La Guàrdia Civil va adjudicar ‘a dit’ 24 contractes per un milió després del nomenament del general Jarava

La Guàrdia Civil va adjudicar el 2016 un total de 24 contractes ‘a dit’ per un valor superior al milió d’euros a Ángel Ramón Tejera de León, alies ‘Mon’, un dels quatre investigats en el cas de les casernes de l’institut armat i anomenat en el sumari del cas Mediador. Així consta en un informe d’Afers Interns de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés aquest diari i en el qual es detalla que, just després que el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, nomenés, el 29 de setembre del 2015, el tinent general Pedro Vázquez Jarava cap de la Sotsdirecció General de Suport (Madrid), el constructor canari va aconseguir «un increment exponencial dels imports facturats».

La llei de contractes del sector públic permetia fins al novembre del 2017 a les administracions públiques adjudicar contractes sense concurs públic si les quantitats abonades sense impostos no superaven els 50.000 euros. I aquest va ser el recurs que es va utilitzar, sempre segons el dossier de la Guàrdia Civil, per esquivar la normativa vigent de contractació pública i afavorir presumptament el constructor canari.

El ‘modus operandi’ es pot resumir de la manera següent: els investigats dividien els fons destinats a una comandància, com si es tractés de contractes menors. D’aquesta manera, cada obra concreta no superava el límit fixat per la llei. Tanmateix, Afers Interns sospita que en realitat es tracta d’una simulació, ja que moltes de les obres que consten sobre el paper no es van fer. A més, en els casos en què es demanava pressupost per a les obres a diverses empreses, eren totes del constructor canari.

3,3 milions

La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid, María Isabel Durántez, manté imputat el tinent general Vázquez Jarava per la presumpta concessió irregular de contractes a l’empresari canari ‘Mon’ per un total de 3,3 milions d’euros.

La connexió de Jarava amb el constructor de Lanzarote té origen en el general de Divisió Francisco Espinosa Navas, que està en presó provisional sense fiança per ordre de la titular del Jutjat número 4 de Santa Cruz de Tenerife, María de los Ángeles Lorenzo-Cáceres, que instrueix el cas Mediador. Espinosa va presentar el tinent general amb ‘Mon’.

Tal com va avançar aquesta redacció, la magistrada madrilenya tracta de determinar si el tinent general, ara retirat, va poder cometre, com li atribueix l’informe de la Guàrdia Civil, els delictes de suborn, tràfic d’influències, prevaricació administrativa, falsedat documental i malversació per les suposades obres fetes a tretze comandàncies de diverses províncies espanyoles per les empreses de Tejera de León, entre aquestes, Angrasurcor SL, Solocorcho SL i Canarycork.

El primer dels contractes menors sota sospita del 2016 va tenir lloc el 8 de gener. Amb un import de 27.379 euros, va ser destinat en el paper a l’Aquarterament de Lopera (Jaén). Uns dies després, el 28 de gener del mateix any, hi va haver un segon contracte a Jaén de 28.360 euros. En tots dos contractes, la suma no va superar els 50.000 euros (sense impostos).

Èxit a l’estiu

El ‘riu’ d’adjudicacions es va mantenir constant al llarg dels mesos següents, tot i que va ser l’estiu del 2016 que ‘Mon’ va tenir més èxit. Un exemple d’aquest «mecanisme de frau», tal com el defineix Afers Interns, s’evidencia en el cas de la Regió de Múrcia. Dues casernes, la d’Archivel (7.042 euros) i la de Pliego (54.734, inclòs l’IVA), presumptament es van beneficiar de les dues sumes. No obstant, la Policia Judicial considera que la suma total va poder ser repartida de manera que cap part superés el límit de 50.000 euros sense IVA.

En el cas concret de la caserna de Pliego, es van demanar pressupostos a dues empreses i a una persona física. Les dues primeres eren propietat de ‘Mon’ i el tercer aspirant, R. G. M, està vinculat al constructor canari per relacions laborals o societàries.

A Castelló, el repartiment dels diners va ser més exacte, ja que el 4 d’agost del 2016 hi va haver dos contractes: el primer, a la Vall d’Uixó, per 58.353 euros (inclòs l’IVA), i el segon, a Torreblanca, per 59.986 euros (amb l’IVA). Al restar-ne els impostos, les sumes, per separat, no superen el límit de 50.000 euros. La Guàrdia Civil mira de determinar si alguna de les dues obres no es va portar a terme, cosa que podria ser una altra simulació per saltar-se la llei.

El mateix ‘modus operandi’ de repartir els fons en diversos contractes, destinats a obres que no van ser executades, va ser detectat a les comandàncies d’Algesires, Alacant i Santa Cruz de Tenerife, explica l’informe d’Afers Interns, enviat el 24 de gener del 2020 al Jutjat número 2 d’Àvila, que va ser el primer que va obrir la investigació. Aquestes indagacions van ser ampliades a les tretze comandàncies investigades per la jutge María Isabel Durántez, que va assumir la instrucció mesos després.

Tenerife, Huelva, Algesires i Alacant

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

La Comandància de la Guàrdia Civil que més diners va abonar entre els anys 2014 i 2019 va ser la de Tenerife (927.499 euros), seguida de la de Huelva (461.079 euros), Algesires (399.189 euros) i Alacant (381.611 euros). En anys anteriors, entre el 2008 i el 2012, Tejera de León també va obtenir ingressos de la Guàrdia Civil, tot i que inferiors (337.893 euros), malgrat que en aquesta ocasió només procedents de la Comandància de Santa Cruz de Tenerife.

El diari La Provincia, d’aquest grup editorial, va avançar que la Fiscalia de Las Palmas acusa el constructor ‘Mon’ d’un delicte contra la hisenda pública al considerar que va deduir com a despeses certes quantitats que no estaven justificades. Aquest va ser el resultat de la investigació que va iniciar el ministeri públic per una sèrie d’obres que va portar a terme a casernes de la Guàrdia Civil de tot Espanya entre el 2013 i el 2019. Sol·licita per a Tejera de León tres anys de presó i una multa de 488.000 euros, així com la pèrdua de dret a gaudir d’incentius o beneficis fiscals o de la Seguretat Social durant quatre anys. El judici tindrà lloc el 12 d’abril.