El jutge anglès reprèn les audiències sobre les qüestions prèvies que argüeix Joan Carles I, per Ernesto Ekaizer

La demanda civil –per presumpte assetjament, seguiment il·legal d’agents d’intel·ligència a Londres i difamació– va ser presentada per l’examant del rei emèrit –que viu a Abu Dhabi– a finals de desembre del 2020 i ara inclou aquelles conductes presumptament il·lícites de Joan Carles I després de la seva abdicació, entre el 2014 i el 2020. 

Fins ara, el procediment ha donat voltes sobre les qüestions de forma. El jutge Nicklin va sentenciar el 24 de març del 2022 que Joan Carles I no tenia cap mena d’immunitat i va rebutjar una apel·lació que li va presentar la defensa del rei (l’equivalent d’una súplica), i això va obrir el camí per presentar un permís davant la Cort d’Apel·lacions de l’alt tribunal per apel·lar. Se li va permetre apel·lar sobre la immunitat. I el desembre passat, el Tribunal va considerar que les al·legacions inicials de Corinna –després modificades– segons les quals el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol, el general Félix Sanz Roldán, havia rebut instruccions de Joan Carles I per enviar agents per registrar els seus domicilis a Mònaco –segona residència de Corinna– i Londres, una cosa que suposava que va actuar en les seves funcions oficials. 

És a dir: en aquest escenari, Sanz Roldán havia obeït el llavors cap d’Estat. Amb aquest argument, Joan Carles I va obtenir la victòria, pírrica, que va permetre excloure de la demanda els fets que se li imputen en el període entre el 2012 i el 18 de juny del 2014. Això té per efecte que el CNI i Sanz Roldán han quedat fora de la demanda. No obstant, el període 2014-2020, segons la demanda de Corinna, conté fets «substancials». Un seria, per exemple, l’exigència de Joan Carles I el 16 de setembre del 2014 a Corinna que li tornés els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que li va donar de manera «irrevocable» a primers de juny del 2012 i la campanya d’assetjament que hauria patit arran de la seva negativa. La trobada va tenir lloc en la data citada a The Connaught Hotel, a Londres, en presència de l’advocat de Joan Carles I, el suís Dante Canonica, segons el relat de l’examant. 

Les impugnacions

La defensa de Joan Carles I impugnarà el 18 de juliol, abans d’entrar en el fons, com a mínim dues qüestions prèvies més que ja va elevar davant el jutge Nicklin. 

Una és l’encaix dels actes d’assetjament en la llei britànica de Protecció contra l’Assetjament (‘harrasment’) de 1997. La defensa assenyala que la jurisdicció del Regne Unit no és la més apropiada –‘inconvenient forum’– i vol que transfereixi la demanda a un altre fòrum legal. Per exemple: Espanya. Està sol·licitant, doncs, una declinatòria de jurisdicció. 

I l’altra qüestió prèvia pendent és la comunicació de l’escrit de demanda –‘particulars of claim’– a Joan Carles I, que la va rebre en el seu compte de WhatsApp particular, a Abu Dhabi, el 29 de desembre del 2020. 

Joan Carles I afirma que se li havia de cursar la demanda a través de canals diplomàtics per mediació del Foreign Office o el Ministeri d’Afers Estrangers. O, alternativament, sol·licitar permís per fer la comunicació per una altra via. «Les dues rutes haurien exigit exposar els fets al tribunal, sotmetre’s a l’escrutini judicial i probablement ser rebutjades... La comunicació no és vàlida. Aquesta manera defectuosa ha causat a Sa Majestat [Joan Carles I] privació, pèrdua i mal com a conseqüència d’haver de defensar un cas que no havia de ser presentat a una cort anglesa», assenyala la defensa de l’actual emèrit. 

Els advocats de la demandant afirmen que la defensa posa «objeccions tècniques mancades de mèrit a la comunicació de la demanda en un clar intent de frenar el progrés del procediment».

Segons assenyala, després de la primera comunicació, «per WhatsApp» –amb justificant de recepció– el desembre del 2020, Corinna va oferir a Joan Carles la via que considerés més adequada, fins i tot creient que l’elegida va ser correcta. I es va oferir fer-ho a través del bufet d’advocats Clifford Chance o a través de la Convenció de la Haia de Dret Internacional Privat (HCCH). Joan Carles I va rebutjar aquestes invitacions i fins i tot la de confirmar la seva direcció, amb l’argument que residia a La Zarzuela des de 1962 i, també, que s’havia mudat a Abu Dhabi el 2020». 

Replantejar els arguments

«Sí, és cert. No és gens segur que en les quatre audiències convocades avui (per ahir) per al 18 de juliol s’entri en el fons, és a dir, en les proves de la demandant contra Joan Carles I. Perquè les dues parts han tingut temps i ara compten amb diversos mesos més per replantejar els seus arguments i, fins i tot, podrien afegir-se qüestions prèvies», va assenyalar des de Londres l’advocada Luisa Cid Castro, del bufet de ‘barristers’ (advocats que presenten els casos davant els tribunals) Del Canto Chambers. 

Per a la defensa de Corinna «el jutge Nicklin ha citat una audiència de procediment en què no es tractarà el tema de fons. Segurament els advocats debatran les qüestions prèvies encara pendents», segons va assenyalar una font pròxima als advocats. 

Notícies relacionades

Hi ha menys de 2.500 pisos de lloguer a prop dels municipis afectats

"A València som vitals"

El jutge Nicklin ha patit un correctiu en la qüestió de la immunitat 2012-2014, un correctiu que alguns magistrats prestigiosos especialitzats en immunitat, consultats per EL PERIÓDICO, consideren erroni –és a dir que els presumptes actes d’assetjament no poden ser conductes cobertes per l’anomenada «funció oficial»–. I és probable que en les altres qüestions prèvies torni a pronunciar-se en contra de retardar més temps l’entrada del procediment en el fons –les proves de l’assetjament–, però la defensa de Joan Carles I pot intentar, novament, recórrer a la Cort d’Apel·lacions amb les qüestions esmentades. 

En suma: llarg preveuen els tribunals al cas Corinna versus Joan Carles I. I, mentre el taxímetre continua corrent, més enllà dels gairebé 600.000 euros que ja han hagut de pagar en despeses, per meitats, les dues parts, en les dues batalles inicials, tant en el Tribunal Superior com en la Cort d’Apel·lacions. I això sense comptar amb les remuneracions dels ‘solicitors’ (advocats de despatx) i ‘barristers’ (els lletrats) que presenten el cas davant els jutges.