La jutge investiga quatre contractes d’una fundació que presideix Calviño

Aquesta fundació pública, que està presidida per la vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño (en el moment dels fets era Carmen Clavo la titular), dos ministres i fins a 14 secretaris d’Estat com vocals, va tancar quatre contractes per valor de 2,3 milions per dotar de material les missions de formació que dirigia el general de divisió Espinosa a l’Àfrica. 

Es tracta del projecte de Grups d’Acció Ràpida de Vigilància i d’Intervenció al Sahel (Gar-si Sahel) comandats per Espinosa, els vincles del qual amb l’organització delictiva investiga ara la jutge al reclamar aquests quatre contractes a la fundació, així com tot allò relacionat amb les gestions realitzades per adjudicar-los, des de qui va participar en les meses de contractació, fins als funcionaris i els intervinents en el procés administratiu, segons recull la interlocutòria dictada el 13 de febrer. La magistrada vol que es remeti a Afers Interns de la Guàrdia Civil un llistat amb els números telefònics de les persones que van participar en aquests expedients. 

Ascens internacional

El general Espinosa va ascendir el 2017 a liderar el programa de cooperació i formació internacional al Sahel, després de cessar com a coronel en cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Las Palmas. Va dirigir la missió internacional fins a l’11 de gener de 2021, data en què es va jubilar i va ser rellevat en el projecte Garsi Sahel pel general de divisió Francisco Espadas Santana. Cobrava 12.000 euros al mes i la proximitat de la jubilació va ser el que el va portar a especialitzar-se en el cobrament de suborns i de comissions per mantenir el seu tren de vida, amb viatges freqüents de Madrid a les Canàries per veure l’amant, segons les indagacions realitzades per Assumptes Interns de la Guàrdia Civil.

Els contractes que ara reclama la magistrada van ser adjudicats entre el gener del 2020 i l’agost del 2021 per la fundació espanyola de cooperació internacional a l’empresa Assessorament i Servei de Drons SL, que és propietat de l’empresari valencià José Santiago Suárez, també investigat en la causa junt amb el general Espinosa i deu persones més, entre les quals Antonio Tacoronte, natural de Gáldar i veritable aconseguidor de les comissions, ja que era qui feia de mediador entre els empresaris i el general o els polítics per aconseguir les comissions, que anaven des de sobres amb diners en metàl·lic fins a ingressos en targetes prepagament que no deixen rastre.

Els altres dos càrrecs públics investigats són el diputat socialista Juan Bernardo Fuentes Curbelo i el seu nebot Taiseht Fuentes, tots dos exdirectors generals de Ramaderia del Govern de les Canàries. A tots se’ls atribueixen delictes de suborn, tràfic d’influències, falsificació blanqueig de capital i pertinença a organització criminal per extorsionar a ramaders i formatgeries illenques o empreses que volien instal·lar-se a la Zona Espècia Canària (ZEC).

La relació de Fonts amb el Govern

Juan Bernardo Fuentes, que després de renunciar a la seva acta de diputat va ser detingut aquest dilluns a Fuerteventura, va exercir com a portaveu adjunt en la comissió d’Hisenda i Funció Pública, la sotssecretària de la qual forma part de l’òrgan directiu de la fundació que va adjudicar els contractes de drons investigats per la magistrada instructora. Les indagacions s’estenen a la relació de Fuentes amb alts càrrecs del Govern de Sánchez.

L’empresari que va aconseguir aquestes adjudicacions, José Santiago Suárez, anomenat el Drones, era amic del general Espinosa. De fet, segons Afers Interns de la Guàrdia Civil, el mateix Suárez posa en contacte Espinosa amb el mediador, Navarro Tacoronte, durant un menjar organitzat el 22 de juliol de 2020 en una marisqueria de València.

Aquesta amistat es trenca quan l’empresari de drons s’adona que els diners pagats a la trama delictiva no serviran per aconseguir els seus propòsits. Va desemborsar fins a 44.000 euros, més els viatges d’Espinosa a Gran Canària, incloent-hi els allotjaments, els àpats als restaurants i les prostitutes per tancar els negocis. Suárez pretenia assentar-se a les Canàries mitjançant el subministrament dels seus aparells a Sanitat per traslladar medicaments.

Cap d’aquestes promeses va arribar a materialitzar-se, però els contractes per enviar drons al Sahel, sí. Per això Afers Interns de la Guàrdia Civil ha aconseguit el suport de la magistrada per reclamar els expedients a la contractista pública, això és, la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica de l’Administració i Polítiques Públiques (Fiiapp).

La fortuna d’Espinosa

Els investigadors no només miren d’aclarir si Espinosa i la seva xarxa delictiva va exercir algun tipus d’influència en aquestes contractacions internacionals, sinó que també treballen en l’elaboració d’un informe patrimonial sobre la possible fortuna recollida. L’alt cap cobrava fins a 12.000 euros mensuals per dirigir els Grups d’Acció Ràpida, Vigilància i Intervenció (Garsi) a l’Àfrica, però estava preocupat per la seva imminent retirada i la pèrdua del seu tren de vida, amb una pensió de jubilació que amb prou feines supera els 2.500 euros. 

Per això, per mantenir el ritme de vida de la seva família i de l’amant que tenia a Gran Canària, els investigadors creuen que es va llançar al cobrament de suborns i de comissions. Els agents van trobar en el registre d’una de les seves cases a Madrid gairebé 100.000 euros guardats en capses de sabates. 

La magistrada, per apuntalar aquesta part de la investigació, rastreja un compte secret que Espinosa té a Bèlgica i ha sol·licitat documentació als sis països africans en els quals el general va estar destinat per formar els Garsi: Mauritània, Burkina Faso, Mali, Níger, Senegal i el Txad. 

Els agents creuen que les comissions podrien haver-se cobrat a través d’aquest compte bancari, raó per la qual busquen connexions amb els contractes atorgats a l’amic del general per dotar de drons aquests països.

Els quatre contractes

El primer dels contractes el va licitar la Fundació Internacional el 27 de gener de 2020 per import de 944.830 euros, amb la finalitat d’equipar el projecte Garsi a Mauritània d’uniformes, protecció antibales o equips informàtics, entre altres recursos. El concurs estava separat en 15 lots. El número 10 es correspon amb els drons i és el que es va emportar l’empresari valencià per 37.500 euros. 

La següent convocatòria és per cobrir les necessitats del projecte internacional a Níger, amb un valor de 978.648 euros i data del 17 de febrer de 2020. Aquest contracte, igual que l’anterior, està dividit en diversos lots. El de drons és el número 8 i se’l torna a quedar el mateix empresari, aquesta vegada per 53.000 euros.

El tercer contracte investigat es va publicar el 2 de juliol de 2020 i és el més voluminós dels quatre que la Fundació va treure a concurs per al seu projecte de cooperació internacional amb l’Àfrica. En aquesta ocasió cal equipar la gendarmeria de Mali, amb l’entrega de material a Bamako per import de 215.000 euros. Aquí només hi ha quatre lots: uniformitat, protecció balística, drons i material divers. Torna a guanyar la companyia valenciana el lot dels drons, amb un valor de 16.940 euros.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El quart contracte que reclama l’autoritat judicial també l’adjudica la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques Públiques (Fiiapp), en aquest cas per adquirir set sistemes de detecció i inhibició portàtils per a un projecte de formació presencial a Logronyo vinculat al CT Public Spaces. L’objectiu és prevenir i reduir els atacs terroristes, així com els seus efectes en els espais públics. La seva finalitat és recolzar Niger, Mali i Mauritània per reforçar les capacitats de protecció en llocs públics i infraestructures. El contracte és de 213.800 euros i la societat valenciana s’emporta el lot de drons per 30.129 euros. 

Hi ha sis contractes més de drons adjudicats a l’empresa Assessorament i Servei de Drons que són investigats en el cas Mediador, però no estan adjudicats per la fundació, sinó per ajuntaments, comunitats autònomes i altres institucions repartides per la geografia espanyola. Tots van acabar en mans del mateix empresari valencià, que va trencar la seva relació amb Espinosa al no aconseguir els contractes que aquest li va prometre a les Canàries.