Podem i IU reforcen la seva aliança i pacten ja en 8 de 12 comunitats per al 28-M

Les eleccions autonòmiques del 28-M són claus per a l’espai d’Unides Podem. Així sembla que ho han entès tant Podem com Izquierda Unida. Les dues formacions ja han tancat acords per presentar-se a la mateixa papereta en vuit de les 12 comunitats que instal·laran les urnes a finals de maig. En ple procés de recol·locació de peça a l’esquerra del PSOE –un altre més–, els dos partits semblen optar per la unitat, tot i que encara continuen negociant en quatre comunitats. En alguns territoris el pacte ja es dona per impossible.

El poder territorial de les dues formacions no ha fet més que decréixer en els últims vuit anys. Després del cicle electoral que es va iniciar el 2015, la suma dels diputats autonòmics de Podem i IU era de 181. Actualment, tan sols tenen 71 escons a tot Espanya, 110 menys. Amb aquestes dades sobre la taula, els comicis del 28-M resulten decisius per mantenir certa presència als territoris.

La fórmula escollida per aconseguir aquest objectiu és oferir a l’electorat una sola papereta, no com va passar el 2019, quan l’espai va arribar a disgregar-se en 23 candidatures diferents per tot el territori. De moment, les dues formacions han revalidat els acords a Castella-la Manxa, Extremadura, les Balears i Madrid i han tancat nous pactes a Cantàbria, Navarra, les Canàries i Múrcia. Al País Valencià i a la Rioja, on l’última vegada van anar de la mà, se segueix negociant, però molt més difícil ho tenen els casos d’Astúries i Aragó.

Infinitat de peculiaritats

Fonts del partit morats asseguren que el seu objectiu és seguir dialogant fins a l’últim moment per aconseguir el major nombre de pactes possible. I el mateix missatge transmeten des de la direcció federal d’IU. No obstant, a part de les bones intencions, cada territori és com qui diu un món, amb les seves peculiaritats, rareses i dinàmiques internes pròpies. Per exemple, a Múrcia han arribat a un acord, però encara s’ha de veure si s’hi sumarà Més Regió Múrcia, la filial de Més País. I al País Valencià la composició de les llistes està dificultant l’entesa.

A més, la unitat s’està forjant entre els dos partits que tenen més caràcter nacional, però no amb moltes altres forces territorials. Tornant al País Valencià, facin el que facin s’hauran d’enfrontar a Compromís. A les Canàries tot apunta que es disputaran els vots amb Drago, la formació que va crear l’exdiputat morat Alberto Rodríguez; i a Madrid competiran contra la líder de Més Madrid, Mónica Rodríguez.

Ciutat a ciutat

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Podem i Izquierda Unida no només hauran de defensar la seva posició als parlaments autonòmics, sinó també a les ciutats. Tot i que amb prou feines controlen ja les anomenades ciutats del canvi, les aliances també s’han extrapolat a nivell municipal a Catalunya, on les aliances solen ser fàcils, i al País Basc. No obstant, encara estan pendents els acords a les localitats de Galícia, Castella i Lleó i Andalusia. En cada territori, la casuística és completament diferent.

A Andalusia, per exemple, Podem, IU i Més País s’han aliat per presentar-se al consistori de Sevilla, mentre que a Màlaga i a Còrdova el partit d’Íñigo Errejón s’enfrontarà als seus antics companys. Un altre cas és el de Castella i Lleó, on Podem i IU han arribat a acords a la gran majoria de capitals tret de Zamora, on hi acudiran dividits. Així que, una vegada més, els electors hauran d’estar molt atents a la divisió de l’espai a l’esquerra del PSOE per no confondre’s de papereta.