El fiscal demana dos anys i deu mesos de presó i inhabilitació per a Albiol per prevaricació

En un comunicat, Albiol s’ha mostrat sorprès que en l’escrit del fiscal se’l faci coneixedor d’aquesta instal·lació, perquè, precisa, durant la instrucció de la causa «ningú ha afirmat que m’hagués traslladat la problemàtica». «El permís d’instal·lació d’unes antenes de telefonia és un procediment merament tècnic i administratiu», recalca, per després afegir: «Sorprèn que quan falten dos mesos i mig per a les eleccions municipals la fiscalia faci aquesta acusació».

L’octubre del 2021, el jutge d’instrucció va concloure la investigació i va considerar que hi havia indicis contra altres persones, des de regidors fins a alts càrrecs, entre ells, Oriol Lladó, d’ERC, que va ser regidor d’urbanisme amb la llavors alcaldessa i ara també alcaldable Dolors Sabater, que no està investigada, i Miguel Jurado, exregidor de seguretat ciutadana durant el primer mandat d’Albiol. L’acusació pública també inclou aquests i tres investigats més en el seu escrit.

En el seu compte de Twitter, Albiol

Les antenes, propietat de Vodafone i Telefónica, suposadament van operar sense cap llicència entre el 2012 i el 2018, quan aquestes companyies les van desmuntar. En aquell període, l’Ajuntament de Badalona, segons les indagacions, va deixar d’ingressar uns 17.500 euros en impostos que les empreses havien d’haver abonat per ocupar un espai públic com és una comissaria. La fiscalia sol·licita aquesta quantitat de diners com a responsabilitat civil.

Sense llicència

Els aparells requerien, segons la normativa vigent, una llicència urbanística i ambiental que no es va arribar a demanar i, per tant, no es va concedir. A més, el Pla general metropolità de Barcelona estableix que una instal·lació d’aquestes característiques no podia ocupar un equipament nou com eren en aquell moment les dependències de la policia local de Badalona, situades en una zona elevada de la perifèria de la ciutat coneguda com el turó d’en Caritg.

En la interlocutòria de conclusió de la instrucció, el jutge indicava que «no consten sol·licituds formals, ni cap expedient administratiu urbanístic, ambiental o tributari». El togat lamentava que dues empreses «amb ànim de lucre» haguessin ocupat un espai públic sense que aquesta instal·lació hagi revertit en la població a través del pagament d’un impost. El consistori va xifrar aquest cànon en 617 euros en sis anys, tot i que l’Oficina Antifrau de Catalunya l’eleva fins als 17.448 euros.

Competències en urbanisme

Notícies relacionades

‘Badalonisme’: així és la precampanya «ni de dretes ni d’esquerres» d’Albiol

Un xoc i moltes espines

Quan es van instal·lar les antenes, Albiol complia el seu primer mandat al capdavant de l’alcaldia i tenia atribuïdes les competències en urbanisme. És a dir, tenia la facultat d’atorgar llicències d’obra i ambientals i resoldre expedients. El que va ser alcalde va tenir coneixement de la situació de les antenes, segons el jutge, des de l’agost del 2012, quan va ser informat pels representants del sindicat policial SFP. Des d’aleshores, va argumentar el togat, «no consta» que Albiol fes cap gestió per retirar aquests aparells.

En la seva declaració com a investigat, Albiol va al·legar que va conèixer l’assumpte «quatre o cinc anys després» a través dels mitjans de comunicació, perquè, segons la seva versió, «no forma part de les funcions de l’alcalde controlar on s’instal·len les antenes», malgrat que ja durant el seu primer mandat, entre els anys 2011 i 2015, ostentava les competències d’urbanisme i d’atorgament de llicències. La instal·lació d’aquestes antenes va provocar queixes dels veïns i de la policia local.