Sánchez exhibeix les mesures socials com a principal carta aquest any electoral

Pedro Sánchez va traçar aquest divendres els eixos del discurs del PSOE aquest any electoral. Defensa de les mesures socials aprovades en els últims mesos pel Govern central com a principal carta davant les urnes. Continus atacs al PP per estar en contra de tots aquests avanços i preocupar-se només per «els privilegiats que ja ho tenen tot resolt». Escasses mencions a Vox, ni tan sols ara que el partit d’extrema dreta ha confirmat que registrarà la setmana que ve una moció de censura, la segona en aquesta legislatura, amb l’economista Ramón Tamames com a candidat. I cap als seus socis a l’Executiu, Unides Podem, que aquests dies s’esforcen per marcar distàncies amb els socialistes. Davant aquesta actitud, Sánchez opta per centrar-se en assumptes que van més enllà del «soroll» dels morats. 

Un dia després del seu viatge a Kíiv per reunir-se amb el seu homòleg Volodímir Zelenski, visitar alguns dels escenaris més cruents de la guerra i anunciar noves ajudes militars, el president del Govern central es va desplaçar a Badajoz. Al matí, va visitar una escola pública. A la tarda, va protagonitzar un míting junt amb el president de la Junta d’Extremadura i aspirant a la reelecció, Guillermo Fernández Vara.

«Utilitzarem tots els recursos de l’Estat mentre duri la guerra per ajudar la classe mitjana i treballadora d’aquest país», va dir el líder socialista, que es va aturar en les últimes fites socials aprovades per l’Executiu: la pujada del salari mínim interprofessional, la recent partida de 2.500 milions d’euros per a beques (la més gran de la història), l’augment del 8,5% de les pensions i la nova entrega de 6.000 milions d’euros dels fons europeus. Fonts de la Moncloa anticipen que hi haurà més mesures d’aquest calat durant les pròximes setmanes. 

Feijóo i la «gent de bé»

Davant aquest impuls, Sánchez es va comparar amb el seu principal adversari, Alberto Núñez Feijóo. Dimarts, durant la sessió de control al Govern al Senat, el líder del PP va recórrer a una polèmica expressió per carregar contra la ‘llei trans’. «Deixi ja de molestar la gent de bé», li va dir Feijóo a Sánchez. Des d’aleshores, els socialistes no deixen d’aprofitar aquestes paraules. 

«Es compleix un any des de la caiguda de [Pablo] Casado i la proclamació de Feijóo. Sempre em pregunto si Feijóo pensa el que diu o diu el que pensa. Sigui el que sigui, el que és clar és que quan agafa el micròfon tremolen fins i tot els seus col·laboradors més estrets. L’última ha sigut allò de ‘deixi de molestar la gent de bé’. El reconeixement de drets no molesta ningú, no obliga ningú. A veure si en lloc de ‘gent de bé’ el que volen dir és ‘privilegiats’ [...] Nosaltres no diferenciem entre gent de bé o gent de mal. Governem per a la gent, sense més ni més», va assenyalar el secretari general del PSOE durant un míting en el qual també va demanar a la patronal CEOE que reprengui el diàleg social. «Que s’assegui la patronal amb els sindicats i arribi a acords que millorin la vida dels treballadors. És també la seva responsabilitat», va dir. 

«Hem fet front a una pandèmia, un volcà, incendis, una guerra... I mireu tot el que hem aconseguit. Imagineu-vos quan el vent bufi a favor el que serem capaços de fer», va acabar dient el president del Govern central.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Les relacions amb la Generalitat de Catalunya van estar absents en el discurs de Sánchez. Però no en el de Fernández Vara, que torna a presentar-se en una autonomia, Extremadura, on els acords de l’Executiu central amb ERC (com la rebaixa de la malversació i la derogació de la sedició) poden fer efecte davant les urnes. En la direcció del PSOE anticipen que Fernández Vara serà reelegit, si bé probablement no amb la majoria absoluta de la qual ara disfruta.

«No tinguem complexos, ni tan sols quan es parla de Catalunya –va demanar el president extremeny als assistents–. Amb el PP, hi va haver referèndums il·legals sobre la independència i fugues de la justícia. ¿Amb qui va pactar el PP per no evitar que a Catalunya es fes un referèndum d’independència? Imagineu-vos què hauria passat si haguéssim governat nosaltres. Ens hauríem hagut d’exiliar. I davant l’absoluta incompetència del Govern del PP, aquest senyor [amb referència a Sánchez] se’n va anar a la Moncloa i va dir ‘aquí soc perquè aprovem junts el 155’. No hi ha més gran traïció a un país que permetre que es faci un referèndum d’independència».