Comissió Pegasus

ERC, Junts i la CUP obren la via per portar Pedro Sánchez a la fiscalia després de plantar el Parlament

El president del Govern central i alguns dels seus ministres s’han negat a comparèixer davant la Cambra catalana al·legant que on han de donar explicacions és al Congrés i el Senat

1
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La comissió d’investigació sobre Pegasus havia citat de nou aquest dimarts el president del Govern, Pedro Sánchez, les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz i els ministres Fernando Grande Marlaska i Margarita Robles. Ningú dubtava que no acudirien a la cita, com ja van fer fa 10 dies, però era un pas necessari per a la següent baula: portar la incompareixença a la fiscalia.

ERC, Junts i la CUP han decidit activar l’article 68.3 del reglament de la Cambra i denunciar la «possible responsabilitat penal» davant el ministeri fiscal, segons han anunciat en un comunicat.

La normativa parlamentària marca com a obligatori acudir a les cites en comissions d’investigació. Però ja en altres ocasions, el Govern ha evitat fer-ho, emparant-se en informes del Consell d’Estat. Fonts de la Moncloa defensen que el president i els ministres només han de donar explicacions al Congrés i el Senat i asseguren que ja ho han fet per a aquest cas, mentre que els grups independentistes ho veuen com un «menyspreu» a la Cambra catalana i creuen que va en contra de la «necessitat democràtica d’aclarir un escàndol sense precedents».

A més, els tres partits traslladaran la negativa de Sánchez i del Govern central a la comissió d’investigació del Parlament Europeu.

Notícies relacionades

La notícia arriba just quan l’Audiència de Barcelona ha acceptat un recurs d’ERC i ha ordenat citar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, perquè doni explicacions sobre la compra del programa Pegasus. Aquest espionatge va afectar unes 60 persones vinculades a l’independentisme, entre les quals hi havia polítics com Pere AragonèsCarles PuigdemontLaura Borràs i Oriol Junqueras, a més de múltiples advocats i activistes. 18 d’elles ho van ser amb aval judicial, entre ells l’actual president.

El conegut com a ‘Catalangate’ va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern i els seus socis d’Esquerra i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos. A més, la qüestió ha costat a Sánchez més d’una reprimenda des de l’exterior, tant de l’Organització de les Nacions Unides com del Parlament Europeu.