Apunts polítics

Mediador, la llei del ‘sí és sí’... Pam: Sánchez busca com recuperar la iniciativa política

El president del Govern necessita trencar una dinàmica en la qual el soroll intern s’imposa a qualsevol èxit polític

Mediador, la llei del ‘sí és sí’... Pam: Sánchez busca com recuperar la iniciativa política
4
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Aquesta setmana el Govern de coalició ha conclòs una reforma de les pensions pactada amb Brussel·les que, malgrat tenir una enorme transcendència, no aconsegueix ocupar la part que es mereixeria en el debat públic. Arribarà la primavera i l’Executiu segueix ofegat pels exabruptes que van començar a retrunyir al desembre, amb les primeres rebaixes de condemnes als delinqüents sexuals per la llei del ‘només sí és sí’, un xoc intern entre PSOE i Unides Podem al qual s’han sumat imatges casposes de corrupció pel cas Mediador. Pedro Sánchez sembla lligat de mans per uns socis de Govern que han oblidat la contenció i que, fins i tot des de la tribuna del Congrés, s’atreveixen a comparar-lo amb l’extrema dreta. El cap de l’Executiu, coincideixen diversos ministres, sap que ha de trencar aquesta dinàmica i recuperar la iniciativa política.

Una coalició tocada, però no enfonsada

En alguns cercles empresarials i també del PP es fantasieja amb la ruptura del Govern de coalició, però ho descarten ministres socialistes: «¿Com explicaríem el divorci si hem de presentar-nos a unes generals defensant els èxits, que són molts, d’aquests quatre anys de legislatura?», es pregunta una ministra. La coalició està tocada, però no es pot enfonsar. «No tindria cap sentit. El president sap de sobres que ha de fer-hi alguna cosa, no sé què. Això ho consulta amb molt pocs», assenyala un altre membre de l’Executiu que no vol fer cap hipòtesi sobre una possible crisi de Govern que afecti més ministres que les dues que han de sortir abans del 28 de maig per a les eleccions municipals i autonòmiques: Reyes Maroto (candidata a l’alcaldia de Madrid) i Carolina Darias (Las Palmas de Gran Canaria).

Sánchez ha de recuperar una autoritat que ha perdut al no cessar Irene Montero com a ministra d’Igualtat. Els comentaris de la número dos de Montero, Ángela Rodríguez –més coneguda com Pam–, a més de grollers són estridents i mostren que no és conscient del càrrec que ocupa.

La gestió de les expectatives


Sánchez necessita recuperar to polític al més aviat possible si vol evitar que s’assenti la idea que la pandèmia, les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i la coalició amb Unides Podem l’han cremat tant que no pot seguir a la Moncloa. Fa mesos que la majoria de les enquestes l’adverteixen d’aquest risc i col·loca el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a guanyador de les pròximes eleccions generals. Des de desembre, amb la reforma de la malversació, la derogació de la sedició, el cas Mediador i les bronques internes a l’Executiu, el dirigent conservador ha tornat a creure’s que té la possibilitat de ser el pròxim cap de l’Executiu.

Però si fa un mes Feijóo i els seus principals col·laboradors asseguraven que aquest «canvi de cicle» es veuria en les municipals i autonòmiques de maig, ara prefereixen mostrar-se més cauts. La gestió de les expectatives és difícil en política i ara cap alt càrrec del PP dona per fet que Isabel Díaz Ayuso traurà majoria absoluta a Madrid o que s’imposaran de manera clara al PSOE a les municipals a tot Espanya. «Quan 7.300 municipis dels 8.100 que hi ha arreu del país tenen menys de 10.000 habitants, de manera que els electors coneixen i voten l’alcalde, no Sánchez ni Feijóo, no pots parlar de canvi de cicle o de moció de censura, com ha fet Feijóo», es queixa un veterà polític del PP.

El passat sempre torna

Aquesta setmana ha cridat l’atenció el perfil baix de Feijóo. L’explicació dels assessors: «No volem que el Govern es distregui. Li deixarem el focus amb el seu cas Mediador, les prostitutes i el ‘sí és sí’». Per al PSOE, en canvi, és una mostra de la por que Feijóo té al seu passat. Diversos alts càrrecs del partit socialista i del Govern, inclòs Sánchez, han intentat desviar l’atenció dels seus problemes recordant la relació personal que l’actual president del PP tenia amb Marcial Dorado, condemnat per narcotràfic i blanqueig de diners. Fins ara, el cap de l’Executiu mai havia fet referència a aquesta connexió, que va quedar retratada en unes fotografies que ‘El País’ va publicar el 2013.

Llavors Feijóo va témer que la filtració de les imatges fos «foc amic», algú del seu propi partit que volia frenar la seva carrera política. Aquest tema es va oblidar més o menys fins al juny del 2018, quan Mariano Rajoy va deixar la presidència del PP arran de la moció de censura i es van obrir les primàries. Durant dies, el suposat «dossier de Marcial Dorado» va tornar a les converses dels dirigents conservadors. Llavors Feijóo va decidir no fer el pas per succeir Rajoy, però sí que ho va fer Soraya Sáenz de Santamaría, que havia sigut vicepresidenta de l’Executiu i cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). El passat sempre torna, tot i que Feijóo diu que no té por de res. «Soc el polític més investigat d’aquest país», assegura aquests dies a qui li pregunta pel tema.