El PSC s’aferra als candidats metropolitans per guanyar les eleccions municipals a Catalunya

En el consell nacional d’aquest dissabte, màxim òrgan del PSC entre congressos, el partit ratificarà les candidatures dels seus tòtems principals, els que ja són alcaldes i, molt especialment, els que tenen una majoria indiscutible. És el cas de Viladecans, on es reuneixen avui, però també dels grans feus com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà. Però hi ha vida més enllà de la capital, Barcelona, i del cinturó roig.

El repte fixat, en un moment en què les enquestes els somriuen i que els pressupostos han suposat una ruptura de blocs al Parlament, també és consolidar altres places més difícils, com Badalona i Sabadell, recuperar pèrdues que van fer mal en el passat –com Lleida, Tarragona i Terrassa– i créixer en zones més hostils on es van debilitar, especialment, arran de la diàspora que van viure durant l’auge independentista. «Estem tenint resposta positiva i més predisposició en territoris on tenim menys implantació», afirma Moret. Tot i així, la cúpula socialista té clar que la seva «punta de llança» és el viver metropolitài que el que passi a Barcelona suposa sempre un factor diferencial. A continuació, la radiografia de com es cou la batalla electoral als grans enclavaments socialistes.

Barcelona és la joia de la corona per als principals partits en disputa, un escenari que conceben com l’avantsala del que pugui passar després en les eleccions catalanes.Jaume Collboni, que intentarà conquerir l’alcaldia per tercera vegada, no ho té fàcil, malgrat que el PSC està convençut que ho té més a prop que mai. Les enquestes fotografien quatre candidats a cops de colze per la victòria: l’alcaldessa Ada Colau, que opta a un tercer mandat; Xavier Trias, que torna com a candidat de Junts; Ernest Maragall, que ho tornarà a intentar per ERC i el mateix Collboni, que aquesta vegada compta amb pronòstics més bons que en els comicis anteriors , en els quals va obtenir vuit regidors.

Tant és així, que els socialistes han pensat que es poden permetre haver sortit del govern municipal per dedicar-se exclusivament a la campanya. El seu objectiu és obrir «una nova etapa» sense Colau a l’alcaldia, i per aconseguir-lo no tanca la porta a pactes ni a dreta ni a esquerra. De moment, han anunciat com a fitxatge estrella el de l’exlíder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. El risc que corre Collboni –el mateix que pot afectar ERC–, és que la campanya s’acabi concentrant en la polarització entre Trias i Colau.

Fa dos anys, Núria Marín no tenia clar si tornaria a ser candidata de l’Hospitalet de Llobregat. El seu futur polític va quedar en dubte després de l’esclat del presumpte cas de corrupció del Consell Esportiu, que la va situar a l’ull de l’huracà. Però finalment la causa contra ella va quedar arxivada. Després de la tempesta, que ha sumit el PSC en una crisi interna a la ciutat i que ha acabat amb l’exregidor socialista Jaume Graells com a candidat d’ERC, arriba la calma per a una alcaldessa que fa 15 anys que està al capdavant del consistori i que aspira a sumar quatre anys més. Això sí, amb la candidatura pacificada que ara no té a l’ajuntament, agitat aquesta setmana per les protestes de la Guàrdia Urbana. Els veïns han aprovat la seva gestió, encara que sigui per la mínima, fins i tot en el moment de màxima ebullició de la polèmica. La seva aspiració –i possibilitats en té– és mantenir la majoria absoluta amb 14 regidors.

Pocs dubten, també en el PSC, que el dirigent del PP Xavier García Albiol té seguici per tornar a guanyar a Badalona. Si el socialista Rubén Guijarro n’és en aquests moments l’alcalde amb sis regidors és pel pacte dels partits d’esquerres, altres vegades fracassat, que sí que va prosperar a finals del 2021. Des del 2015, la ciutat ha tingut quatre alcaldes diferents, dues mocions de censura i un relleu convuls. I en aquest context d’inestabilitat, Guijarro s’arremangarà per intentar mantenir la plaça, tot i que sap que fer-ho passa per teixir aliances per frenar Albiol. Serà inevitable que el dirigent popular busqui la polarització amb la candidata de Guanyem, Dolors Sabater, que tornarà a intentar ser alcaldessa.

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, es proposa arribar a la tercera majoria absoluta. En aquests moments, governa amb la comoditat de tenir 17 regidors –la majoria està en 14–, i va cap a sumar quatre anys més a la seva trajectòria al capdavant de l’ajuntament, que va arrencar l’any 2009. No obstant, afrontarà una campanya atípica marcada per la irrupció de Gabriel Rufián com a candidat d’ERC. Els republicans aspiren a erosionar una part del granític suport –va aconseguir el 2019 el vot del 50,9% dels veïns que van participar a les urnes– que fins ara ha tingut Parlon, però els socialistes estan convençuts que poc es notarà en els resultats.

Notícies relacionades

El ‘ressorgiment’ del PSC a Catalunya en cinc anys

Què es juga cada partit en les eleccions municipals de Barcelona

Pocs dubtes hi ha també que la ciutat de Cornellà de Llobregat continuarà governada per Antonio Balmón, que acumula 19 anys com a alcalde i que encara aconseguirà un mandat més. Com Parlon i Marín, és un altre dels barons inexpugnables al viver de vots del PSC, amb una oposició a anys llum de poder disputar-li el càrrec. El seu objectiu serà repetir la majoria absoluta –ara la té amb 14 regidors–, mentre que al màxim que pot aspirar ERC, segona força amb quatre representants, és a frustrar-li aquesta expectativa.

El 2019, Lluïsa Moret va aconseguir la primera majoria absoluta des que va assumir la vara d’alcaldessa el 2013. És per això que ara busca confirmar la seva consolidació. En tot cas, com passa a les altres grans ciutats metropolitanes, la segona força, ERC, és lluny de poder ser una amenaça que faci perillar l’alcaldia. En aquests moments, el PSC té 13 representants a Sant Boi de Llobregat, mentre que els republicans en tenen cinc.