El PSC manté el pols amb ERC per fer caure el pla pilot de la renda bàsica

Quan falta tan sols una setmana perquè el Parlament aprovi de forma definitiva els pressupostos del 2023, ERC té encara carpetes irresoltes, quan no candents. Contra rellotge, està intentant desactivar votacions d’esmenes presentades per l’oposició que puguin suposar una derrota, com la del pla pilot de la renda bàsica universal, que el PSC vol suprimir, o la dels macroprojectes presentada per Junts i que podria prosperar si els socialistes la recolzen. El partit de Salvador Illa, que recorda al Govern que, malgrat el pacte pels comptes, té 33 diputats, està disposat a mantenir aquests dos polsos fins al dia 10, data en què es produirà la votació.

L’estira-i-arronsa es concentra en la llei de mesures fiscals i financeres, ja que el PSC assegura haver sigut «lleial» respectant que, en el cas dels pressupostos, hi ha un pacte amb el Govern. Però en el cas de l’anomenada llei d’acompanyament és diferent. «La van presentar sense pactar abans amb nosaltres», ha afirmat la portaveu dels socialistes al Parlament, Alícia Romero. Tot i així, han pactat 64 esmenes, però no ha sigut possible amb 11 més que els republicans volen desactivar.

Aquest divendres les esmenes es votaran en comissió i començarà a entreveure’s quines podrien perdre els republicans la setmana que ve, tot i que, recorden des del PSC, encara hi ha temps fins aleshores per arribar a acords abans de la votació definitiva al ple. És el cas dels 40 milions que l’Executiu vol destinar a posar en marxa el pla pilot de la renda bàsica universal, una de les mesures inclosa en el pacte d’investidura de Pere Aragonès que els republicans van segellar amb la CUP i que també avalen els Comuns. La proposta és que 5.000 catalans rebin 800 euros al mes durant dos anys com a prova.

El PSC argumenta que els pressupostos no inclouen cap partida, però que en canvi la llei de mesures sí que inclou la creació d’aquesta assignació. «El Govern ens ha confirmat que no hi haurà cap partida per a aquest any», ha insistit Romero, que es va reunir aquest dimecres amb ERC i amb els Comuns per abordar aquest assumpte. Si és així, insisteix, «no té sentit» que no es retiri de la llei de mesures i ha recordat que mantenir aquesta assignació suposaria alterar «l’esperit» de l’acord segellat. Un manifest firmat per un centenar de personalitats i càrrecs polítics de l’esquerra reclama el PSC que no freni el pla pilot.

No obstant, els arguments dels socialistes per oposar-s’hi és que hi ha altres prioritats en aquests moments i que aquests 40 milions es poden dedicar a augmentar les tarifes socials i recolzar sectors de població més vulnerables. A més, remarquen que Catalunya no té capacitat per sostenir aquesta renda perquè arribi a tothom perquè suposaria entre 55.000 i 90.000 milions d’euros quan el pressupost de la Generalitat és de 41.000 milions. Romero no ha volgut ser taxativa a l’hora d’assegurar si mantindran o no fins al final aquesta esmena que ERC li exigeix que retiri, tot i que el PSC sap que amb tan sols una abstenció de Junts –que també ha sigut crítica amb el pla pilot– aquesta proposta ja decauria de la llei.

I si no ha volgut tancar la porta a res és perquè hi ha un estira-i-arronsa amb altres qüestions. Una de les palanques que utilitzen els socialistes és l’esmena sobre els macroprojectes que presenta Junts. Els postconvergents busquen posar a prova l’aliança d’ERC i PSC sobre l’aeroport del Prat, la B-40 i el Hard Rock amb un text sense eufemismes que, a més, accelera alguns terminis. Els socialistes estan «pensant què fer», tot i que consideren que ja ha quedat clar que són ells els que han aconseguit «desbloquejar» aquests projectes i que, en tot cas, el que busca Junts és marcar perfil.

PSC i Junts, aliats en la tarifa de l’aigua

Notícies relacionades

Junts posa a prova l’acord pels macroprojectes d’ERC i el PSC

Més de 3.000 persones protesten a Sabadell contra el pacte per la B-40 del Govern i el PSC

La votació que sí que el PSC considera que podria perdre ERC si no hi ha acord és la que afecta la tarifació de l’aigua a l’àrea metropolitana. La llei de mesures estableix que sigui l’Agència Catalana de l’Aigua que determini el preu a les ciutats d’aquesta zona, mentre que els socialistes, com Junts, consideren que això envairia competències municipals dels ajuntaments, motiu pel qual han presentat una esmena per fer caure aquesta proposta.

La votació que sí que donen per perduda en el grup d’Illa és la que fa referència al fet que la Generalitat pugui presentar-se com a acusació particular en casos de revelació de secrets amb programes com Pegasus tant si afecta matèries vinculades al desenvolupament de la seva funció pública com a la vida privada. El PSC considera que només hauria de poder exercir aquesta funció en el primer dels supòsits.