Aquests són els cinc punts clau de la petició de presó d’Anticorrupció en el cas Kitchen

La Fiscalia considera que «en la primera meitat del 2013, des de la cúpula del Ministeri de l’Interior, encapçalada per Fernández Díaz, Francisco Martínez, secretari d’Estat de Seguretat (15 anys), i Eugenio Pino, director Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia (15 anys), es va idear, sense que pugui descartar-se la intervenció d’altres persones de diferents instàncies, una il·lícita operació policial d’intel·ligència dirigida a obtenir informació i proves materials –documents emmagatzemats en qualsevol format, inclosos dispositius informàtics i telefònics– que poguessin resultar incriminatòries per al PP i els seus màxims dirigents en el procediment que se seguia al Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional», conegut com cas Gürtel.

Van participar-hi diversos comissaris per a qui els fiscals demanen diferents penes: Marcelino Martín Blas (dos anys i mig de presó), Enrique García Castaño (12 anys i mig), Andrés Manuel Gómez Gordo (15 anys) i Sergio Ríos Esgueva (12 anys i 5 mesos), que era el xòfer de l’extresorer.

Anticorrupció només esmenta l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal a l’hora d’explicar que l’acostament amb Ríos va ser possible gràcies a Gómez Gordo, policia de la seva màxima confiança i a qui va nomenar director general de Documentació i Anàlisi de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, quan ella va ser presidenta de la comunitat. Tant ella com el seu marit, l’empresari Ignacio López del Hierro, van quedar fora del procediment per decisió del jutge García-Castellón, que aquest divendres ha ratificat l’Audiència Nacional al negar-se a reobrir les actuacions per imputar-los després que s’hagin revelat nous àudios amb Villarejo, malgrat la petició de totes les acusacions personades en la causa.

La Fiscalia no acusa els policies José Luis Olivera, José Ángel Fonts Gago i Bonifacio Díaz Sevillano, col·laboradors al seu dia de Pino, ja que no consta la seva participació en el dispositiu il·legal. Altres acusacions, en canvi, sí que els acusen.

Contactar amb Ríos era important perquè, «en virtut de la confiança que tenia dipositada en ell la família Bárcenas, feia gestions privades», com «acudir a oficines bancàries, traslladar documentació a advocats o notaris o guardar-los, en moments puntuals, efectes personals com el telèfon mòbil». A canvi de 2.000 euros mensuals dels fons reservats, entre juliol del 2013 i setembre del 2015, va informar de manera exhaustiva i individualitzada Gómez Gordo, Villarejo i García Castaño sobre «les cites o reunions que mantenien tant Bárcenas –mentre va estar en llibertat– com la seva dona, Rosalía Iglesias».

Als 54.000 euros que va rebre Ríos cal sumar els 3.242 que va cobrarVillarejo en concepte de despeses, així com la llicència d’armes i la pistola de 700 euros que se li va regalar al xòfer. El que no consta, segons la Fiscalia, és que ingresessin al cos de policia. L’excomissari, a més, dins de l’entramat empresarial que mantenia en paral·lel, va demanar 15 milions d’euros a un advocat de la Gürtel per la seva col·laboració professional.

Als fons reservats gastats cal sumar que Pino va ordenar a Martín-Blas, al capdavant d’Afers Interns, muntar un dispositiu policial de vigilància sobre la família que es va solapar amb el qual va preparar la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), dependent de García Castaño. En aquell operatiu van arribar a participar vuit inspectors en cap de Grup, dos subinspectors i vuit oficials i 52 agents de la Policia Nacional.

Segons Anticorrupció, al taller del carrer General Díez Porlier, de Madrid, utilitzat per Rosalía Iglesias, Bárcenas va traslladar «documentació mercantil, financera i comptable que podia resultar incriminatòria per al PP i els seus màxims dirigents» que fins al març del 2013 guardava a la seu principal del partit.

Els imputats «sospitaven que podien trobar-se els fitxers d’àudio amb converses mantingudes amb dirigents del PP, com el president Mariano Rajoy o Javier Arenas, i que Bárcenas suggeria que havia gravat». Per això García-Castaño es va colar al local, tot i que no consta que n’agafés res. Sí que va copiar en un llapis de memòria la informació que hi havia en dos telèfons i una tauleta de Bárcenas i posteriorment el va entregar a Fernández Díaz i a Martínez.

Villarejo, a més, va aconseguir «anotacions manuscrites que Bárcenas havia fet a les seves agendes sobre cites amb tercers o sobre xifres econòmiques, amb factures emeses al PP per diferents conceptes, amb contractes celebrats pel PP relatius a serveis aeris, amb quadros de comptabilitat elaborats per Luis Bárcenas, amb justificants de pagaments i transferències i fins i tot amb un pressupost per a una campanya electoral del Partit Popular». La documentació que va arribar al seu poder la van guardar com a mitjà per protegir-se.

El dispositiu il·legal, segons els fiscals, només tenia un objectiu: impedir que la documentació de Bárcenas arribés al cas Gürtel perquè «tant el Partit Popular com els seus dirigents no haguessin de fer front a eventuals responsabilitats penals que se’n poguessin derivar». Per això també es va neutralitzar l’intent de Bárcenas de recuperar informació al núvol mentre va estar pres i cap dada va ser traslladada als investigadors de la trama corrupta. No obstant, els acusats van crear «l’artifici que el sistema d’intel·ligència criminal detectés que la investigació es creuava amb la investigació» de la Gürtel, afirmen els fiscals Miguel Serrano i César de Rivas.