Relacions tortuoses
La CUP i Dolors Sabater accentuen la seva disputa a les portes de les eleccions municipals
La campanya de l’exalcaldessa a Badalona i els possibles pactes postelectorals generen tensions en el grup del Parlament
Un matrimoni per conveniència més a prop del divorci que de qualsevol reconciliació. Així es podria resumir la tortuosa relació entre la CUP i Guanyem, la formació liderada per Dolors Sabater. Ja va costar forjar l’aliança per a les eleccions catalanes del 14 de febrer de 2021, però les relacions han anat de mal en pitjor, fins a arribar a un punt que semblen irreconciliables. No obstant, a cap de les parts li interessa trencar. Abans de les municipals segur que no. ¿Després?, ja es veurà.
Veus autoritzades del partit de Sabater diuen que no està sobre la taula «en cap cas», tot i que deixen obert el paper del seu líder en funció de com vagin les municipals –si aconseguís ser alcaldessa de Badalona, difícil a jutjar per les enquestes, deixaria l’escó del Parlament–. Tampoc les veus autoritzades de la CUP volen parlar de ruptura i intenten rebaixar la crisi. Però dins de l’organització no tothom pensa el mateix.
Les tensions venen de lluny, però la campanya de les municipals està posant en perill la relació entre la candidata de Badalona i els anticapitalistes. A una part de la CUP no li va agradar que Sabater assistís al congrés d’ERC a Lleida el 28 de gener, i encara menys que des d’allà publiqués un vídeo apel·lant a majories àmplies i donant la mà a Oriol Junqueras. Tal com va avançar ‘Nació’, diverses assemblees territorials van presentar al secretariat nacional una bateria de preguntes sobre aquest fet i van demanar mesures. Des de Guanyem Badalona consideren que es tracta d’un missatge amb «caràcter local», que «en cap cas confronta» l’estratègia nacional de la CUP i creuen que ja han donat les explicacions «que tocaven» i «on tocaven», per la qual cosa donen aquest «debat per tancat». Però és evident que es reobrirà a mesura que avanci la campanya electoral i sobretot si l’aritmètica permet forjar un pacte contra el popular Xavier García Albiol.
L’assistència a la Copa del Rei
Però hi ha més coses. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, a la CUP també va molestar que Sabater assistís dissabte passat a la Copa del Rei que se celebrava a Badalona, i l’hi han fet saber. Feia 39 anys que l’esdeveniment esportiu no se celebrava a la ciutat i va ser rebut amb moltes esperances per alguns sectors badalonins. A més, el Joventut hi va tenir un paper destacat, tot i que es va quedar a un pam d’arribar a la final. Tot i així, hi va haver recel. Ja no només per ser la copa del Rei –tot i que Felip VI no hi va assistir–, també pel fet que el patrocinador fos Endesa. Sabater portava un adhesiu amb el missatge «Al rei no el volem ni el necessitem» i una imatge del monarca amb una pilota a la cara. Això no va ser suficient per apaivagar aquestes veus.
Les negociacions per forjar la candidatura del 14-F ja van costar. Els anticapitalistes volien que Sabater se sumés com una organització més, mentre que ella exigia autonomia. Finalment van arribar a un acord, però les tensions es van veure des del primer dia. Tot i que la CUP va voler anar als comicis amb un missatge de pactes amplis i fins i tot de replantejar-se el seu paper institucional de mantenir-se en l’oposició, van retrocedir molt ràpid. Tres mesos després de les eleccions van decidir no entrar a formar part del Govern i nou mesos més tard ja havien deixat de ser socis prioritaris al trencar les negociacions de pressupostos. Una decisió que van encapçalar els sectors d’Endavant i Arran, però que va xocar amb l’estratègia que sempre ha defensat Sabater.
En el nou paper d’oposició al Govern de Pere Aragonès, les asprors es van accentuar al Parlament. Tot i que ostenta el càrrec de presidenta del grup parlamentari, Sabater té un paper molt discret a la Cambra. Es limita a intervencions en comissions i dels temes dels quals és responsable, que justament no són els més mediàtics. Tampoc és la veu autoritzada en les entrevistes o declaracions públiques, que solen recaure en Eulàlia Reguant, Carles Riera i Xavier Pellicer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.