Judici al TSJC
¿Què és la dispensa del secret professional sol·licitada per l’advocat de Laura Borràs?
El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona rep al voltant d’unes 200 peticions a l’any i són procediments confidencials

L’advocat Gonzalo Boye, que defensa la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha presentat al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona una petició perquè se li permeti revelar les converses i els correus electrònics que es va creuar durant els tres anys d’instrucció del cas amb els lletrats dels altres dos acusats, l’informàtic Isaías Herrero i l’empresari Andreu Pujol. Aquests dos últims imputats han arribat a un acord amb la fiscalia per incriminar l’expresidenta del Parlament al fraccionament de contractes quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, cosa que ha provocat que es trenqués l’estratègia unitària que havien mantingut durant els tres anys d’instrucció.
¿En què consisteix aquesta dispensa del secret professional? El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona rep al voltant de 200 peticions a l’any d’aixecament del secret professional. Van dirigides a la comissió de deontologia de l’entitat professional i són procediments confidencials. Això sí, s’han de justificar molt bé els motius que justifiquen la mesura perquè aquesta pugui tirar endavant. No és el tràmit que més rep la comissió de deontologia, però tampoc és infreqüent.
La naturalesa contradictòria del procediment comporta que, una vegada registrada la sol·licitud, la comissió deontològica dona trasllat a les altres parts involucrades. En el cas de Borràs, l’entitat col·legial ho haurà de comunicar als lletrats d’Herrero (Marina Roig) i Pujol (Àlex Solà) perquè puguin fer al·legacions. Aquest aspecte és el que determina el temps de resolució de la petició, ja que es poden necessitar documents o nous escrits de fonamentació abans de prendre una decisió. L’acord es notifica confidencialment a totes les parts, que podran actuar en conseqüència i com millor considerin per defensar els seus representats davant els tribunals de justícia.
El dret de defensa
Notícies relacionadesRespecte a Borràs, la defensa de la dirigent de Junts pretén, si al final rep l’aval del Col·legi de l’Advocacia, entregar els correus electrònics i les comunicacions que hagi mantingut amb els advocats dels altres acusats. Segons l’opinió de Boye, l’acord amb la fiscalia d’Herrero i Pujol, encara no formalitzat, vulnera «el dret de defensa» de la dirigent independentista, ja que aquests dos imputats i els seus representants legals coneixen la seva tàctica.
La dispensa del secret professional és un tràmit que pot demanar un advocat per evitar una «lesió injusta» al seu client o a si mateix. La tramitació està regulada als estatuts del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i a la normativa de l’advocacia catalana. Quan s’adopta una resolució, es fa en nom de la corporació. Les fonts consultades asseguren que, en molts casos, és el mateix advocat que demana aquesta dispensa per poder defensar-se.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Educació L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- En la Pasqua de Francesc: pare, germà, amic… i profeta de l’Evangeli
- Al Senat Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»