entro a Pedralbes com a Ciutat Vella. Barcelona és una. Més que recuperar vots, hem de dissipar malentesos. Pretendre que els drets socials o el progressisme estan més ben servits per Collboni o Colau que per Ciutadans és fer-se trampes al solitari. Amb Ciutadans dins de l’ajuntament hi haurà molta més garantia que els drets socials es mantenen i no es fan experiments bolivarians. 

¿Quins experiments?

A Barcelona només hi haurà dues persones que diguin la veritat: Ada Colau i Anna Grau. Colau no fa promeses electorals, fa amenaces electorals i les compleix. Diu «em carregaré el pla Cerdà» i se’l carrega, «destruiré la mobilitat» i la destrueix, «donaré diners als ocupes» i ho fa. La resta de partits diuen una cosa i fan una altra. Manel Valls va donar un xec en blanc. Jo no critico Valls per fer alcaldessa Ada Colau, tot i que jo no ho hauria fet, sinó per no posar condicions.

¿Vostè faria alcaldessa Ada Colau? 

Mai. Ella no enganya ningú. Vol posar una petita la Unió Soviètica a cada illa de Barcelona. I els que han sigut còmplices d’aquesta política ara volen fer veure que no en saben res. No és que li tingui mania, que també; és que ja m’ha dit el que farà i m’ha demostrat que ho compleix. I el que fa i el que diu està als antípodes de Ciutadans.

¿Amb Xavier Trias, Jaume Collboni o Ernest Maragall sí que pactaria?

Pactaré amb mi. El meu objectiu és obrir pas per a una alternativa, no em puc conformar amb pactes petits. Jo vull governar i defensaré el programa de Ciutadans. Qualsevol partit polític que vulgui aplicar el nostre programa pot parlar amb nosaltres. Ja ha passat el temps en què el partit era percebut com una crossa. 

Amb Colau ha dit mai. ¿Amb Trias no és mai?

No dic mai amb algú que no sé el que farà. Jo l’única persona que sé el que farà és Ada Colau i és un disbarat. Tots els altres ja ens ho explicaran. Però que ningú esperi que Ciutadans porti els cafès a ningú.

Però l’aritmètica és la que és. Si al final Trias necessita els seus vots per evitar que Colau sigui alcaldessa, ¿l’hi donarà?

No donaré els meus vots a ningú. Els vots no es donen, són per aplicar un programa. Lluitaré per ser alcaldessa. Si no ho aconsegueixo, lluitaré per ser a l’equip de govern i, si no, per condicionar, per no passar-los ni una.

Apel·la al votant progressista. ¿Posarà un matís de centreesquerra a Cs?

Aquest matís sempre ha estat. Cs és un partit liberal i progressista, sempre amb sensibilitat de centreesquerra. També pot beure del centredreta. A Catalunya i a Barcelona, partits autoproclamats d’esquerra demostren una sensibilitat social com un drap brut. Qualsevol persona amb inquietud social i progressista només pot votar Cs. Ni el PSC ni, sens dubte, els Comuns fan veritable política social. No crec que calgui posar barricades ni, perquè et votin a Nou Barris, s’hagi de tirar una pedra a Pedralbes, o perquè et votin a Pedrables s’hagi de tancar els veïns de Nou Barris en guetos. Per tenir una alcaldessa comunista, Barcelona es convertirà en una ciutat on caldrà ser o molt ric o molt okupa per viure-hi. 

Però la idea que ha quallat és que Cs és de centredreta. ¿És un perjudici per a vostè?

Si un candidat nostre va fer alcaldessa de Barcelona una comunista és ser de centredreta...

Van trencar just llavors amb aquell candidat.

Cs mai ha pactat a Catalunya amb el PP ni amb Vox. Som l’únic partit que mai ha votat uns pressupostos a Ada Colau i així seguirem. ¿Que hi pot haver malentesos per decisions preses en altres zones d’Espanya? No dic que no, però els errors de teledirigir candidatures o pactes no es tornaran a cometre.

En vivenda, ¿Cs continua posant el focus en l’ocupació il·legal o proposarà alguna cosa més davant l’encariment de lloguers i la falta de pisos públics?

L’ocupació no només no ha sigut degudament penalitzada, sinó que ha sigut fomentada per encobrir la falta d’una bona política de vivenda. Passa per no prometre 8.800 vivendes socials si amb prou feines se’n fan 1.400. Promourem un parc de lloguer de vivenda social que no es vendrà per utilitzar-lo per a casos de vulnerabilitat. Protegirem els propietaris i els donarem incentius perquè lloguin. No estem en contra d’una reserva de vivenda social en les promocions, però no ha de ser abusiva ni una espècie de delme que dissuadeixi la promoció privada. 

Trias està en contra dels eixos verds i d’ampliar el tramvia més enllà del carrer Girona. ¿Comparteix opinió?

Trias diu una cosa i en fa una altra. No ens el creim quan diu que cobrirà la Ronda de Dalt. Cs ho va demanar i se’ns va dir que era caríssim perquè costava 350 milions. Ara val 400 milions. La presumpta pacificació de l’Eixample és la destrucció del pla Cerdà. Allà ha fallat tot. Ara no és tan fàcil dir que es tira enrere. Cal buscar solucions globals per a una ciutat més amable, verda i transitable, però sense comprometre el creixement econòmic. No serveix de res una ciutat tota per als vianants si ningú pot viure-hi ni pagar el lloguer. 

Llavors, ¿quina és l’alternativa de Cs davant la contaminació?

Els eixos verds de Colau creen exclusió urbana. No són paradisos on la gent va en bici, sinó zones de ‘botellons’ on, per desgràcia, molts sensesostre dormen perquè la política de vivenda de Colau no els ajuda. La contaminació només ha canviat de barri, de carrer o de cantonada. Pot ajudar més posar garatges dissuasoris a l’entrada de la ciutat i moure’s en transport públic per dins. 

¿És partidària de la regulació hotelera del PEUAT i de limitar els creuers? ¿O aixecaria restriccions al turisme?

Si volem un turisme de qualitat cal promoure’l, potser no donant l’esquena a l’Hermitage ni prohibir creuers, sinó creant bones condicions. També cal ficar més diners en neteja, perquè una ciutat turística s’embruta molt més. Per cert, posaria multes als qui no recullen les caques del seu gos. Sobretot no s’ha d’enviar un missatge al món de turismofòbia.

¿Però mantindria el PEUAT? ¿El suavitzaria o el retiraria?

Cal fer-ne un bon repàs. El que Colau fa per la via de l’urbanisme infantil, brètol i boliviariano és paralitzar el creixement. Tenim un model de pla quinquennal de l’URSS.

¿Suprimiria el pla que limita bars a l’Eixample?

En tres de cada quatre bars i restaurants on em reconeixen, em demanen de genolls que elimini aquest pla. Caldria refer-ho tot. Quan me’n vaig anar a Madrid el 1998, Barcelona era una cosa i ara me n’he trobat una altra.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Promet unitats especialitzades de la Guàrdia Urbana. ¿Quina seria cada una d’aquestes especialitzacions i quants agents hi destinaria?

D’entrada, tenim dues prioritats: una unitat per a l’ocupació i, sobretot, agents de proximitat, que els ciutadans sentin que la policia arriba aviat, quan se li truca. Per a això fan falta més agents, 4.200 com a mínim. És necessari ficar almenys 100 milions més en neteja i 100 més en seguretat.