Les claus de la proposta del PSC per eliminar les pensions de Borràs i els expresidents del Parlament

Els socialistes ja van avançar la setmana passada les seves intencions d’acabar amb aquests privilegis, però van avisar que volien evitar una «iniciativa ad hoc» que només deixés sense assignació l’actual presidenta suspesa, Laura Borràs, en cas de ser condemnada per prevaricació i falsedat documental pel TJSC. La proposta, si prosperés, afectaria tots els expresidents de la cambra.

En el dia d’avui, els expresidents del Parlament tenen dos drets econòmics una vegada són cessats del càrrec. En primer lloc, poden cobrar un 80% del seu sou durant la meitat del temps que van estar en exercici i amb un mínim d’una legislatura. És a dir, ho pot cobrar almenys durant els quatre anys posteriors al seu cessament, tot i que haguessin estat tan sols un dia en el càrrec. El sou d’un president del Parlament és de més de 150.000 euros anuals, per la qual cosa estaríem parlant d’un assignació de 120.000 euros anuals.

A més, una vegada jubilats, també tenen dret a cobrar una pensió vitalícia del 60% del sou. En aquest cas, només el poden rebre si han exercit un mínim de dos anys com a presidents. Laura Borràs els va complir aquest diumenge passat, però a l’haver sigut suspesa el juliol de l’any passat, hi ha dubtes jurídics sobre si podria optar a aquesta pensió vitalícia. A més, una vegada morts, els seus cònjuges tenen dret a una pensió vitalícia del 50% del sou.

La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, argumenta que la legislació vigent «tenia un sentit» el 1988 perquè els dirigents polítics de llavors, molts d’ells implicats en la lluita antifranquista anys enrere, no havien cotitzat, però que ara la situació és molt diferent i aquestes prestacions ja no tenen raó de ser. Per aquesta raó, proposen eliminar aquests privilegis i derogar aquesta llei.

Tot i això, proposen una disposició transitòria per als expresidents que estan actualment en aquest règim. Així doncs, proposen rebaixar del 80% al 20% el complement salarial després de deixar la presidència, i que només sigui per un període de sis mesos. Actualment cap expresident, a excepció de Borràs, està en aquest supòsit. És diferent en el cas de la pensió vitalícia, que proposen baixar-la del 60% al 10% i només durant sis mesos des del moment en què entri en vigor la reforma.

Actualment reben aquesta pensió vitalícia els expresidents Joan Rigol, Núria de Gispert i Carme Forcadell, tots majors de 65 anys. Si prospera la proposta del PSC, cobrarien un 10% durant sis mesos i després passarien al règim normal de pensions. Però la proposta també afectaria els expresidents que encara no s’han jubilat. Ernest Benach, Roger Torrent i Laura Borràs ja no la percebrien.

En el cas de l’eliminació del complement salarial després de deixar el càrrec, l’única afectada seria Borràs, ja que la resta fa més de dos anys que van ser cessats del càrrec. Roger Torrent, el cas més recent, només va rebre aquesta assignació durant un breu període de temps perquè és incompatible amb el sou de conseller.

La portaveu del PSC assegura que aquest cap de setmana van donar a conèixer la proposta a la resta de grups parlamentaris i que la van rebre «bé», també ERC i Junts, els dos partits que tenen expresidents amb dret a aquestes pensions. Els socialistes precisen, a més, que estan «oberts a fer millores i modificacions» a la seva iniciativa per garantir que s’aprova per consens.

Públicament, pero, Junts ha demanat abordar aquesta qüestió des del "consens", evitant l'"oportunisme" i reformes "ad hoc" contra el seu líder. També des d'ERC s'han obert a abordar la qüestió, però han reclamat ampliar-ho a altres cambres i institucions. "Si no és així seria trampós", ha alertat Marta Vilalta. Per altra banda, els Comuns han assegurat que ho veuen amb bons ulls, encara que avisen estan treballant en una proposta amb segell propi. La CUP, Ciutadans i el PP s'han mostrat partidaris en diverses ocasions d'eliminar aquests privilegis.

Notícies relacionades

Buch acusa Laura Borràs de mentir sobre la investigació que els Mossos van iniciar contra ella per corrupció

ERC tempteja amb Junts el relleu de Borràs al Parlament si és condemnada

Malgrat aquesta proposta, el Parlament té encara moltes carpetes per resoldre. Per exemple, les dietes dels diputats. Es tracta d'indemnitzacions per desplaçaments, que oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals en funció del lloc de residència del diputat i que es cobren encara que no es facin viatges perquè actuen com a complement salarial. Fa més d'un any que els partits es van comprometre a regularitzar aquestes dietes, però encara no hi ha acord per qui ha d'assumir la tributació de l'IRPF i si els diputats han de perdre o no poder adquisitiu.

En canvi, sí que es van regularitzar les llicències d'edat dels funcionaris de la cambra, que permetien als treballadors majors de 60 anys jubilar-se i cobrar pràcticament el 100% del seu sou. El que encara es manté són els subsidis de jubilació, que poden arribar a suposar fins a un any de sou extra.