El desenllaç del judici a Laura Borràs agita el Parlament

Si acaba absolta, la recuperació del comandament del Parlament per part de Borràs sacsejarà de nou el tauler polític, començant pel seu propi partit, on els seus detractors esperen que la sentència serveixi per apartar-la de qualsevol quota de poder. I si acaba sent condemnada, els grups s’embardissaran en una complexa negociació per posar fi a la interinitat i escollir una nova presidència en un moment en què la ruptura de blocs ha suposat un canvi de rasant de la legislatura i que, per tant, l’intercanvi de suports que va fer possible que Junts governés la institució no està ara assegurat.

Si és condemnada, la seva carrera política es donarà per finalitzada. Però si és absolta, podrà tornar a ocupar la presidència del Parlament. Borràs va ser suspesa del seu càrrec a finals de juliol, quan una majoria de la Mesa del Parlament –formada per ERC, el PSC i la CUP– van decidir aplicar l’article 25.4 del reglament, que preveu la suspensió dels diputats als quals s’obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Ningú va ocupar el seu lloc a l’hemicicle, ni tampoc a la Mesa, només la vicepresidenta Alba Vergés va assumir les seves funcions provisionalment. Per tant, si és absolta podrà tornar a la Cambra catalana.

Ara bé, depèn de com sigui la sentència pot no haver-hi dubtes jurídics, però sí polítics. Una absolució per falta de proves concloents –en cas que no hagi quedat prou acreditada la seva suposada culpabilitat–, pot provocar dubtes entre alguns grups. Ja aquest mateix dimarts, el portaveu dels Comuns, David Cid, va demanar la seva substitució immediata, sense esperar a la sentència del tribunal, després de ser inculpada pels altres dos acusats en el judici. A més, una absolució generarà tensions dins de la famílies polítiques de Junts. Hi ha detractors de Borràs que esperen que el tribunal els faci la feina bruta.

¿Si hi ha sentència condemnatòria, quin procés s’activarà per a la sortida definitiva de Borràs del Parlament? ¿Serà el mateix que en el cas de l’expresident Quim Torra i Pau Juvillà? Aquestes són les preguntes que avui sobrevolen el Parlament. El catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós considera que, davant una eventual condemna, tot i que no fos ferma, operaria l’article 6.2 de la LOREG si el delicte que se li atribueix és contra l’administració pública. La prevaricació està contemplada com un d’ells i és un dels que s’imputa a Borràs. Segons Arbós, està clar que hauria de deixar l’escó i apunta que el tribunal podria explicitar que ho ha de fer en la seva sentència. En cas de no especificar res respecte a això, considera que també podria ser la Fiscalia qui reclamés l’execució de la sentència.

També així ho veuen altres fonts jurídiques especialitzades en la dinàmica parlamentària, que consideren que el cas seria molt semblant al de Torra o Juvillà. Si hi ha condemna per prevaricació, seria apartada sense necessitat d’arribar al Suprem i que hi hagi sentència ferma, en aplicació del 6.2 de la LOREG. El Parlament podria aplicar l’article de forma automàtica, al considerar que hi ha una situació d’«incompatibilitat sobrevinguda». Aquesta possibilitat, no obstant, estaria poc justificada perquè en els altres casos, tant en el de Torra com en el de Juvillà, la majoria de grups van considerar que no havien de ser suspesos fins a la sentència ferma. Tot i així, també podria actuar la Junta Electoral Central (JEC). Fins ara sempre ho ha fet a petició d’un partit polític, però les mateixes fonts no descarten que ho pogués fer d’ofici.

Des del 28 de juliol passat, quan Borràs va ser suspesa, el Parlament viu una situació d’interinitat que s’ha acabat convertint en rutina amb Alba Vergés exercint de vicepresidenta amb funcions de presidenta. La incomoditat inicial amb què la dirigent republicana va assumir la batuta per delegació s’ha anat dissipant a cop de gestió del dia a dia, de la mateixa manera que els grups han assumit amb resignació que, davant la negativa de Borràs a dimitir era impossible forçar el seu relleu. La seva presència a la llotja de convidats durant els plens ha acabat integrat al paisatge d’una situació excepcional que no ha impedit que l’engranatge de la institució continuï funcionant.

Notícies relacionades

Els testimonis del cas Laura Borràs avalen l’existència de pressupostos falsos

Dos acusats incriminen Laura Borràs en el fraccionament de contractes i en la falsificació de pressupostos

Però una condemna sí que suposaria obrir la caixa dels trons en un moment de màxima divisió independentista i amb les eleccions municipals com a munició addicional perquè el conflicte escali de decibels. «A data d’avui, ni Junts té garantit el suport d’ERC per escollir un nou president ni per descomptat ERC té garantit el suport de Junts per quedar-se amb la presidència», expliquen fonts parlamentàries del grup independentista. De partida, es necessita majoria absoluta, i fins i tot en el cas que ERC i Junts es posessin d’acord tampoc podrien donar per fet el suport de la CUP. Però passat amb un primer intent frustrat n’hi hauria prou amb tenir més suports que l’altre aspirant, una batalla que podria decidir lliurar el PSC.

Salvador Illa va arribar a fixar a finals de l’estiu passat un ultimàtum per rellevar Borràs. De poc va servir i, quan va constatar que no hi havia via reglamentària viable per forçar la substitució, es va limitar a oferir el seu suport a ERC i Junts per intentar arribar a un pacte que desencallés la situació. Però molt ha plogut des d’aleshores. Es va trencar el Govern i va arribar l’acord de pressupostos entre republicans, socialistes i Comuns. Illa podria aspirar a aprofitar de nou l’esquerda entre independentistes per intentar conquistar un espai més de poder.