ERC i el PSC busquen una ‘número dos’ a Barcelona per donar un cop d’efecte davant Trias i Colau

Vagi per davant que l’obsessió per la ‘número dos’ de les llistes té una ressonància nord-americana que els mateixos partits desdenyen. Tenint en compte que a Barcelona no hi ha hagut vicealcalde, fins ara, i que, si n’hi ha al juny serà d’un partit diferent del de l’alcalde, la idea de ‘tiquet’ electoral perd força. 

Hi ha secretisme sobre qui serà la ‘número dos’ d’ERC. A l’espera de la ‘rara avis’, dos noms opten al lloc: la regidora Elisenda Alamany –ja ho va ser el 2019– i la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella. Esquerra busca una independent i prou coneguda com perquè el seu salt a la política «sigui notícia per ella mateixa i no per ser la ‘número dos’ d’una llista» i que pugui disputar-li l’espai de centre a Trias.

Són diverses les veus d’ERC, per exemple, que miren de treure importància a qui ocuparà aquesta segona plaça en la papereta i prefereixen pensar en termes de llista, dels 41 noms i, sobretot, dels 10 primers. Sigui com sigui, els republicans tenen per davant una àrdua tasca que és la de tornar Ernest Maragall a la primacia dels més votats, com el 2019. Per a això es vol una llista coral, amb diversos noms de pes que transmetin capacitat per governar. I que, també, atenguin els diferents perfils que té ERC, que s’imagina ella mateixa com un ‘catch all party’, és a dir, el partit amb més fronteres i que, per tant, pot rebre un electorat més eclèctic.

Un perfil semblant, el d’una ‘número dos’ que transmeti la capacitat de seducció que té el PSC, és el que anhela la candidatura de Jaume Collboni, tot i que en aquest cas els noms que remenen no són de nouvingudes a la política. A les quinieles apareix el nom de Maria Eugènia Gay, l’actual delegada del Govern a Catalunya. Però com en el cas dels republicans, hi ha altres opcions, no està lligat i tampoc es descarta que acabi sent de nou Laia Bonet, tercera tinenta d’alcaldia a Barcelona, qui repeteixi en el segon lloc.

L’únic fitxatge que ha transcendit per ara és el de l’exlíder de Catalunya Sí que és Pot, Lluís Rabell, que fonts socialistes apunten que previsiblement ocuparà el cinquè lloc de la llista, mentre que el tinent d’alcalde de seguretat, Albert Batlle, es perfila per tornar a repetir en el tercer. La federació socialista de Barcelona aprovarà la llista a finals de març, una confecció que Collboni està fent amb el seu equip més estret i conjuntament amb Salvador Illa.

La polarització Trias-Colau

No estarà aquesta contesa electoral marcada per l’independentisme. La gestió d’Ada Colau, tant per als admiradors com per als detractors, ho tapa tot. A més, el perfil elegit per Junts, el de Trias, és el menys irredempt que presenta l’espai postconvergent en anys, la ‘números dos’ del qual sí que està confirmada: Neus Munté. Una altra cosa és que l’elector independentista, entre els tres partits que nien al Parlament (ERC, Junts i la CUP) acabi per fer un vot útil. «Hem d’arribar a la campanya per davant de Trias», es conjura un republicà que tem que aquest vot recaigui en Junts.

El PSC veu just en l’escenari de ruptura de blocs una oportunitat perquè Collboni acariciï l’alcaldia en aquest tercer intent. A diferència de fa quatre anys, no té ara curtcircuitat els pactes amb ERC o Junts. Ni Trias ni Maragall han explicitat aquesta vegada un veto que sí que va marcar la campanya del 2019 i que va abocar els Comuns a escollir entre ERC i el PSC. L’alcaldable socialista i fins fa un mes ‘número dos’ en el govern municipal reclama que cal obrir una «nova etapa» que deixi enrere l’alcaldia de Colau, malgrat que els socialistes han gestionat colze a colze amb els Comuns tot el mandat.

La decisió de Collboni de renunciar al càrrec al consistori quatre mesos abans de les eleccions respon a l’estratègia de desvincular-se de l’obra de l’alcaldessa de la qual discrepen els socialistes. Però caldrà veure si l’elector accepta o no que es pot ser alternativa a Colau havent governat amb ella. Segons el parer del PSC, qui no pot ser-ho és Trias, de qui assenyalen les contradiccions que suposa intentar vendre moderació i estabilitat sent Laura Borràs la presidenta de Junts.

Ser alternativa sense oposició frontal

Notícies relacionades

Eleccions municipals a Barcelona 2023: la guia completa

Com més població, més recursos

El gran problema per a ERC és que en aquest mandat municipal, i de fet en els dos de la líder dels Comuns, no ha volgut realitzar una oposició frontal. «Gairebé no hem tingut oposició, ens ho han posat fàcil des del primer dia», asseguren fonts dels socialistes assenyalant, precisament, aquest flanc feble que veuen en ERC.

A Maragall li ha pogut el ‘sentit de ciutat’. Sense Trias tot anava bé. Els votants d’esquerres que s’han anat desencisant de l’alcaldessa tenien el PSC o ERC com a refugi. Podien no votar Colau i la ciutat no cauria en els vells usos que aquest electorat rebutja. Ara, amb Trias, que cohesiona al seu voltant el vot anti Colau, aquest electorat se sent temptat, també, d’acudir al vot útil, és a dir, triar la papereta de Barcelona en Comú. Així que les palanques que manegen en el centre de control d’ERC són la independentista i la social o de model de ciutat, mentre en el del PSC s’activen les que venen a Collboni com l’opció d’ordre –com a antagonisme a Colau– no independentista –davant Junts– i favorable a la col·laboració publicoprivada, grans infraestructures i esdeveniments de gran format.