La fiscalia manté la petició de presó per a Laura Borràs i la rebaixa per als altres dos acusats

La fiscalia ha confirmat aquest dimecres la seva petició de sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 146.000 euros a la presidenta de Junts, Laura Borràs, per presumptament haver afavorit un amic, l’informàtic Isaïas Herrero, amb el fraccionament de contractes quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), organisme dependent de la Conselleria de Cultura. I, de conformitat amb el pacte assolit abans del judici amb la defensa d’Herrero, l’acusació pública ha rebaixat la petició de pena per a ell de sis anys de presó a dos anys, més inhabilitació per un període de sis anys i quatre mesos i multa de 2.100 euros, i també per al tercer imputat, l’empresari Andreu Pujol, que s’enfronta a un any i dos mesos de presó, inhabilitació de quatre anys i tres mesos i multa de 2.250 euros. A tots dos se’ls aplica l’atenuant de confessió. Els seus advocats han avalat aquesta modificació.

El judici que s’ha celebrat en les últimes setmanes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha quedat vist per a sentència, però abans Borràs ha fet ús de l’última paraula, amb la qual ha denunciat de nou que és víctima d’una «persecució política» per ser independentista. «No renunciaré a la meva ideologia, ni a les meves conviccions, ni a poder viure en una república catalana», sigui «quina sigui» la sentència. «Arribo aquí amb una condemna que ja he complert» després d’un «judici públic permanent» i «paral·lel».

En una intervenció de 16 minuts, la dirigent independentista ha criticat la «persistent insistència» per part de la fiscalia d’acusar-la d’afavorir l’informàtic i «crear una aparença de delicte allà on no hi ha delicte», l’existència d’«un judici de males intencions» i ha qüestionat el pacte dels altres dos acusats amb la fiscalia, un acte que ha qualificat d’«èticament reprovable que ha vulnerat el meu dret de defensa».

«Jo he optat per mantenir el pacte amb la veritat», ha dit. «Hi ha hagut interessos per presentar-me com una corrupta», ha afirmat, i després ha afegit que se l’ha volgut «perjudicar públicament i políticament». A més, ha criticat els diputats del Parlament que van votar a favor del seu cessament com a presidenta que, segons la seva opinió, van actuar de jutges abans que el tribunal que ara la jutja. «No he comès cap delicte», ha incidit. «Després de tanta injustícia, espero del tribunal una justícia reparadora», ha conclòs.

La piconadora de la fiscalia

Com una piconadora, la fiscal Teresa Duerto ha esmicolat amb precisió en el seu informe final un a un els indicis i les proves que, al seu entendre, existeixen contra Borràs. Ha sigut inflexible en la seva conclusió: «Borràs, amb Herrero, ha menyspreat la confiança dels ciutadans i va actuar al marge de la normativa administrativa», ja que tenia «ple coneixement» que s’estaven fraccionant contractes i que es falsejaven pressupostos».

A l’inici de la seva intervenció, de gairebé dues hores i mitja, la fiscal ha volgut fer una premissa i s’ha adreçat als qui consideren que el judici contra Borràs és una persecució política, com sostenen la dirigent independentista i la seva defensa. Així, ha rebutjat que s’hagi produït una «utilització abusiva de les instàncies judicials per provocar el repudi públic o la inhabilitació» de la líder de Junts, que va ser suspesa com a presidenta del Parlament a causa d’aquest procés judicial. «Res més lluny de la realitat», ha puntualitzat. A la sala hi ha hagut presents dirigents de Junts, com Jordi Turull, diputats d’aquesta formació i l’expresident Quim Torra.

La fiscalia afirma que la junta de govern de la ILC va acordar, el 20 de març del 2013, quan Borràs ja ostentava la direcció, encarregar l’elaboració d’un portal web i el seu manteniment a Herrero. «Actuant de mutu acord i amb unitat de propòsit», tots dos van pactar que la retribució per aquests serveis informàtics es faria a través de la contractació administrativa, «fraccionant indegudament en diferents contractes menors» (d’import no superior als 18.000 euros, sense IVA). «De manera recurrent», la dirigent de Junts va atorgar 18 contractes a Herrero. L’import d’aquests serveis informàtics encarregats a Herrero entre el 2013 i el 2017 ascendeix a 277.438,17 euros (336.700,29 euros amb IVA) o directament o indirectament a través d’altres persones físiques o jurídiques interposades, recalca el seu escrit d’acusació. Per poder tramitar-se es presentaven dos «pressupostos comparsa» i ficticis amb els qual es vulneraven els principis de transparència i concurrència pública.

La validesa dels correus

La fiscal ha repassat en el seu informe final els correus electrònics que, segons la seva opinió, incriminen Borràs i que donen a entendre que l’exesponsable de l’ILC transmetia instruccions a Herrero per fraccionar els contractes. Duerto ha defensat a capa i espasa la validesa d’aquestes proves i la manera com es van sostreure aquests ‘e-mails’ i la seva preservació (cadena de custòdia) com a «evidència» per mantenir les acusacions. Entre aquesta documentació, ha destacat, n’hi ha alguns sobre la revisió de modificacions dels conceptes de la contractació, entre altres qüestions. «Borràs parlava directament amb Herrero i li explicava com havia de fraccionar el treball per poder tramitar-lo com a contracte menor» (de fins a 18.000 euros més IVA), ha recalcat.

L’acusació ha recordat que la Intervenció de la Generalitat va alertar Borràs que el mètode utilitzat per a la contractació de les tasques d’informàtica no era el correcte i que tant l’exadministradora de l’ILC, Assumpta Pagespetit, com el funcionari d’aquesta entitat, Roger Espar, que van revelar aquella advertència i van qüestionar els contractes menors, sempre han declarat el mateix. «La seva credibilitat està per sobre de la declaració exculpatòria de Borràs», ha asseverat la fiscal, que va insistir que la líder de Junts era qui, de manera presumptament «arbitrària», va encarregar a l’informàtic els treballs i «ordenava els pagaments». Ha precisat que la Intervenció de la Generalitat va trobar «infraccions administratives» i que les tasques que es van realitzar eren una sola actuació, no treballs independents, com indica la defensa. L’acusació ha revelat que la caiguda del portal de l’ILC no va ser culpa dels Mossos, sinó pel fet que el seu domini d’internet estava a nom d’Herrero, que no pagava les quotes per al seu manteniment.

La defensa i la vulneració de drets

Notícies relacionades

Mascarell i Vila defensen que ningú els va informar d’irregularitats a la ILC quan la dirigia Borràs

Els testimonis afirmen que Borràs va fraccionar contractes malgrat l’avís de treballadors de la ILC i de la Generalitat

L’advocat de la defensa, Gonzalo Boye, també ha sigut precís en el seu informe final i ha desgranat els seus arguments sobre la presumpta vulneració de drets fonamentals, com la presumpció d’innocència i el secret de les comunicacions. Va acceptar el repte que minuts abans li havia proposat la fiscal en la seva intervenció i ha atacat a la jugular de les proves posant en dubte la cadena de custòdia dels correus electrònics incriminatoris confiscats i de la investigació en el seu conjunt. «S’ha passat d’‘a por ellos’ a ‘a por ella’», ha al·ludit d’entrada, posant en dubte les indagacions i recolzant la teoria de la suposada persecució política cap a la líder de Junts. «Hem passat de la puntada de peu a la porta a la puntada de peu al servidor», ha etzibat. Sobre els agents que van participar en les indagacions ha repetit la frase que ha pronunciat diverses vegades: «Anaven contra ella».

El lletrat ha fet referència al principi del seu informe a l’elecció del president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, a qui no considera imparcial i sobre el que diu que el seu comportament durant el judici (ha retirat la paraula o ha recriminat a la defensa de Borràs determinats actes) «anuncia el resultat del ple», donant a entendre una eventual condemna. «Se l’ha privat d’un judici just», ha manifestat. L’advocat ha ressenyat que s’han fet «declaracions massives contra Borràs» que han generat una «aparença de culpabilitat» cap a ella i que ha propiciat la vulneració de la presumpció d’innocència. «No hi ha hagut menyspreu per als interessos generals», ha afegit el jurista, que ha criticat a la fiscalia que vegi la comissió de delictes i irregularitats quan la Generalitat no hi havia detectat res. Boye també ha assegurat que a la seva clienta se la persegueix per ser independentista. «Se l’ha deshumanitzat en els últims anys», ha recalcat. «Aquest no és un judici de simpaties cap a Borràs, sinó un judici penal», ha conclòs.