Ball de cadires al Parlament per la sentència a Laura Borràs

La fiscalia no ha alterat la petició de pena a Borràs, però sí als coacusats que la van incriminar, així que s’enfronta a sis anys de presó, 21 d’inhabilitació i una multa de 146.000 euros pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El tribunal dictaminarà si Borràs en queda absolta o condemnada, i marcarà així el seu futur polític.

L’absolució implicaria que la líder de Junts recuperi el seu escó a la Cambra, també la presidència, ja que no va abandonar el lloc i segueix vacant –la vicepresidenta primera, Alba Vergés, n’assumeix les funcions sense ostentar el càrrec–. El seu retorn incomodaria els que la van vetar temporalment, més encara tenint en compte que està disposada a prendre represàlies al pas de la seva restitució i a acudir a la justícia per denunciar el Parlament i buscar reparació.

Però si Borràs acaba sent inhabilitada, Junts es queda sense la garantia de poder continuar governant la institució parlamentària. La sortida del Govern deixa el pacte amb ERC en paper mullat, així que el repartiment de poders que van forjar el 2021 queda sense efecte. Ara bé, els republicans jugaran a buscar un pacte amb la postconvergència –sempre que JxCat presenti perfils de tarannà moderat, com Anna Erra o Marta Madrenas, tot i que els afins a Borràs aixequin Aurora Madaula– per evitar una allau de crítiques del flanc independentista. 

Deixar Borràs definitivament fora de la Cambra propicia un acostament entre Junts i ERC. Ara bé, la CUP no té cap interès a donar suport a un candidat postconvergent –de fet, no van avalar la presidenta suspesa el març del 2021– i el veto dels Comuns és de sobra conegut.

Si Esquerra advoca per votar un postulant independentista, els morats aposten per avalar-ne un de progressista, a la recerca del pacte a tres que crearà els pressupostos. L’altra aliança a tres bandes –PSC, ERC i Junts– s’augura ja del tot improbable, tot i que servís per renovar càrrecs caducats. Si no hi ha acord, i tant republicans com socialistes presenten un candidat propi, ja que el PSC no vol regalar una altra institució a Esquerra, tota la pressió passarà a la CUP i als Comuns.

El reglament deixa clar que cada diputat ha d’escriure un sol nom a la papereta i surt elegit aquell que obtingui majoria absoluta. Si ningú l’obté, cal repetir la votació entre els dos diputats amb més vots. «Si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats». En el cas d’ERC i del PSC suposaria un empat a 33 si no aconsegueixen el suport d’altres grups. 

Però hi ha un as a la màniga a disposició dels socialistes: l’empat en escons en la designació del cap de l’oposició es resol a favor del grup «que hagi obtingut més vots en les eleccions», segons el reglament. Així que el PSC podria utilitzar aquesta carta utilitzant les 49.185 paperetes que els avantatgen respecte a ERC. L’objectiu és pactar una sortida i evitar aquest embolic però, arribat el cas, s’obriria una guerra d’interpretacions, com ja sol ser habitual al Parlament. 

El relleu de Borràs a la Mesa seria el cinquè en dos anys i, previsiblement, no l’únic en els pròxims mesos. Vergés és la candidata d’ERC a l’Ajuntament d’Igualada, així que els republicans ja compten amb substituir-la, tot i que la previsió és que mantingui el càrrec fins al maig.