Els testimonis afirmen que Borràs va fraccionar contractes malgrat l’avís de treballadors de la ILC i de la Generalitat

Els testimonis que han comparegut aquest dimecres en el judici que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han deixat als peus del cavall la presidenta de Junts, Laura Borràs, acusada de beneficiar un amic seu, l’informàtic Isaías Herrero, amb el fraccionament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

La que era administradora d’aquesta entitat, Maria Assumpta Pagespetit, ha assegurat que va ser Borràs qui va decidir continuar amb el fraccionament dels contractes, malgrat que ella li va comunicar que considerava que no era correcte, perquè, al seu entendre, s’hauria de fer d’una altra manera (contracte negociat, en el qual hi ha un procés de diàleg per a la seva concreció i posterior presentació d’ofertes). La testimoni ha remarcat que, segons la seva opinió, tot el disseny d’una nova pàgina web i el manteniment encarregat a Herrero era un mateix servei i caldria incloure’ls en un sol contracte. «Borràs va dir que eren treballs diferents», ha puntualitzat.

Un funcionari d’aquesta entitat ha apuntalat la seva versió. A més, dues interventores de la Generalitat van advertir que «es podia estar infringint el marc legal», ha rememorat Pagespetit. «No m’agradava el que estava passant», ha admès sobre la gestió dels contractes. «Aquestes irregularitats no m’agradaven i no volia que es perpetuessin», ha insistit.

El funcionari de la Institució i subordinat de Pagespetit, Roger Espar, ha relatat que la Intervenció de la Generalitat va alertar que el 2013 el «100% dels contractes» eren menors (com els de Herrero i de menys de 18.000 euros), un procediment que no «era el més recomanable» perquè hi havia d’haver «concurrència pública o publicitat». En una reunió feta a principis del 2014, en la qual Pagespetit i Espar van participar, les interventores de la Generalitat van advertir Borràs que la forma en què s’estava contractant «no era correcta». «Ella no va estar d’acord amb plantejament que li va fer la interventora en aquesta reunió», ha asseverat el testimoni.

Els àudios de Borràs

En un altre moment de l’interrogatori, Espar ha al·legat que Borràs li va recriminar perquè no l’havia avisat que els mossos s’havien personat a la Institució preguntant pels contractes a Herrero. «M’ha trucat la secretària general fa un parell d’hores dient que hi havia un mosso preguntant per Isaías [Herrero]. Si torna a venir o una cosa d’aquestes, avisa’m de seguida». Aquest és el missatge que li va remetre la dirigent sobiranista el febrer del 2018.

Pagespetit ha obert durant la seva declaració un altre front i ha indicat que no es podia repetir adjudicataris «any, rere any, i, fins i tot, en el mateix exercici pressupostari». No obstant, Borràs no ho va complir, ja que entre el 2013 i el 2017 es va contractar diverses vegades Herrero i empreses del seu entorn, com les cooperatives Xarxa Integral o Freelance. «Tot el personal sabia que aquestes entitats estaven relacionades amb Herrero», ha etzibat, i després ha remarcat: «Tots els treballs els feia Herrero», que era qui li entregava tots els pressupostos. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La testimoni ha deixat clar que qui decidia la contractació era Borràs. Les instruccions de la Conselleria de Cultura eren que en els contractes menors, de fins a 18.000 euros, s’havien de presentar tres pressupostos. Ha recalcat que l’exdirectora de l’entitat tenia coneixement d’aquestes normes i que només es podia atorgar de manera excepcional una tasca a una empresa concreta si es justificava «molt bé» que era l’única que podia realitzar-lo.

La fiscalia afirma que en el cas d’Herrero s’entregaven dues ofertes «comparsa» i fictícies i una tercera de real. L’objectiu: que cap empresa més es pogués presentar a l’adjudicació del servei. Pagespetit ha afirmat que Borràs va presentar directament a Herrero com la persona que s’encarregaria de la creació d’un nou portal d’internet, una situació que li va estranyar, ja que ella creia que aquest treball el podien fer els informàtics de la Conselleria de Cultura. Els conceptes dels contractes, ha afegit, els precisava la dirigent independentista. «Cada empresa ens havia d’enviar els pressupostos i no només una persona», com feia Herrero, que els entregava tots, ha assegurat.