Aragonès defensa el diàleg des d’Irlanda: «Hem iniciat una negociació amb el Govern»

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat a Dublín (Irlanda) la seva estratègia de negociació amb el Govern de Pedro Sánchez: «Hem iniciat una negociació amb el Govern». «Pensem que la independència no només és possible sinó necessària, i la millor manera, atesa l’experiència que tenim, és pressionar per a un acord», ha explicat aquest dijous en una entrevista a RTÉ Radio 1, la ràdio pública d’Irlanda.

Aragonès ha iniciat aquest dijous la seva visita a Irlanda: a la tarda s’ha reunit amb l’ex primer ministre d’Irlanda Bertie Ahern, i aquest divendres ho farà amb les líders del Sinn Féin Mary Lou McDonald i Michelle O’Neill. El president ha negat que la situació actual sigui tornar «a la casella de sortida» després de l’1-O, i ha assegurat que treballa per ampliar els suports a favor de la independència a Catalunya i teixir aliances internacionals. «Ara, ha començat un procés de diàleg i els primers passos van ser alliberar la gent que era a la presó», ha ressaltat.

 Preguntat per l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus, el president ha lamentat que l’Estat utilitzi «mètodes no pacífics o incorrectes» des del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que va reconèixer les escoltes a dirigents independentistes com ell mateix, ha dit.

Sobre si es reunirà amb algun membre del Govern irlandès durant la visita, Aragonès ha detallat que de moment no té agendada cap reunió amb membres de l’Executiu nacional, tot i que ha dit que «estan parlant amb ells». Preguntat sobre per què creu que no s’ha aconseguit programar cap trobada, Aragonès ha contestat: «De vegades el Govern espanyol fa alguna pressió. No sé si és el cas. Però estem oberts a reunir-nos amb qui estigui interessat en la situació a Catalunya».

 El president ha apuntat que la visita a Irlanda i la reunió amb Ahern li permetran conèixer de primera mà «una bona experiència de negociació, ja que l’actuació de l’ex primer ministre va ser clau en el procés de pau d’Irlanda del nord. A més, ha afirmat que la Generalitat també vol estrènyer relacions econòmiques amb Irlanda, i ha mostrat el seu interès per les fórmules de transició energètica que està desplegant el país i pel procés que va portar al reconeixement de l’irlandès com a llengua oficial de la Unió Europea.

Per la seva banda, la consellera d’Acció Exterior de Catalunya, Meritxell Serret, va informar aquest dijous que la Generalitat crearà a la República d’Irlanda la figura de l’«enviat territorial» per reforçar les relacions amb aquest país, «sobretot després del Brexit». Serret va efectuar aquestes declaracions als mitjans al començament d’una visita de dos dies a Dublín, on acompanya Aragonès.

Notícies relacionades

Junts posa a prova l’acord pels macroprojectes d’ERC i el PSC

Aragonès coincidirà amb el Rei i Sánchez en la inauguració del Mobile

La consellera va indicar que aquest enviat «territorial» serà una figura dependent de la delegació al Regne Unit, si bé l’objectiu a llarg termini és crear-ne una de permanent a Irlanda, una «delegació pròpiament del Govern». «Volem reforçar totes aquelles relacions necessàries i que creiem que podem construir amb Irlanda», va explicar Serret sobre un país que, després del Brexit, «ha cobrat protagonisme també quant a relacions socials i econòmiques». Des de Catalunya, va apuntar la dirigent, «sempre s’ha tingut certa relació» amb Irlanda, amb vocació també cultural i turística, motiu pel qual la creació d’aquesta missió a Dublín està encaminada a «reforçar totes aquestes relacions».

El Govern compta actualment amb 13 «ambaixades autonòmiques» en ple funcionament, la majoria en països europeus, i n’hi ha set més que van ser creades per decret però que encara estan en procés de desenvolupament. Aquestes últimes es troben al Japó, Andorra, el Brasil –països on ja hi ha un delegat– i al Con Sud americà, el Senegal, l’Àfrica meridional i Corea del Sud, que no compten, encara amb delegat ni estructura.