Junts posa a prova l’acord pels macroprojectes d’ERC i el PSC

«El tripartit s’ha d’aclarir. Ja sabem com funciona el Dragon Khan, uns diuen una cosa i d’altres en diuen una altra». Amb aquesta filosofia verbalitzada per Albert Batet, president del grup al Parlament, Junts s’ha proposat posar a prova com és de robusta l’aliança d’ERC, Junts i els Comuns, especialment pel que fa als macroprojectes. És per això que via esmena forçaran els republicans i els socialistes en el ple que ha d’aprovar definitivament els comptes a votar sobre la necessitat d’«assegurar i garantir» que s’executa la construcció de la B-40 fins a Granollers, l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat i l’aprovació definitiva i ràpida del pla director urbanístic del Hard Rock.

El compromís que reclama Junts l’han vehiculat a través de les esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres, en què calculen que el PSC té més marge per desmarcar-se de la posició d’ERC. De fet, que la B-40 arribi fins a Granollers, i que no només sigui entre Sabadell i Terrassa, ha sigut defensat públicament per Salvador Illa. Els postconvergents admeten haver mantingut converses prèvies amb els socialistes, tot i que adverteixen que això no significa que les seves esmenes als comptes, 840 en total, s’hagin pactat.

«Volem que es concretin, que no hi hagi ambigüitat», ha defensat Batet. Sobre l’aeroport, en concret, demanen que s’elabori un dictamen sobre tots els espais protegits que hi ha al voltant de l’aeròdrom davant el «silenci clamorós» tant del ministeri com de la Conselleria d’Acció Climàtica. També, que s’avaluï l’«ampliació», concepte que ERC i el PSC van esquivar en el seu pacte. En el cas del complex d’oci de Tarragona, la petició és que el PDU s’aprovi durant el primer quadrimestre de l’any.

Si les esmenes de Junts sobre aquests projectes són aprovades per majoria, seran incloses en la llei i, per tant, seran d’«obligat compliment» per al Govern malgrat que els Comuns, el tercer soci per garantir que prosperen els comptes, són totalment contraris.

Aquesta no és l’única votació espinosa que precedirà l’aprovació definitiva dels comptes. Junts també assenyala que a través de la llei de mesures fiscals el Govern aprofita per dotar de «més competències» el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en detriment, per exemple, del Consell Escolar. «Volem que tingui les mateixes, ni més ni menys. A més, tenim dubtes sobre la seva competència», ha deixat caure Batet. JxCat espera obtenir la complicitat dels socialistes també sobre aquest assumpte.

En matèria fiscal, els exsocis d’ERC tornaran a posar a sobre de la taula les propostes que ja van reclamar durant la negociació dels comptes i que el Govern de Pere Aragonès va rebutjar. És el cas de la rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF a la rendes més baixes o l’increment de les bonificacions de l’impost de successions perquè quedin exempts de pagament fins als 700.000 euros en lloc dels 600.000 actuals. També defensen mesures fiscals per impedir la despoblació de les zones rurals.

Acords que han quedat fora

Junts també adverteix que algunes de les 50 mesures que van negociar amb ERC i que inicialment estaven pactades no s’han inclòs finalment als pressupostos, motiu pel qual, per exemple, reclamen 30 milions per a la promoció del català o 50 milions per a la creació de nous continguts i el foment de la llengua per a la CCMA. En el terreny de guanyar més sobirania, demanen quatre milions per obrir més delegacions exteriors –ERC i el PSC han acordat centrar-se a consolidar les ja existents– i elaborar un estudi sobre la dependència econòmica que té Catalunya respecte a Espanya per fer evident l’impacte del dèficit fiscal.

Notícies relacionades

Artur Mas: «Jordi Pujol es va equivocar amb la confessió»

El pitjor moment del PSOE gallec

Les esmenes de Junts inclouen també 94 milions per a petites i mitjanes empreses, així com per a comerços, per ajudar-les a pagar la factura energètica, i també 50 milions per als ajuntaments amb aquest mateix objectiu. L’ampliació de la dessalinitzadora del Prat per fer front a la sequera, la millora del salari que cobren els treballadors de les entitats del tercer sector, que es destini el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària –els comptes pactats es queden una mica per sota– i l’ampliació de la bonificació per adquisició de vivenda fins als 35 anys són també reclamacions que portaran a votació del ple.

Batet ha defensat la «coherència» amb què ha actuat el seu grup durant tota la negociació pressupostària i ha reiterat, com va fer ja en el debat que va permetre als comptes superar el primer tràmit, que la seva esmena a la totalitat és al projecte econòmic, però també al mateix president Aragonès. A Junts reivindiquen que ara són ells l’«alternativa» al «tripartit autonòmic» que, segons el seu parer, lidera ERC.