El Govern es proposa destinar el 0,7% del PIB a la cooperació internacional el 2030

El Govern es compromet a augmentar cada any els recursos destinats a la cooperació internacional fins a arribar a l’anhelat 0,7% del PIB que marca l’ONU. Així ho ha anunciat el president Pere Aragonès, juntament amb la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, en el seu viatge a Colòmbia, en el marc de la gira llatinoamericana, justament un dels països prioritaris per a Catalunya en matèria de cooperació i desenvolupament. No obstant, els membres del Consell Executiu han evitat marcar una data concreta per a aquest objectiu, però la seva intenció és que sigui el 2030, una missió que podrien complir si les perspectives econòmiques són les més optimistes.

La fórmula surt del fet que, en els pressupostos del 2023, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (OAD) (de tots els departaments del Govern, no només el fons directe) se situa en els 65 milions és a dir, el 0,21% dels ingressos propis. Partint d’aquest percentatge, per arribar al 0,7%, es necessitaria un augment de 0,49 punts percentuals durant els 7 anys vinents. La proposta, doncs, perquè l’AOD catalana representi el 0,7% el 2030 és incrementar aquest percentatge, com a mínim, 0,07 punts percentuals anualment.

Arribar al 0,7% del PIB és una de les tasques pendents del Govern des de fa dècades. L’ONU ho va acordar el 1970 i el 1994 la Generalitat es va comprometre a fer-ho després d’una protesta ciutadana que va acampar enmig de la Diagonal de Barcelona. Vint-i-nou anys després, no s’ha aconseguit. El 2010 s’hi va destinar una mica més del 0,4% del PIB, però les retallades van fer retrocedir de nou aquesta partida. Actualment està en el 0,21%, tot i que el pressupost del 2023 aprovat divendres al Parlament amplia un 30% aquesta quantitat respecte a l’any anterior –de 35 a 45 milions d’euros.

La consellera Serret ja va adquirir el compromís de fer una nova proposta per aconseguir arribar a l’objectiu del 0,7% quan va assumir el càrrec a l’octubre. Ara s’ha materialitzat. El Govern es compromet a blindar amb una fórmula que cada any creixi el percentatge destinat a la cooperació internacional i que mai decreixi, malgrat que el context econòmic sigui negatiu.

La proposta, que s’ha treballat entre els departaments d’Exteriors i Economia, quedarà plasmada en el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026 i l’aprovarà el 28 de març el Consell Executiu, abans de portar-la al Parlament. En el dia d’avui tan sols cinc països compleixen la fita del 0,7%, segons dades del 2021 de l’OCDE: Luxemburg, Noruega, Suècia, Alemanya i Dinamarca. Espanya tampoc arriba al 0,3%, tot i que el Govern de Pedro Sánchez va aprovar una llei fa un any per aconseguir-ho el 2030.

Els catalans, a favor de la cooperació

Segons una enquesta del Govern elaborada per Sigmados i avançada per EL PERIÓDICO, tres de cada quatre ciutadans volen que es compleixi l’objectiu fixat per les Nacions Unides. A més, la immensa majoria –el 87,6%– està d’acord a ampliar aquesta despesa també en un context de crisi com l’actual. En termes generals, el suport a l’aportació de diners públics a aquesta mena de polítiques és molt ampli a Catalunya, i arriba a assolir el 84,2% dels enquestats. Unes xifres que han millorat molt els últims anys. El 2009 només el 43,6% dels ciutadans ho consideraven útil per millorar la vida del països pobres. Ara aquesta xifra arriba al 68,9%.

Entre les principals preocupacions que assenyalen els ciutadans hi ha les desigualtats econòmiques i la pobresa (43%), la crisi energètica (29,8%) i els conflictes armats (29,1%). I un 66,8% creu que pot fer alguna cosa per combatre aquestes desigualtats, fins a 24 punts més que en l’última enquesta del 2009. No obstant, el Govern també ha detectat que els ciutadans desconeixen què és la cooperació al desenvolupament i fins a un 38,5% ni tan sols ha sentit a parlar-ne. Una situació que és especialment preocupant entre els joves.

País prioritari

L’anunci d’Aragonès s’ha produït a Colòmbia (a Villavicencio) i no per casualitat. Colòmbia ha sigut tradicionalment un país prioritari per a la cooperació catalana i és, de fet, el que més fons rep de l’ajuda oficial al desenvolupament del Govern: més de 14 milions d’euros des del 2017, segons dades de la mateixa Generalitat . La participació activa de la diàspora colombiana a Catalunya i d’organitzacions de persones exiliades, i del Parlament que, a través de declaracions i altres instruments, ha instat el Govern a mantenir ferm aquest compromís cap aquest país.

Notícies relacionades

La consellera Serret serà jutjada per l’1-O el 29 de març

Un xoc i moltes espines

I és que Catalunya ha sigut històricament un país d’acollida de població colombiana. Actualment, el 4,31% de la població migrant que resideix a Catalunya procedeix de Colòmbia. Gran part d’aquesta migració ha arribat al país fugint del conflicte armat i sent víctimes d’amenaces contra la seva integritat física i la dels seus familiars.

Aquesta prioritat, apunta el Govern, es continua produint els pròxims anys, centrat, sobretot, en el programa d’ajuda per a la recerca de persones desaparegudes i en la protecció de defensors dels drets humans, que continuen sent objectiu de les parts antigament en lluita.