Les contradiccions entre la declaració de Laura Borràs i la d’Isaías Herrero en el judici

Borràs va assegurar davant el tribunal: «En cap moment s’ha vulnerat la llei de contractes. Hi havia treballs i encàrrecs que no superaven el límit de la llei per a objectes diferents i anys diferents». És a dir, segons la seva opinió, aquestes adjudicacions a través de contractes menors de fins a 18.000 euros (més IVA) van ser correctes, ja que es tractava de serveis independents. Una cosa, va recalcar, va ser crear el nou portal d’internet de la ILC, i una altra, els complements que s’hi anaven afegint. «Necessitàvem l’experiència d’Herrero», que va qualificar d’«artista digital».

No obstant, l’administradora de l’entitat va sostenir en el seu interrogatori que aquesta tasca s’hauria d’haver tramitat amb un altre sistema (contractes negociats) i que tant ella mateixa com la interventora general de la Generalitat van advertir Borràs que es podria estar «infringint el marc legal».

Herrero, per la seva banda, va admetre que ell i la dirigent sobiranista es posaven d’acord per fraccionar els contractes pels serveis de l’informàtic, no entrant en si era legal o no. El tercer acusat, l’empresari Andreu Pujol, va remarcar: «Vaig seguir les instruccions de l’Isaías».

Durant el seu interrogatori, Borràs es va desmarcar de la tramitació dels 18 expedients de contractació investigats (336.000 euros o 324.000 + IVA, entre el 2013 i el 2017) i va apuntar que aquesta tasca la duia a terme directament l’administradora de l’entitat. «Jo no tinc cap experiència en administració pública quan entro a la institució, així que em recolzo en els seus treballadors, entre ells, Assumpta Pagespetit. És una persona rigorosa, exigent i inflexible», va relatar.

L’informàtic, en canvi, va recalcar en la seva declaració que era la dirigent de Junts la que li donava les instruccions del que havia de fer. Els correus creuats en són una prova. Entre els correus confiscats n’hi ha un d’Herrero a Borràs del febrer del 2013: «La veritat és que se’m fa estrany i complicat haver de fer aquest ‘trapi’... Ja sé que és el que hi ha, però posa’t al meu lloc, haver d’implicar diverses persones perquè em facin factures de tres quilos. He de fer factures per totes bandes per cobrir tots els projectes». La líder de JxCat respon: «El pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents pels totals, que no poden superar, com ja saps, els 18.000 + IVA».

Pagespetit va explicar que Borràs li va presentar Herrero com la persona que faria tots els treballs. «Vam acordar [amb Borràs] dividir el treball en diversos contractes», va confessar Herrero en la vista.

Herrero va assegurar que Borràs li havia donat instruccions perquè presentés tres pressupostos, dos de comparsa i ficticis, i el real, que seria el que es tindria en compte. Els responsables d’algunes de les empreses que van ser utilitzades per l’informàtic van confirmar que no havien fet els pressupostos que figuren en l’expedient administratiu i, per tant, que són falsos.

En aquest sentit, la fiscalia va preguntar a l’informàtic qui li havia donat les instruccions. La resposta va ser ràpida: «La senyora Borràs». «‘Trapis’ i marrons, en llenguatge col·loquial, és la manera en què es pressupostava i facturava», va concretar en relació amb alguns correus electrònic en els quals figuraven aquestes paraules. Aquest acusat va arribar a reconèixer que la dirigent independentista se li va oferir per ajudar-lo amb les factures, però contestava que no feia falta, que ell s’encarregaria de fer-ho. Segons la seva versió, tots dos s’intercanviaven dades i es posaven d’acord en la manera en què havien de fer els pressupostos i en les empreses que s’havien d’incloure com a ‘comparses’.

La política catalana, per la seva banda, va assenyalar: «Mai vaig elaborar pressupostos ni factures».

Pagespetit va afirmar en el judici que no es podien repetir adjudicataris «any rere any ni, fins i tot, en el mateix exercici pressupostari». Borràs no ho va complir, ja que entre el 2013 i el 2017 es va contractar diverses vegades Herrero i empreses del seu entorn, com les cooperatives Xarxa Integral o Freelance. «Tot el personal sabia que aquestes entitats estaven relacionades amb Herrero», va etzibar, i després va incidir: «Tots els treballs els feia Herrero», que era qui li entregava tots els pressupostos, quan l’habitual és que cadascun dels licitadors l’entregui de manera individual.

L’informàtic va admetre que va utilitzar aquestes cooperatives, de les quals era soci, per facturar. Els representants d’aquestes entitats van confirmar aquestes gestions, però alguns van precisar que documents que apareixen en l’expedient de contractació no corresponen amb el format que ells utilitzen i, per tant, que són falsos.

Sobre aquest aspecte, Borràs va indicar que Pagespetit li va comentar que aquest sistema d’utilitzar cooperatives per facturar era legal.