Els 5 esculls que dificulten l’encaix del PDECat i els afins a Borràs en la llista electoral de Trias

No només s’estan negociant els noms de la llista de Trias, és a dir, els possibles regidors, es negocia també sobre diners. Concretament els que percep Junts al Congrés, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. A la Cambra baixa, la ruptura entre els de Carles Puigdemont i el PDECat va fer que el grup de vuit diputats que formaven JxCat es convertís en dos grups de 4 diputats. Els de Míriam Nogueras es van quedar amb el nom i el PDECat actua amb el seu. Fins aquí tot clar, tret que, segons denuncia el PDECat, els diners dels vuit parlamentaris se’ls queden només els quatre fidels a l’expresident. L’altra part denuncia el cas dels representants del partit a l’Ajuntament de Barcelona, expulsats de Junts després de la ruptura entre els dos blocs, i que no reben, en canvi, l’assignació econòmica corresponent.

Tots aquests diners s’afegeixen a vells rancors econòmics, respecte al que ha pagat el PDECat en advocats del procés i «nòmines dels presos». A més, «ens estem menjant tota la merda de CDC», afirma un representant de la postconvergència en relació amb els casos de corrupció que afecten el partit fundat per Jordi Pujol.

A més, el PDECat reclama, per ara sense èxit, formar una coalició amb Trias, en què Junts no sigui el nom de la proposta política i electoral. Seria, doncs, una coalició en què el PDECat aportaria els drets electorals –els partits amb representació en les últimes eleccions tenen dret a espais gratuïts de propaganda electoral– a canvi que la candidatura sigui una plataforma entorn de la figura de Trias. Per això al PDECat incomoda tant que Trias estigui donant suport a candidats locals de Junts, perquè volen esborrar aquestes sigles de la candidatura electoral. Sobre això tampoc hi ha acord.

El PDECat ha reclamat directament a Trias que s’impliqui en unes negociacions que estan aparentment estancades. Trias, de fet, és qui ha reclamat a la seva actual formació, Junts, que li doni carta blanca per formar el seu equip, exposar el seu projecte i pactar amb qui vulgui i que, a més, el partit guardi silenci i tanqui files. Amb aquests elements, és difícil que el PDECat aconsegueixi noms en llocs destacats de la llista. Els clau són els deu primers, que són els que, si es compleixen les enquestes, tenen possibilitats de ser escollits. El PDECat demana noms, en plural, i sobre això tampoc hi ha pacte. El nom de l’exconsellera d’Unió, Joana Ortega, ha sigut sobre la taula, però genera molt recel a l’entorn de Trias. La postconvergència, per la seva banda, es queixa que Trias, o en el seu defecte el secretari general del partit Jordi Turull, volen guanyar la negociació per deu a zero.

Notícies relacionades

Josep Rull, un nom de futur de Junts als antípodes de Laura Borràs

Trias i els afins a Borràs busquen l’encaix de les dues ànimes de Junts en la llista electoral

En l’extrem ideològic antagònic al PDECat hi ha el sector de Junts afí a Borràs, visiblement molest amb la dinàmica del partit en favor de Trias. No comparteixen la ideologia de Trias, que veuen molt tebi en el terreny independentista i escorat a la dreta. Lamenten la falta de referències al procés durant la precampanya. I se senten menystinguts pel partit, perquè veuen Trias més centrat a incorporar el PDECat per no representar la pluralitat interna de Junts. Han posat sobre la taula tres noms de persones amb sensibilitat pròxima a Borràs per formar part de la llista, però la direcció del partit no els ha incorporat. Les parts s’han emplaçat a una nova reunió la setmana vinent, mentre els afins a l’alcaldable afirmen que als borrassistes no volen veure’ls «ni en pintura» en la llista. Els que representen al sector afí a Borràs denuncien que fins ara Trias no representa el conjunt de Junts ni per la llista ni pel seu estil de precampanya.

El PDECat continua acusant Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts, i Puigdemont, d’haver perpetrat una maniobra per quedar-se al seu dia amb les sigles que compartien, Junts, en el procés de divorci que van executar fa dos anys i mig. En canvi, els de Junts afirmen que el PDECat s’havia convertit en un llast per les seves posicions tèbies en l’eix independentista i haver apostat per pactes com el que es va tancar amb el PSC a la Diputació de Barcelona o el suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy per part de Pedro Sánchez, líder del PSOE. Aquestes discrepàncies internes van conduir cap al divorci. Un divorci encara recent i que fa molt difícil que tots dos tornin a seure junts ara en una mateixa aposta electoral.