Després de la reforma del Codi Penal
Llarena tornarà a demanar l’entrega de Puig quan el nou processament de Puigdemont sigui ferm
Una vegada resolts els recursos de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra la primera decisió del jutge, la defensa encara pot acudir a la Sala Penal
Amb l’aval europeu que va suposar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre euroordres sota el braç, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena té previst tornar a sol·licitar l’entrega de l’exconseller d’Agricultura Lluís Puig a Bèlgica. Però no ho farà fins que adquireixin fermesa i, per tant, ja siguin inamovibles els delictes que li atribueix a ell i a la resta dels exconsellers que van marxar a l’estranger amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al capdavant, després de la reforma operada al Codi Penal.
Fonts de l’alt tribunal han assenyalat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que l’instructor del procés encara ha de resoldre els recursos que van presentar la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra la reformulació del processament dels fugits de la justícia espanyola. Les dues acusacions públiques i la popular que exerceix l’extrema dreta de Vox i que es va adherir a la impugnació del ministeri públic reclamen, en contra del criteri del magistrat, que la sedició no s’ha de transformar en una mera desobediència, sinó que també s’ha de processar Puigdemont per desordres públics agreujats, a més del delicte de malversació en la seva modalitat més greu, respecte del qual no hi ha discussió.
Reconeixement
Llarena ha de resoldre els dos recursos, però amb el suport rebut dels seus companys de la Sala Segona que van jutjar el procés s’augura altament improbable que modifiqui la seva resolució del 12 de gener. És a dir, que es ratificarà en el seu criteri, consistent a descartar la tipificació dels desordres públics agreujats en la conducta de Puigdemont, Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí, així com de la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
El magistrat considera, igual que els jutges presidits per Manuel Marchena, que, després de la derogació de la sedició, la conducta dels líders del procés queda pràcticament despenalitzada i només es pot tipificar com un delicte de desobediència, penat amb penes de fins a dos anys d’inhabilitació i multa. Puigdemont i certs membres del seu Govern, com Comín, també estan processats per malversació, com va decidir el tribunal que va jutjar l’1-O al revisar la seva sentència respecte del president d’Esquerra, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, als quals no es va rebaixar la pena imposada per aquest delicte, perquè un objectiu il·legal com el referèndum de l’1-O no es pot emmarcar en la nova fórmula que castiga destinar uns diners públics a un altre objectiu també públic.
Tres jutges més
Les fonts consultades han assenyalat que el jutge Llarena resoldrà els recursos pendents en un parell de setmanes, però la seva decisió encara pot ser impugnada de nou, aquesta vegada, en apel·lació. I és molt probable que almenys torni a provar sort la defensa. En aquest cas, els encarregats de pronunciar-se seran els magistrats de la Sala Penal Miguel Colmenero, Vicente Magro i Eduardo de Porres. Cap dels tres ha participat ni en la instrucció ni en l’enjudiciament del procés i el seu dictamen sobre com s’ha d’aplicar la reforma penal que va entrar en vigor al gener als pròfugs de la justícia espanyola serà la definitiva.
Serà llavors quan se sàpiga ja de manera ferma per quins delictes es poden tornar a reclamar els fugits de la justícia espanyola, i, com que Lluís Puig és l’únic que no és europarlamentari i la sentència del TJUE va obeir a les qüestions prejudicials plantejades per Llarena després de la negativa belga a entregar-lo, serà el primer contra el qual actuï el magistrat, al tornar a cursar una euroordre en contra seu per mirar d’aconseguir la seva posada a disposició de la justícia espanyola.
Les iniciatives contra Puigdemont i Comín continuaran a l’espera que es pronunciï el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre les demandes interposades per tots dos contra el Parlament Europeu, per considerar que no els va defensar prou davant el suplicatori cursat des d’Espanya pel procediment existent contra tots dos per la seva responsabilitat en l’1-O. Aquesta sentència, que tindrà relació directa sobre l’abast de la immunitat de què disposen els europarlamentaris, s’espera que es conegui el març vinent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia