Conselleria de Justícia

Retirada de símbols franquistes i celebració de la República: les claus de la nova llei de memòria democràtica de Catalunya

El Govern aprovarà dimarts el projecte de la norma, que inclourà formació des de primària i sancions als actes que menyspreïn les víctimes

Retirada de símbols franquistes i celebració de la República: les claus de la nova llei de memòria democràtica de Catalunya

JOAN REVILLAS

5
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Retirada de la simbologia franquista a tot Catalunya en dos anys, actes de commemoració de la República el 14 d’abril, sancions contra l’enaltiment de la dictadura i inclusió de la formació en memòria democràtica des de l’educació primària. Aquestes són les principals novetats que preveu la nova llei de memòria democràtica que el Govern de la Generalitat preveu aprovar dimarts vinent per aterrar després al Parlament, on els grups iniciaran el procés d’esmenes.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha defensat que es tracta d’una llei «ambiciosa» que pivota en els principis de «veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició». El projecte va néixer durant el mandat d’Ester Capella, es va desenvolupar amb Lourdes Ciuró al capdavant i ara el culmina el gabinet d’Ubasart. «Creiem que és una proposta que pot tirar endavant amb un ampli consens, i que ens tornarà a situar com a país a l’avantguarda en polítiques de memòria», ha defensat.

La llei de memòria democràtica catalana conviurà amb l’estatal que es va aprovar l’any passat. De fet, la conselleria ha explicat que s’han centrat a maximitzar les competències que té la Generalitat i a ampliar preceptes que no inclou la llei espanyola, així com a agrupar la llei del memorial democràtic del 2007, la de fosses del 2009 i la de reparació de víctimes del franquisme del 2017. Tot i que la norma no servirà, per exemple, per reclamar el traspàs de la comissaria de Via Laietana per convertir-la en espai de memòria –batalla que manté la Generalitat amb la Moncloa–, inclou novetats que no estaran exemptes de polèmica política. A continuació, les claus principals.

Retirar en dos anys els símbols franquistes

La nova llei planteja per primera vegada la retirada de tots els símbols franquistes de l’espai públic en tan sols dos anys. Això obligarà a actualitzar el cens de simbologia, que el 2010 en comptabilitzava prop de 4.000. «És intolerable que una democràcia avançada mantingui a l’espai públic monuments d’exaltació d’una dictadura», ha afirmat Ubasart. Aquesta mesura, que inclourà sancions davant la no retirada, inclou el polèmic monument franquista de Tortosa, un cas judicialitzat en aquests moments. «Amb la llei, el jutge tindrà més força perquè es tregui», ha defensat la consellera.

Celebració del 14 d’abril

Una altra de les novetats és la incorporació en la llei d’actes de commemoració de la República el 14 d’abril i de la constitució de l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre. S’afegiran al Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista, el 15 d’octubre, i al Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, el 27 de gener. «La commemoració del Dia de la República és important perquè la considerem antecedent del marc democràtic actual. Ens considerem hereus», ha argumentat Ubasart, que també ha destacat la «unitat en la lluita antifranquista» que va representar l’Assemblea.

Memòria democràtica des de l’educació primària

La vocació del Govern és que s’inclogui la memòria democràtica en els currículums formatius des de l’educació primària, així com en la secundària, en el batxillerat i en la formació professional, com a «reforç de les garanties de no repetició». S’oferirà eines pedagògiques i formació als docents per a aquesta finalitat. I és que la conselleria destaca que cal transitar cap a un «nou paradigma» en les lleis de memòria que tingui en compte el moment de canvi generacional, de moltes persones que no han viscut la Guerra Civil, la dictadura, la transició o les primeres dècades de la democràcia.

Mesures contra l’enaltiment del franquisme

La norma incorpora mesures contra l’enaltiment del franquisme amb l’objectiu de prevenir i evitar actuacions que suposin un «descrèdit, menyspreu o humiliació» de les víctimes de la Guerra Civil o de la dictadura franquista, i incorpora sancions administratives per als que les promoguin. El director de memòria democràtica, Alfons Aragoneses, ha precisat que aquestes sancions, que poden arribar als 150.000 euros en els casos considerats molt greus –com el mal a fosses–, es poden imposar sempre que es tracti de situacions que no empari ja el codi penal, com és el cas del delicte d’odi. La forquilla de les greus arriba fins als 10.000 euros, i la de les lleus, als 2.000. No obstant, hi ha dubtes sobre si aquestes multes es podrien aplicar en actes que la ultradreta celebra, per exemple, el Dia de la Hispanitat, el 12 d’octubre, a Montjuïc o al monument a Colom. Si hi ha menyspreu a víctimes, han remarcat des de Justícia, es podria intervenir.

La Generalitat, davant la justícia

Notícies relacionades

La llei faculta la Generalitat a exercir l’acció popular davant la justícia en procediments penals per delictes de lesa humanitat, delictes contra la vida i contra la integritat física o moral comesos durant la Guerra Civil o la dictadura franquista. A més de no reconèixer la legitimitat dels tribunals franquistesel Parlament ja va anul·lar el 2017 els judicis del franquisme a Catalunya–, el Govern manifesta la seva voluntat de «participar de manera activa en la persecució d’il·lícits penals» en casos com el del sindicalista antifranquista Carles Vallejo, que té en marxa una querella per crims de lesa humanitat per les tortures sofertes a la comissaria de Via Laietana.

Més tipus de víctimes i memòria esclavista i colonialista

La nova llei de memòria també possibilita l’abordatge de l’esclavisme i el colonialisme, pensant especialment, ha dit Ubasart, en la «memòria de les diàspores i en els catalans d’origen forà». Es pretén erradicar el racisme institucional i la discriminació per motius ètnics, racials o culturals. S’amplien, al seu torn, els col·lectius que són considerats com a víctimes, com els nens que van ser separats de les seves famílies per motius ideològics, el col·lectiu LGTBI+, les minories ètniques, les persones psiquiatritzades per allunyar-se del model de «normalitat» imposat pel poder, les que van patir privació de llibertat o tortures per la seva oposició al règim o les persones afectades per malalties evitables com la pòlio.