El passat comunista de Tamames: defensor dels ossos bruns, contrari a l’OTAN i condemnat per Manuela Carmena

Gairebé 35 anys després que reclamés al llavors ministre de l’Interior, José Luis Corcuera Cuesta, convertir el furtivisme en un «delicte ecològic de gravetat», Tamames, exdirigent del PCE i d’IU, tornarà a l’hemicicle de la mà de l’extrema dreta als seus 89 anys. Segurament reviurà quan va fer oposició a l’entrada a l’OTAN, quan va defensar centenars de quiosquers i quan el PSOE va permetre que el condemnessin. Llançant un breu cop d’ull a aquest passat a la Cambra és lògic que sorprenguin els seus nous companys de viatge.

Forjant el seu estil

L’etapa política de Tamames va arrencar a l’hivern del 1956 quan un grup de joves van promoure un manifest contra el Règim franquista i van acabar a la presó de Carabanchel. Entre ells hi havia l’escriptor Fernando Sánchez Dragó, pròxim a Santiago Abascal i que ha servit de pont entre tots dos. A la seva sortida de la presó, Tamames va començar a militar en el PCE i en dues dècades ja formava part del Comitè Executiu del Partit. En aquells anys es va forjar el seu ideari polític i en la primera legislatura de la democràcia després de l’aprovació de la Constitució va entrar al Congrés com a diputat del PCE. 

Des de l’hemicicle del Congrés va protestar per la «moratòria internacional de la caça de la balena i els preparatius de caça d’aquesta per barcos espanyols», contra el procés d’urbanització de l’illa balear de la Dragonera i, fins i tot, contra les multes imposades a centenars de quiosquers per tancar els seus negocis el febrer del 1980 com a gest de protesta per les agressions sofertes als seus llocs de venda. Aquestes propostes, avui dia, les impulsaria Unides Podem on, recordin, hi ha el PCE que Tamames va abandonar el 1981. 

‘No a l’OTAN’

Va tornar al Congrés el 1986, però aquesta vegada com a fundador d’Esquerra Unida. I en aquesta legislatura, la tercera de la democràcia, va ser quan més actiu va estar. Va reclamar més mitjans de prevenció davant els incendis forestals a l’estiu, va denunciar l’abocament de productes químics al golf de Cadis, es va preocupar pels ossos bruns (com hem vist) i fins i tot de l’explotació de l’Antàrtida. «Em sembla que tot això és una mostra de l’enorme voracitat, de la voracitat d’interessos econòmics», va augurar sobre aquest últim tema. 

En la seva activitat com a parlamentari va abordar altres assumptes que, avui dia, continuen d’actualitat, com la pertinença a l’OTAN o la «desnuclearització» d’Espanya. «El PSOE ha anat passant dels seus principis de neutralitat i del seu clar antagonisme a la inserció d’Espanya a l’OTAN a una situació en la qual predomina el militarisme i actualment a una espècie d’adoració a la dissuasió nuclear», li va arribar a etzibar al llavors ministre d’Exteriors José Fernández Ordoñez. Ara, Unides Podem llança acusacions similars als socialistes.

Falsa acusació

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

El seu pas per la Cambra baixa no es va limitar a defensar la seva iniciativa. El Congrés també va haver de debatre una petició d’un tribunal per poder enjudiciar Tamames, ja que al ser diputat era aforat. Acostumats a l’alt voltatge de la política actual aquesta anècdota pot ser que sorprengui, però l’exdirigent del PCE va ser denunciat per acusar el secretari d’Estat per a la Cooperació amb Iberoamèrica d’«esnifar cocaïna». «Jo sé que hi ha secretaris d’Estat que esnifen cocaïna», va dir Tamames en un debat radiofònic a Antena3 el 1987. Quan se li va demanar que donés algun nom, no va dubtar: «Luis Yáñez. Segons les meves notícies esnifa i estic segur que n’hi ha molts d’altres».

Yáñez el va denunciar per vulnerar el seu honor i el Congrés va acceptar el suplicatori perquè fos jutjat. En aquesta història entra una altra vella coneguda de la política espanyola, Manuela Carmena. Va ser l’exalcaldessa de Madrid la que va condemnar Tamames a publicar una rectificació als principals diaris al no haver pogut provar que Yáñez esnifés cocaïna. El que no va acceptar Carmena van ser els 10 milions de pessetes reclamades pel secretari d’Estat al considerar que l’atribució de consum de droga no constitueix lesió a la «bona fama».